L’escola en català torna a ser el centre d’atenció aquests dies amb la notícia que el Comitè de Peticions del Parlament Europeu debat l’informe sorgit de la visita dels europarlamentaris de dreta i extrema dreta el proppassat desembre.

Aquesta visita, amb clara voluntat política, ha aconseguit posar de nou el focus en el sistema d’immersió lingüística del sistema educatiu català. Davant d’aquest fet, com a sindicat majoritari a l’educació pública, creiem oportú advertir de nou que aquest sistema fa aigües i que el problema ja no només són els atacs externs que puguin venir d’institucions comunitàries o de l’Estat espanyol, sinó la manca de protecció del sistema per part del mateix Departament d’Educació.

Les xifres d’informes diversos fa temps que alerten de la davallada notòria de l’ús de la nostra llengua a tots els nivells de la societat, però encara és més preocupant el baixíssim ús del català als centres educatius, en especial als centres d’educació secundària.

Enfront d’aquestes xifres i de les amenaces externes que es puguin anar donant, quin paper hi juga la Generalitat? Quin paper hi hem de jugar nosaltres?

El decret d’usos lingüístics que va presentar el Departament d’Educació obre la porta a introduir l’ús del castellà com a llengua vehicular d’algunes matèries. De facto, tothom sap que aquesta ja és una realitat que es dona a molts centres, sense cap mena de control per part d’inspecció.

No ens cal regularitzar una situació anòmala. Ens cal protegir i reforçar el sistema amb mesures de control i no amb mesures superficials com l’exigència del C2 de català al professorat.

Ens cal un govern que defensi el model d’escola pública i en català, que exigeixi l’ús del català com a única llengua vehicular i que desenvolupi els controls perquè així s’implementi a tots els nivells educatius, en l’etapa obligatòria i també, i ho volem remarcar, en l’etapa postobligatòria.

Volem acabar aquest comunicat enviant un missatge clar als partits de dreta i d’extrema dreta, i a tots aquells que tinguin intenció d’atacar la llengua a qualsevol dels territoris de parla catalana: l’escola en català no es toca, i si ho intenten, ens trobaran, juntament amb STEI, STEPV i tot el teixit associatiu, defensant-la.