Per què USTEC·STEs no hem signat l’acord?

No és una recuperació de retallades perquè manté retallades i no té garanties de compliment:

1. La recuperació dels estadis als 6 anys sense la recuperació del deute tanca la porta a la possibilitat de continuar-la negociant.

2. La reducció de 2h lectives als majors dels 55 anys es deixa per a la següent legislatura i per franges d’edat, cosa que perpetua el curs vinent aquesta retallada.

3. L’equiparació salarial dels PTFP sense titulació universitària deixa fora el personal dels sectors singulars i equipara el personal interí amb titulació quan s’hauria d’integrar.

4. El pacte signat per CCOO i UGT amb el Departament resta, a més, supeditat a l’aprovació dels comptes de la Generalitat per al 2024, de manera que no en compromet l’administració al compliment.

5. L’acord no inclou la resta de punts de la plataforma reivindicativa. Malgrat que el Govern ha anunciat la voluntat d’incrementar el pressupost destinat a educació, s’ha negat a incorporar a l’acord qüestions com la reducció de ràtios, l’augment de plantilles o la recuperació del poder adquisitiu. Tampoc ha acceptat incloure-hi l’estabilització de les plantilles o altres elements fonamentals per a la qualitat educativa com ara la derogació del decret de plantilles.

Punt i seguit a un cicle de lluites.

Aquest acord, signat pel Departament amb CCOO i UGT (que representen només el 20% dels docents catalans), només es pot entendre emmarcat en el cicle de mobilitzacions dels darrers dos cursos.

Un cicle que comença amb la lluita interina contra la llei Iceta i a favor de l’estabilització, que té el punt àlgid amb les vagues massives contra el conseller Cambray després de la imposició unilateral del calendari. El cicle continua el curs passat amb vagues conjuntes amb sanitat en defensa dels serveis públics i segueix enguany amb la vaga d’inici de curs per reclamar a la consellera Simó que reprengués unes negociacions que havia congelat.

Aquest cicle de lluita s’ha caracteritzat per dos elements que cal valorar: d’una banda, l’esforç per mantenir una estratègia sindical unitària, tant en la mobilització com en la negociació; de l’altra, l’organització del col·lectiu. Si hem assolit guanys, ha estat per la força que ens ha donat un col·lectiu mobilitzat que ha sortit al carrer en múltiples vagues i que ha impulsat desenes d’accions arreu del territori.

Si hem aconseguit recuperar l’horari lectiu, si hem fet cessar el conseller Cambray, si hem arrencat una moratòria a la presencialitat del juliol, si hem aconseguit passar els terços a mitges jornades, si hem obtingut el concurs de mèrits… ha estat per l’organització, la mobilització i la unitat.

Ara aquest cicle es tanca en fals:

• S’ha donat al marge i d’amagat de la unitat sindical.

• Manté retallades vigents, però alhora legitima el discurs del Departament de reversió de retallades.

• Deixa fora de l’acord molts punts de la plataforma reivindicativa.

• És un acord pitjor que el que s’estava negociant just abans del cessament de Cambray.

• No té garanties de compliment: depèn de l’aprovació del pressupost de la Generalitat per al 2024.

Com ha estat el procés de negociació des de l’entrada de la consellera Simó?

USTEC·STEs confiàvem que amb el cessament del conseller Cambray, i quan les negociacions estaven avançades en termes de reconeixement del deute dels sexennis, estabilització i calendari i estàvem en condicions de tancar un bon acord, la nova consellera optaria per iniciar amb bon peu un nou cicle de diàleg i consens.

Per contra, Simó va congelar les negociacions amb el pretext de la manca de previsió pressupostària. No va ser fins al 5 de desembre de 2023, i a partir d’una demanda unitària de les organitzacions sindicals, que vam forçar la realització d’una mesa amb la consellera per tractar de nou les reivindicacions laborals.

Des d’aleshores i fins al 25 de gener es van celebrar 5 meses de negociació centrades en el tema, que hem abordat de forma unitària: tots els sindicats ens hem trobat abans de cada reunió, hem pactat un posicionament, hem intervingut unitàriament i hem fet arribar dues contrapropostes al Departament.

Aquesta dinàmica ens ha permès avançar a poc a poc i fer moure el Departament. Ha passat d’oferir el restabliment dels sexennis el setembre de 2024 a fer-ho el gener del 2024; ha passat de no incloure cap data per a les 2h dels majors de 55 anys a oferir-les pel 2025 (i pel 2024 en el cas dels majors de 60); hem forçat un compromís per avançar cap al reconeixement d’ofici dels sexennis, etc.

L’estratègia estava donant fruits i encara hi havia marge per avançar en un context en què el Departament està assenyalat pels mals resultats a les proves PISA i on s’estan negociant els pressupostos de la Generalitat.

No obstant això, a la darrera mesa del 25 de gener ja no va ser possible mantenir una estratègia unitària. En arribar al Departament ja hi havia premsa convocada per part d’una de les organitzacions sindicals que han signat el pacte i una concentració dels seus delegats a la porta. L’administració va posar una darrera proposta sobre la taula i va afirmar que seria l’última i que donava mitja hora per decidir si se signava.

Per tant, al marge que es tracti d’una proposta insuficient, per la forma com s’ha donat el final de la negociació, amb un acord a banda de la unitat sindical, influït per interessos partidistes en la negociació dels pressupostos, i en forma de xantatge, la nostra organització no podia acceptar entrar en aquest “joc”.

Noves passes per dignificar l’educació pública.

USTEC·STEs (IAC) no acceptem que les persones afectades per la retallada del sexenni no recuperin la part de sou que han deixat de cobrar des de l’aplicació de la retallada, fet que causa un greuge comparatiu amb la resta de treballadores i treballadors que no han patit el perjudici.

És per aquest motiu que el secretariat nacional hem aprovat obrir la via judicial per reclamar aquest salari no percebut i la comissió jurídica del sindicat ja ha iniciat l’estudi del cas. També donem suport a la gent afectada que s’està organitzant per reclamar col·lectivament el retorn del deute.

Per altra banda, hem impugnat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la resolució EDU/2144/2023, de 16 de juny, de convocatòria pública per a la integració del PTFP al cos de secundària. Considerem que la norma permet la integració de tot el professorat tècnic d’FP, mentre que la resolució catalana tan sols la permet als funcionaris i funcionàries de carrera amb titulació universitària, des del 19 de gener de 2021.

USTEC·STEs continuem lluitant per aconseguir la creació d’un cos únic de professorat d’FP adscrit al subgrup A1 i nivell funcionarial 26, la qual cosa solucionaria els greuges que històricament han patit els i les docents d’FP.

Alhora, USTEC·STEs tenim clar que cal un nou cicle de lluita per seguir reivindicant millores de les condicions laborals, la dignificació de l’educació i la nostra tasca professional:

• • La inversió del 6% del PIB i acabar amb la segregació del sistema educatiu en apostar per una xarxa pública i en català, on la igualtat i l’equitat siguin les màximes premisses.

  • La recuperació de la democràcia als centres amb la derogació dels decrets de plantilles, de direccions i d’autonomia de centres.

  • L’increment de les mesures i els recursos per a una educació veritablement inclusiva, tant organitzatives com personals: reducció de ràtios, increment del personal docent i laboral que atén l’alumnat amb NESE, més hores de coordinació entre els diferents professionals, etc.

  • La millora de les nostres condicions laborals: recuperar el poder adquisitiu, eliminar la sobrecàrrega i la burocratització de la feina, estabilitzar les plantilles i donar prestigi a la tasca educativa.