Presentació de l’Eina de la pau a diferents territoris

Després de la publicació de l’Eina per la pau 2024: Antiracisme per construir la pau elaborada pel grup de moviments socials del sindicat, hem procedit a presentar-la a diferents territoris del domini català. Aquesta revista conté un seguit d’articles sobre el dret d’empadronament de les persones migrants, l’ús del català a l’escola i les aules d’acollida, el feminisme antiracista, la importància del menjador com a espai pedagògic, unes propostes pedagògiques per aplicar a l’aula i un conjunt de recursos didàctics, entre altres.

Vam començar-ne la presentació el passat 15 de desembre, a les 18h, a la seu d’USTEC·STEs de Tarragona. Allà es va celebrar un col·loqui introduït per Llum Mascaray i Oriol Francesch. La Llum Mascaray és una militant històrica compromesa des del 1982 amb la lluita sindical i els moviments socials dins d’USTEC·STEs. Actualment, és una de les tres activistes que participa a “Fam de pau”, una vaga de fam engegada conjuntament amb Gabriela Serra i Martí Olivella per reclamar a l’Estat espanyol la fi del comerç d’armes amb l’estat d’Israel i el suport a Sud-àfrica en la demanda per genocidi davant la Cort Internacional de Justícia de l’ONU. L’Oriol Francesch és el coordinador de la secretaria de moviments socials d’USTEC·STEs (IAC) i ha participat també com a redactor en números anteriors de la revista. A l’acte es va obsequiar els i les assistents amb exemplars de la revista i amb un pica-pica.

El dissabte 27 de gener, a la Residència Martí i Codolar al barri de Montbau de Barcelona, vam presentar-la de nou, al voltant del DENIP i en el marc de la trobada de la Caravana Obrim Fronteres – Carovane Migranti hivernal per preparar la pròxima caravana. Oriol Francesch va ser l’encarregat altra vegada i va ressaltar dos dels problemes socials greus que mira d’abordar la revista: la violència i el racisme en l’àmbit educatiu. En aquest sentit, va remarcar la manca de formació antiracista per a l’alumnat i per al professorat, la falta de protocols als centres educatius i el racisme institucional en les polítiques educatives del Departament d’Educació de la Generalitat. També va defensar que “és l’escola pública l’única que garanteix la inclusió de l’alumnat i pot evitar la segregació escolar”, motiu pel qual va reivindicar la fi dels concerts econòmics educatius, que generen la doble xarxa, i va reclamar recursos per aplicar el Decret d’inclusió.

Després de la presentació va actuar el grup Repentismo poético amb l’escriptora caribenya Quinny Martínez Hernàndez i les tamboreres del Carib. Posteriorment, es va dur a terme una interessantíssima taula rodona-debat amb Luz Helena Ramírez de MIGRESS i Sònia Ros d’STOP MARE MORTUM moderat per María Creixell de la Caravana Obrim Fronteres, on es va parlar sobre el recent pacte europeu de migracions. Luz Helena Ramírez va fer una exposició del que implica en la vida de l’alumnat i les famílies les polítiques migratòries i Sònia Ros es va centrar més en aquest nou pacte europeu de migracions que endureix les condicions d’acollida i limita drets fonamentals.

El 30 de gener, Dia Escolar de la No-Violència i la Pau (DENIP), vam presentar de nou l’Eina a l’escola pública Mare de Déu de Montserrat, d’Olesa de Montserrat, en el marc comarcal del Baix Llobregat. La presentació la va dur a terme novament Oriol Francesch que va tornar a destacar les dues problemàtiques socials greus que trobem a l’educació i que la revista tracta. La docent jubilada Llum Mascaray Olivera, finalment, no va poder participar-hi atès que s’estava preparant per a la “Fam de pau”.

A continuació, la comunitat educativa va realitzar una taula rodona que es va centrar en la importància del padró municipal i el català com a eines per a la inclusió. Hi van participar Enrique Mosquera, membre de “Papers x Totxs”; David López, orientador educatiu, i Soufia Haji, presidenta d’Ajial – dones marroquines d’Olesa. Cecilia Alanis, professional de la docència que va ser alumna d’aula d’acollida, també va explicar la seva experiència a través d’un vídeo. Mosquera va denunciar l’incompliment amb el padró de molts ajuntaments de la comarca que, negant-se a empadronar, practiquen polítiques racistes i d’exclusió, i deixen al marge un gran gruix de la població que es veu condemnada a la marginalitat. López va reivindicar l’aula d’acollida i la immersió lingüística com a eines per assolir la igualtat d’oportunitats, fent memòria de la important lluita històrica de les famílies migrants procedents de regions l’Estat espanyol per aconseguir una integració a la societat catalana. Va denunciar la situació actual i la necessitat de més recursos. Haji va ressaltar el paper de l’aula d’acollida alhora que va fer evident el racisme social i cultural que pateix el conjunt de la comunitat del Marroc i les criatures nascudes i escolaritzades aquí.

Per acabar l’acte, l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) de l’escola va oferir un refrigeri a totes les persones assistents, d’elaboració pròpia, amb aliments de diverses regions geogràfiques.

La darrera presentació de l’Eina per la pau d’enguany va ser el divendres passat, 2 de febrer, a Manresa, a l’Ateneu Popular la Séquia. En aquest acte també es va dur a terme una taula rodona sobre l’antiracisme i les estructures comunitàries entre representants de diferents plataformes i persones referents en els col·lectius populars de la ciutat i del país. A l’acte hi van participar Rufí Cerdan, activista i voluntari de Càritas, Oriol Franscesch i membres del projecte Gatzara – Al Gazarah, dels col·lectius de la Xarxa d’Estructures Populars i Comunitàries, de l’A l’Aguait, i de Flors Sirera. També hi va actuar el cor Incordis i es va obsequiar els i les assistents amb un pica-pica.