No al model de centres integrats d’FP que vol implementar el Govern de Catalunya 

La integració dels dos  “subsistemes” de formació professional (l’FP reglada i acadèmica del Departament d’Educació i l’FP ocupacional o contínua del Departament d’Empresa i treball) en un únic sistema podia haver estat una bona iniciativa. Ho hauria estat si l’objectiu principal de la integració hagués estat l’equiparació del subsistema pensat per a l’ocupació de les persones aturades i la formació contínua de treballadors/es en actiu amb el subsistema d’FP reglada i acadèmica. Finalment, les expectatives de molts s’han diluït en els interessos de molt pocs —especialment empreses i sindicats-empresa—. A més, en aquesta voràgine desregularitzadora i externalitzadora de l’FP també entra en joc la distribució i reubicació dels centres de formació professional, especialment, en el marc dels anomenats centres integrats.

Però, què és un centre integrat? L’article 2.1 del Decret 137/2023, de 25 de juliol, dels centres de formació professional integrada determina que són centres que “ofereixen els serveis bàsics del Sistema de Formació i Qualificació Professionals amb relació a sectors, famílies professionals o àmbits determinats, d’acord amb els criteris que estableix l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya”. Per tant, aquesta definició ens deixa clars dos factors:

1. Els centres integrats ofereixen els serveis bàsics del sistema, és a dir, informació, orientació per a la trajectòria formativa i professional i assessorament a persones, empreses i institucions; formació professional del sistema educatiu i també per a l’ocupació, i l’avaluació i acreditació de competències professionals.
2. És l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals a Catalunya qui marca els diferents criteris a seguir respecte als serveis bàsics. Per tant, és qui mana, qui decideix, qui té el poder sobre l’FP. Però no hem de deixar al marge el fet que l’Agència està formada exclusivament pel sector empresarial, els sindicats-empresa més representatius, i una administració pública absolutament liberal, sense cap representació de la comunitat educativa (ni els representants del professorat, ni alumnat, ni famílies).

En aquest context, unes poques —o molt poques— persones decideixen sobre el present i el futur de milions de ciutadans i ciutadanes; sense cap mena d’oposició o crítica diferent possible, almenys en el si de l’Agència FPCAT i dels seus òrgans de gestió com són la Comissió Rectora del Sistema i el Consell de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya.

On s’ubiquen els centres integrats? Com s’ha dit, és l’Agència FPCAT qui decideix quins centres integrats es creen, on s’ubiquen i a qui o a què afecta (barris, famílies, alumnat, professorat, etc.). En un primer moment, l’Agència pretenia crear uns 20 centres integrats arreu de Catalunya i el Departament va incidir que Catalunya n’havia de tenir més. Finalment, sembla que no hi haurà un numerus clausus i qualsevol centre que reuneixi els requisits establerts per norma podrà sol·licitar ser un centre integrat i esperar que l’Agència FPCAT hi doni el vistiplau.

Tot i això, hi ha uns requisits generals recollits a l’art. 7 del decret. Sense entrar en la concreció, voldríem destacar-ne els següents:

– Impartir una oferta flexible associada, com a mínim, als graus C i D (certificats de professionalitat i titulacions d’FP).

– Ser un centre específic d’FP. Tan sols excepcionalment es poden autoritzar centres que ofereixen batxillerat, sempre que l’alumnat de batxillerat no superior un terç del total del centre.

– Disposar d’un servei d’orientació basat en el model de protocol d’orientació professional.

– En el cas dels centres existents, acreditar en els darrers cinc anys una trajectòria reconeguda en l’establiment d’acords, convenis, projectes i col·laboracions amb el teixit productiu.

– ATENCIÓ! En el cas de centres de nova creació, el centre ha d’estar situat en un entorn productiu significatiu i comptar amb una oferta professional relacionada.

Per tant, és evident que la ubicació dels centres d’FP està seguint i seguirà una clara línia externalitzadora fins al punt de crear i construir centres integrats d’FP exclusius per a sectors empresarials concrets en un espai geogràfic de conveniència per al sector privat, lluny de les necessitats de l’alumnat o de la societat.

Quins instruments està utilitzant el Govern català per a desestructurar l’FP a Catalunya? Un canvi de tal magnitud requereix necessàriament el consens de tota la comunitat educativa. Malauradament, el govern actual ha obviat completament les famílies, l’alumnat, el professorat, la mesa sectorial de professorat no universitari…, és a dir, més del 99% dels catalans i catalanes. Pràcticament, amb la més absoluta opacitat, el Departament d’Educació ha iniciat una reestructuració sense precedents dels centres de formació professional al nostre país. El Pla director d’FP 2030 és una de les eines emprades, però no és l’única.

Prèviament, el Govern de Catalunya necessitava preparar el terreny. Primer es va aprovar la Llei 10/2015, del 19 de juny, de formació i qualificació professionals, hereva de la LEC i clau de la privatització de l’FP a Catalunya. Després es va adscriure la governança de l’FP al Departament de Presidència —lluny del Departament d’Educació—, més difícil de controlar, amb el seu puntal, l’Agència Pública FPCAT. I ara, en últim lloc, s’estan creant uns centres integrats servils a les empreses i no pas a la societat.

El Pla director d’FP 2030 pretén crear una xarxa de centres integrats, indiferentment públics o privats, d’FP arreu de tot Catalunya emmarcats en onze àmbits professionals. En aquesta línia, s’estan traslladant, agrupant, tancant, obrint i concentrant cicles formatius, en aquest moment, en l’àrea del Consorci de Barcelona, però el 2030 hauria d’arribar a tot el territori de Catalunya.

Com afecta el Pla director d’FP 2030 a l’FP pública?  Qualsevol canvi d’aquesta naturalesa, sense cap consens i al marge de la comunitat educativa i, en especial, al marge dels i de les representants dels professionals en el si de la mesa sectorial del personal docent no universitari, és evident que afecta i molt tots els àmbits. Els àmbits més afectats són el social, el laboral i el professional, tal com està passant al Consorci de Barcelona on ja s’està aplicant el Pla director d’FP 2030:

• Es pretén crear 25 centres integrats de formació “professionalitzadora” (10 de titulació municipal i 25 del Departament d’Educació, més els privats).
• Es crea algun nou centre; altres deixen d’impartir l’educació secundària obligatòria.
• S’especialitzen els centres en una oferta relacionada amb un o diversos àmbits professionals (on es mesclen diferents famílies professionals).
• Es fusionen o desdoblen centres, cicles formatius, etc.
• Es tanquen els cicles formatius en alguns centres.

Tota aquesta redistribució també es realitzarà a la resta de serveis territorials i implica directament un canvi estructural, laboral i social sense precedents:

• Molt professorat serà desplaçat sense una negociació prèvia a la mesa sectorial perquè cap docent perdi cap dret, formalitat aquesta preceptiva per llei i que hauria evitat l’angoixa que actualment està patint el professorat davant la incertesa del seu futur més immediat com a docent.
• Barris, municipis i altres sectors geogràfics poden buidar-se d’FP de gestió pública o, si més no, perdre part d’ella, amb la consegüent afectació a famílies, alumnes i docents.
• Els espais buidats d’FP poden ser ocupats per empreses de formació “professional” privades. No podem obviar que ens trobem davant del Departament d’Educació més liberal i privatitzador de les darreres dècades.
• Previsiblement, molt alumnat pot acabar abandonant els estudis d’FP arran del trasllat del seu cicle a un altre lloc. A més, la mobilitat en qualsevol mena d’àrea geogràfica també condiciona l’alumne/a a l’hora de triar un cicle o un altre.
• La manca d’FP “de proximitat” dificultarà al jovent cursar formació professional presencial. Això derivarà l’alumnat a haver de formar-se en centres privats o en línia, la majoria dels quals són privats, de dubtosa qualitat i sense cap control.

VALORACIÓ D’USTEC·STEs (IAC):

Aquesta no és l’FP que volem ni la que es mereix Catalunya.

USTEC·STEs apostem per una FP pública i integradora a l’abast de tota la ciutadania, pensada per a les persones i per a la societat.

Pel que fa a la governança del sistema d’FP, no entenem com la integració no pivota sobre els centres públics d’FP i els centres públics del Departament, amb una única governança. En el sistema actual, el Departament d’Educació i el Departament d’Empresa i Treball semblen supeditats a l’Agència FPCAT.

Des d’USTEC·STEs apostem per una oferta integrada d’FP lligada als centres públics d’FP i dependent del Departament d’Educació. Exigim la creació d’una viceconselleria d’FP dins del Departament d’Educació, pròpia i aliena a les ingerències externes directes del sector privat.

DES D’USTEC·STEs DIEM:

No al sistema de governança basat en l’Agència FPCAT.

No al Pla director d’FP 2030.

No a l’agrupació de l’FP en 11 àmbits i al desdibuixament de les actuals famílies professionals.

No a la reducció o desaparició de l’oferta de l’FP pública als barris i municipis, especialment als més desfavorits.

No a la privatització de l’oferta d’FP que planteja el Pla director d’FP 2030.

No a aquesta redistribució dels cicles formatius i famílies professionals d’FP al Consorci de Barcelona.

No al negoci amb l’FP per empreses, sindicats-empresa ni empreses.

VOLEM UNA OFERTA D’FP INTEGRADA I INCLUSIVA A TOTS ELS BARRIS I MUNICIPIS

SÍ A LA DEMOCRATITZACIÓ DE L’FP

VOLEM UNA FP DE TOTS/ES I PER A TOTS/ES