Ordre de calendari pel curs 2024-25, resolució sobre el procediment d’autorització de reduccions de jornada al personal funcionari docent, modificació de la resolució per la qual s’estableixen els criteris per gestionar la borsa de treball del personal docent per al curs 2023-2024 i torn obert (denúncia del tancament de línies a l’educació pública).

RESUM DE LA MESA SECTORIAL DEL PERSONAL DOCENT

27 de febrer de 2024

1. Ordre de calendari pel curs 2024-25

Intervenció de l’administració: El tret més destacat és la data d’inici, que queda regulada de la següent forma:

• Sisè dia laborable de setembre: amb caràcter general el 9 de setembre o, si és festiu, el dia laborable següent per a educació infantil, primària, ESO i els cicles formatius d’FP de grau bàsic.

• El 12 de setembre o, si és festiu, el dia laborable següent per a batxillerat, cicles formatius de grau mitjà i superior, cursos d’especialització d’FP, IFE, PFI i el curs de formació per a l’accés a cicles de grau mitjà o superior.

• En els ensenyaments artístics de règim especial, graus professionals de música i dansa, ensenyaments esportius i ensenyaments de centres i aules de formació d’adults, les classes no han de començar més tard del 16 de setembre o del dia laborable següent, si és festiu.

• A les EOI les classes s’han d’iniciar no més tard del 23 de setembre o del dia laborable següent, si és festiu.

La resta de punts de l’ordre de calendari són molt semblants a cursos anteriors.

Intervenció d’USTEC·STEs (IAC): Reconeixem la voluntat de rectificar parcialment l’avançament del calendari per garantir un mínim de dies de preparació, però continuem pensant que és preferible començar passada la Diada.

Respecte al preàmbul, on s’expressa la voluntat del legislador, caldria treure les referències a l’equitat i la inclusió, que no s’aconsegueixen canviant el calendari, sinó mitjançant assignació de recursos.

Respecte a l’article 2 (calendari):

• S’aplica la franja alta dels 175-178 dies que permet la LEC. Després de tantes desavinences amb el professorat, un acte de bona voluntat seria posar-lo a la franja mínima de 175 dies, o a la que es va aplicar la major part del temps (176) que és l’opció majoritària a la resta de CA.

• S’excedeix les 1.050h que permet la normativa a la secundària. Tradicionalment (i és normal i desitjable) l’ESO començava més tard.

• Sobre l’FP, el calendari escolar a l’FP ha de ser de 33 setmanes i no pas de 35. En diferents meses sectorials ja ho hem dit i el Departament respongué que negociaria aquest tema. Ha de sortir reflectit a l’Ordre de calendari.

• Considerem que al 1r cicle d’infantil, l’inici i final hauria de ser com al 2n cicle. Fer-ho tan aviat i finalitzar tan tard implica una discriminació del personal laboral i constitueix un greuge.

• Trobem a faltar alguna referència explícita, com hi havia hagut en altres ordres anteriors, al fet que tota activitat escolar finalitzi abans del 30 de juny.

Respecte a l’article 4 (horari a l’educació infantil i primària):

• Considerem que caldria apostar per la jornada continuada, com passa majoritàriament a les altres CA.

• Com a mínim l’horari marc a primària hauria de ser com al Consorci, de 9 a 12:30 i de 14.30 a 16h, escurçant el migdia i abaratint el preu del menjador més car de totes les CA.

• Demanem l’inici de classes graduals a 2n cicle d’infantil, proposem que, com en el passat, el període d’adaptació s’allargui a 5 dies, i no pas a 3.

Respecte a l’article 5 (horari a l’ESO):

• Demanem un acte de realisme i que admetin a la normativa que l’horari normal a la secundària és la continuada. Els beneficis són a bastament coneguts pel que fa a indicadors objectius com reducció de l’absentisme i la conflictivitat.

• Com ja ha demanat el CEC en les seves recomanacions, considerem que cal que l’esbarjo, com succeeix a la primària, tingui consideració lectiva, sempre que quedi ben recollit a les DOIG que les sessions continuïn essent de 60 minuts. La consideració lectiva del temps d’esbarjo permetria finalitzar les classes a les 2 i avançaria l’horari del dinar.

• De la mateixa manera que els centres que fan jornada continuada poden triar fer-la partida, cal habilitar un mecanisme pel qual els que fan partida, puguin optar per la continuada.

Respecte a l’article 6 (horari als instituts-escola):

• Entenem que l’article, en la seva totalitat, no té raó de ser. L’alumnat i el professorat de primària i de secundària són dos cossos diferents i ja estan regulats als articles anteriors.

• Observem que la rotació del professorat de secundària als instituts-escola és molt superior a la mitjana, i això té a veure amb el greuge que suposen les dificultats per tenir horari compactat. De fet, l’horari partit incrementa, a la pràctica, l’horari de permanència al centre, que recordem, i per mandat parlamentari, és de 24h.

• Al punt 6.3. hi ha el concepte “franja horària saludable”, un terme completament subjectiu que no resulta gens consensuat. Entenem que un text legal, de caràcter tècnic, no hauria de contenir aquesta mena de conceptes propagandístics.

• Si volen fer instituts-escola, i que aquests siguin populars per atreure el millor professorat, potser caldria assajar la jornada compactada i que, en tot cas, es dotin dels recursos de lleure i atenció extraescolar públics necessaris.

Respecte a l’article 10 (modificacions singulars de calendari o d’horari escolar):

• Les altes temperatures fan desitjable que la jornada intensiva comenci a partir del primer dia lectiu del mes de juny, i no pas a partir del dia 9, com ja succeïa en el passat.

• Al 10.3 sobra el concepte “mantenir el còmput total d’hores laborals dels docents”. Ens hem trobat amb diversos problemes a partir de la interpretació d’aquests conceptes, i constitueix una bona mostra de la fiscalització del temps dels docents, de la pèrdua d’autonomia, factors que fan cada vegada menys atractiva la professió. Durant el juny, els docents han de poder sortir a les 2, i no pas a les 3, perquè les tasques que tinguin pendents, les poden fer a casa. Fer-los quedar per fer-los quedar no té cap sentit, més enllà del control.

Resposta de l’administració:

• Agraeixen les aportacions, encara que la majoria no les comparteixen. Afirmen que no estem a la franja alta dels dies, som als 177 dies per a la primària i la secundària, 175 pels que comencen el dia 12. Es garanteixen, segons ells, les hores que marca la LEC (començant el 9 i amb la reducció d’hores al juny).

• Quan es fa referència a estudis i literatura, prenem com a referència estudis internacionals que apunten als beneficis de vacances més curtes i jornades lectives més llargues.

• El Departament afirma que no és cert que no s’hagi negociat l’inici de curs, la consellera va assistir a mesa per recollir les aportacions de la part social i sentir a tothom i havent escoltat les demandes va modificar la data.

• Per al Departament és dolorós el llenguatge que usa a vegades la part social, s’ha parlat de “pamflets ideològics”.

• Demanen tenir en compte no només el professorat sinó també l’interès de l’alumnat a l’hora de determinar la jornada escolar. Segons l’administració, l’autonomia de centre és sempre criticada, però quan convé es reivindica (per a triar jornada escolar).

• Afirmen que els sindicats citen la concertada pel que convé, però no quan es tracta d’equiparar-se al seu horari.

• Sobre la resta d’aportacions les recullen i hi donaran resposta.

Rèplica USTEC·STEs (IAC):

• És molt més dolorós patir retallades en condicions laborals que el llenguatge bel·ligerant a la mesa.

• L’avançament del calendari es va vendre com a mesura “feminista, de conciliació, d’equitat…”, el cert és que no ha tingut cap efecte rellevant en aquests aspectes, ni tan sols l’avaluació del Departament ho ha demostrat.

• Sobre la possibilitat de triar jornada, USTEC·STEs defensem la continuada a tots els centres, però si es pot triar, que es pugui triar en les dues direccions, no només en la que interessa al Departament.

• Sobre la concertada, estem a favor que la concertada faci 5h com la pública, i també que les quotes desapareguin, ja que són il·legals.

• Volem afegir una qüestió important, abans a primària al juny s’acabava a les 14h i es deia que era per compensar les sorties i colònies, ara s’acaba a les 15h. Exigim que les colònies i sortides es paguin ja, especialment si l’horari no es compensa.

• Se’ns ha dit que la nova data d’inici, que s’ha decidit per part del Departament, serà una mesura excepcional, no hi ha acord i això ens decep, vol dir que haurem de tornar a parlar de calendari el curs vinent, és un desgast innecessari.

Administració: Té 3 agències d’avaluació, una és Ivàlua, encarregada de fer avaluacions de polítiques públiques. No tenen una agència pròpia, esperen tenir-ne una. Mentrestant s’encarrega a Ivàlua fer aquestes avaluacions.

USTEC·STEs: Les avaluacions tindrien més credibilitat si la part social pogués participar en el disseny d’aquestes: què s’avalua, quins factors es tenen en compte, com s’avalua (metodologia) i amb quina finalitat s’avalua.

2. Resolució sobre el procediment d’autorització de reduccions de jornada al personal funcionari docent

Intervenció de l’administració:

Expliquen les principals modificacions:

1. S’incorpora el supòsit de violència terrorista (s’havia inclòs en l’interès particular) aquesta té unes garanties que no té la d’interès particular.

2. Durant el mateix curs escolar no es pot modificar el percentatge de reducció, però sí que es pot fer el curs següent.

3. Qualsevol pot demanar reducció per interès particular si té una vacant. Abans només ho podia fer el funcionariat.

Intervenció d’USTEC·STEs (IAC):

• Cal tenir present que som un col·lectiu altament feminitzat. Més de ⅔ són dones: 73% dones i 27% homes.

• El % més gran de sol·licituds de reducció de jornada és de dones.

• Cal flexibilitzar al màxim aquest permís per garantir la conciliació familiar, cosa que beneficia socialment a tothom i específicament al sistema, ja que fa la professió docent més atractiva i afavoreix tenir més professorat.

• Tipus de jornada: altres treballadors de funció pública poden decidir lliurement el % d’hores de reducció o fracció de jornada (entre una vuitena part i la meitat), caldria implementar-ho.

• Segons interpretem, hi ha dos permisos de reducció. Això hauria de suposar la possibilitat de poder triar entre un permís o altre: entre acollir-se a la reducció de 6 anys, que és amb bonificació, o acollir-se a la de 12, on hauries de poder triar el tipus de reducció.

• Proposem que la resolució no expliciti els dies de compactació (3,4,5), simplement reculli que es pot compactar en dies sencers.

• Demanem retornar a cobrar el 100% el primer any de reducció, tant si es compacta com si no (es manté una retallada).

• Demanem la possibilitat de modificar el tipus de reducció el mateix curs: enllaçat, no es perd la persona substituta ni implica canvis substancials (passar d’⅓ a ½ i viceversa).

• Cal que les reduccions finalitzin a 30/06 o a 31/07. La persona substituta ha de cobrar fins que la titular renuncia a la reducció (ara no ho cobra ni la titular amb la reducció ni la substituta).

• Les persones substitutes que demanen reducció, si prèviament no han renunciat, que no hagin de sol·licitar-ho als nomenaments posteriors que rebin al llarg del curs. Aquest nomenament ja ha d’anar acompanyat directament de la persona que cobrirà la reducció perquè el centre no perdi cap hora.

• Les reduccions per cures no han d’estar subjectes a les necessitats del servei, igual que la dels 12 als 14 anys, perquè si no es coarta el dret a la conciliació familiar, que és el sentit del permís.

• Sortides i colònies: les persones que gaudeixen de reducció i tenen jornades inferiors a sencera, quan hi ha sortides i colònies, no han d’estar obligades a assistir-hi si sobrepassen el seu horari de permanència al centre. Igual que per a les reunions programades fora del seu horari.

Resposta de l’administració:

• No entren al debat de si qui demana reducció són homes o dones.

• El tema de cobrament del 100% el primer any, és tema de mesa general de funció pública.

• Els horaris es fan un cop a l’any, i per això no es poden modificar les reduccions.

• Els substituts no poden demanar reducció per a tot el curs. Nomenar substitut i alhora substitut que cobreix la substitució no es pot fer actualment.

• Assistència a les reunions és perquè no es perdin informacions importants, poden mirar de canviar el redactat.

• Si al claustre hi ha una concentració de reduccions de jornada és difícil de compaginar, es pot mirar de refer el redactat.

• Es pot demanar una altra reducció per un altre fet causant durant el mateix curs.

• Es pot mirar d’incloure nous períodes per demanar la reducció per interès particular, potser després del període adjudicacions d’estiu (miren informàticament).

Rèplica d’USTEC·STEs (IAC):

• Com que ara tothom està nomenat a mitja, no hi hauria tants problemes d’horaris. Com a màxim si s’amplia d’⅓ a ½ el centre perdria unes hores, però és un greuge menor.

• Per què no es veuen les peticions viables, volem arguments, són motius de gestió o qüestió de voluntat?

• És un greuge que l’assistència a reunions es descompti de les 7,5h de les persones que fan reducció i que les persones de jornada sencera no tenen.

Resposta de l’administració:

• No veuen el tema de mantenir la reducció a les persones substitutes per cada nomenament. Veuen dificultats tècniques en els nomenaments telemàtics.

• Quan les persones fan reducció de jornada d’un terç, la persona que substitueix ja té unes tasques assignades i uns horaris fets. Modificar-ho a mig curs generaria desfer horaris i tasques que ja tenen assignades pel tipus de jornada que cobreixen.

3. Resolució de modificació de la resolució de la directora general de Professorat i Personal de Centres Públics, per la qual s’estableixen els criteris per gestionar la borsa de treball del personal docent per al curs 2023-2024

Intervenció de l’administració:

Expliquen les modificacions de la normativa:

• Per als certificats de delictes sexuals de professionals de fora de l’estat espanyol, s’amplia a un mes el termini per aportar la documentació. Si la persona afectada dona permís, l’administració ho pot consultar.

• Els 10 dies per justificar la renúncia a un nomenament vigent o el fet de no prendre possessió del lloc de treball adjudicat passen de ser naturals a ser hàbils, es dona més temps abans de donar de baixa la persona de la borsa.

• S’afegeix al personal amb deficiència auditiva com a col·lectiu que pot rebutjar sense penalització una adjudicació en els nomenaments telemàtics per cobrir una substitució inferior a deu dies lectius.

Intervenció d’USTEC·STEs (IAC):

• Denunciem que quan demanem modificacions dels criteris de borsa (o de qualsevol altra resolució) se’ns diu que es tindrà en compte per la normativa de l’any vinent i després se’ns presenta una modificació de resolució com aquesta a mig curs.

• Com es requerirà el certificat negatiu de delictes sexuals?, i com s’haurà de presentar? en el cas que no tinguin ATRI i no puguin consultar si el tenen vigent o no.

• No veiem cap inconvenient en ampliar les casuístiques per tal de poder rebutjar als nomenaments, però no entenem que els col·lectius siguin específics. Entenem que es podria buscar una fórmula de redactat que pogués incloure totes les casuístiques.

Resposta de l’administració:

• La concreció del personal amb deficiència auditiva ha de ser així, si considerem que hi ha d’haver algun altre col·lectiu, ho demanem i s’afegirà.

• Quan ens donen autorització es fa un fitxer i s’envia al ministeri de justícia, si aquest no ho pot consultar, es fa una e-valisa a la persona i se li dona un termini perquè presenti el certificat també per e-valisa. Les persones amb NIE ja saben que ho han de presentar cada any.

4. Torn obert de paraules

Preguntes i demandes d’USTEC·STEs (IAC):

• Denunciem el tancament de línies de la pública. Cal eliminar concerts i reduir ràtios quan hi ha canvis demogràfics. Exigim poder participar en les comissions de participació, no s’està complint allò acordat ni el que marca la llei.

• Tornem a demanar les dades de les persones en frau de llei no estabilitzades separades per anys de serveis prestats, franges d’edat i sexe. I exigim un posicionament a l’administració sobre la recent sentència del TJUE.

• Hi ha tres qüestions enviades per escrit que no s’han contestat:

  • Cobrament dels desplaçaments en casos de logopedes.

  • Cobrament de baixes al 100% després de reducció de jornada.

  • Incompliment dels horaris de l’INS Salvador Seguí.

• Correctors de selectivitat: les direccions els anuncien que s’han de demanar els dies de correcció d’assumptes propis. Això és una mesura dissuasiva i està suposant la renúncia massiva. S’ha de reconduir aquesta qüestió.

• Queixes de persones que ocupen càrrec de secretari/ària: han d’assumir noves tasques de gestoria i estan sobrepassades, la situació és límit i moltes volen dimitir. S’ha de disminuir aquesta sobreburocratització a la que ens trobem sotmesos als centres en general.

• Demanem que es resolgui ja la situació de les persones que van fer de tribunals tot i estar de baixa mèdica, han de cobrar.

• Cobrament del complement de tutoria de les persones substitutes: hem enviat un llistat de casos que no l’estan cobrant des del primer dia, demanem solució.

• Els permisos són drets laborals i els ha de concedir el ST sense que calgui l’autorització de la direcció, com a molt que la direcció informi que està assabentada de la petició del permís. Es cometen abusos.

• Quan s’integraran els funcionaris de carrera PTFP que van fer la sol·licitud d’integració dins el període extraordinari?

Resposta de l’administració a USTEC·STEs (IAC) i la resta d’organitzacions sindicals:

• Es respondran totes les consultes fetes arribar per escrit quan es pugui.

• Les sentències del TJUE fan referència al personal laboral i interpel·len l’Estat i els tribunals. Si l’Estat fa nous moviments, actuaran en conseqüència.

• Han demanat una extracció de tots els substituts el titular dels quals és tutor/a, han comprovat si tenen càrrec de tutoria i resoldran el tema.

• Integració d’FP en període extraordinari: ha sortit la resolució definitiva i hi figura la data en què la persona va presentar la sol·licitud (suposen que és en la que complia els mèrits) i serà la data a efectes d’integració. Això s’anirà resolent per tandes.

• Han sol·licitat al Fabian Mohedano (president de l’agència de l’FP) que assisteixi a la mesa per tractar qüestions sobre FP, en especial centres integrats.

• Estan fent les gestions per pagar tribunals d’oposicions de baixa mèdica.

• Permisos denegats per la direcció del centre: demanen casos particulars i ho abordaran.

• Sobre el tema de l’oferta pública i el tancament de línies, es portarà a la mesa quan es tinguin dades. La sobreoferta va en contra de la distribució equilibrada de l’alumnat.

• Sobre les comissions de participació, ho havien de resoldre les direccions dels ST, demanen que tornem a escriure explicant on és que no se’ns permet participar i donaran nou avís.

Altres respostes a qüestions enviades per escrit:

USTEC·STEs (IAC): La programació de les orientadores educatives es pot contextualitzar en un EAP o altres llocs de treball que poden ocupar per especialitat? I hi podran fer les pràctiques? Encara esperem resposta.

Resposta de l’administració: Tal com està redactada la convocatòria Resolució EDU/4103/2022, de 23 de desembre, amb la seva modificació Resolució EDU/4221/2023, de 13 de desembre, base 7.4.1.3 part A de la segona prova, es desprèn que necessàriament el context ha de ser un centre educatiu, no un EAP: “Per l’especialitat d’orientació educativa, el pla d’actuació educativa s’ha de fonamentar en les funcions de l’especialista d’orientació educativa en un centre educatiu. Ha d’incloure tant l’atenció directa a l’alumnat com el suport a la comunitat.

El pla d’actuació educativa ha d’incloure, almenys, el context, els objectius, la metodologia, la temporització, els criteris i procediments per al seguiment i avaluació d’aquest pla.”

Així mateix, atès que la RESOLUCIÓ EDU/294/2023, de 2 de febrer, per la qual s’estableixen els itineraris formatius específics, preveu que l’especialista d’orientació educativa formi part del professorat amb atribució docent en els IFE, sí que es pot presentar un Pla d’actuació educativa contextualitzat en un IFE.

S’ha de tenir en compte, però, que a la prova pràctica, d’acord amb l’annex 6, sí que podria passar que la resolució del supòsit pugui comportar l’elaboració d’una proposta d’actuació educativa fonamentada en diferents àmbits d’intervenció del professional d’orientació educativa en un institut o en un equip d’assessorament pedagògic (EAP) amb relació a suport a l’aula, procés d’avaluació psicopedagògica, assessorament a la comunitat educativa de mesures i suports per a l’atenció educativa dels alumnes i assessorament a l’equip docent, etc.

USTEC·STEs (IAC): Els casos pràctics de la fase d’oposició són molt dispars entre les diferents especialitats. A les preguntes prèvies n’hi ha que tenen 2 preguntes i altres 14 (com és el cas de biologia). Necessitaríem saber si enguany hi haurà preguntes prèvies i si seran tan dispars. Si finalment hi ha preguntes prèvies, ens caldria saber com ponderen. Caldria facilitar més informació i models als aspirants.

Resposta de l’administració: La resolució estableix per a les especialitats del cos de professors d’ensenyament secundari que la prova consisteix en l’elaboració d’una situació d’aprenentatge a escollir entre dues opcions plantejades pel tribunal. També indica que hi haurà preguntes prèvies. La ponderació de les qüestions prèvies vindrà determinada als criteris de correcció.

USTEC·STEs (IAC): Pel que fa a les oposicions d’FP d’accés a un cos superior o adquisició de noves especialitats, un PTFP integrat al cos de secundària, segons la normativa continua al cos de PTFP, però ell, sols a efectes d’integració, està a secundària. En aquest cas, pot presentar-se al procediment d’accés a un cos superior? Nosaltres entenem que sí, però ens han arribat alguns casos en què el Departament els han exclòs argumentant que són funcionaris del cos de secundària, quan no és així. Si finalment el Departament continua interpretant la norma com fins ara, demanem que a les persones que estiguin en aquesta situació se’ls permeti extraordinàriament modificar la sol·licitud de participació en aquesta convocatòria i puguin optar pel procediment d’adquisició de noves especialitats.

Resposta de l’administració: Les persones que s’han integrat al cos de 590 i que són titulars d’especialitats que s’han integrat al cos 590 poden participar per adquisició de noves especialitats. Així s’estan revisant les reclamacions i validant. Tots els que ho han reclamat i han demanat modificar el procediment pel qual s’han inscrit, de procediment E a N, així apareixeran.

USTEC·STEs (IAC): Sobre el cas pràctic (Part A) de la primera prova del procediment selectiu en les especialitats d’FP: Segons la convocatòria, la part pràctica en les especialitats d’FP fa referència a situacions d’aprenentatge, mentre que a la resta de la convocatòria es parla d’activitats d’ensenyament aprenentatge. Ens han arribat infinitat de consultes. Els candidats estan molt preocupats perquè no s’entén i sembla incongruent. Si es tracta d’una errada, demanem que se solucioni i, en cas contrari, una mesa per resoldre dubtes, com aquest.

Resposta de l’administració: En la convocatòria es parla d’activitats d’ensenyament aprenentatge en les especialitats del cos de professors d’arts plàstiques i disseny i mestres de taller d’arts plàstiques de disseny. Pel que fa a les situacions d’aprenentatge s’hi fa referència en les característiques de les proves pràctiques d’especialitats d’FP del cos de professors d’ensenyament secundari i del cos d’especialistes en sectors singulars. Demanarem al Servei competent que aclareixi aquesta diferenciació.

Tot i això, s’ha d’aclarir que la resolució de convocatòria estableix que: “La part A de la segona prova té per objecte comprovar la capacitat per dissenyar les adequades situacions d’aprenentatge que promoguin l’assoliment de les competències bàsiques per part dels alumnes.”

S’ha de tenir en compte que en el cas de programacions de cicles formatius LOE, la situació d’aprenentatge fa referència a la programació d’activitats d’ensenyament-aprenentatge d’una unitat formativa (UF).

Altres informacions facilitades per l’administració:

• Cobrament del curs de formació digital als centres:

En relació amb el pagament de les formacions internes de centre (FIC), informem que la majoria de cursos ja s’han pagat.

Les FIC van per expedients de formació. S’agrupen els cursos en expedients, quan es té tota la documentació es tanca l’expedient i s’envia a gestió econòmica perquè efectuï el pagament.

Els expedients que falten per pagar són o bé que hi ha hagut algun problema amb algun curs i no s’ha pogut tancar l’expedient i, en conseqüència, no s’ha pogut executar el pagament dels cursos que estan dins d’aquell expedient, o bé perquè són cursos que s’han fet durant el primer trimestre del curs 2023-2024; en aquest cas, quan es tanquin les activitats es podrà procedir a la tramitació de l’expedient a gestió econòmica.

La situació actual és que s’han pagat 4251 formadors de cursos de 2022-2023 per un import total de 2.618.376€ i s’estan tramitant els expedients del curs 2023-2024 per un import de 1.324.440€, corresponents a 2844 formadors.

• Tribunals de les oposicions de les convocatòries 2022:

Cobraran a partir de març començaran a cobrar tots els tribunals que hagin presentat la documentació i emplenat les sessions correctament a l’aplicació de Gestió de Tribunals. Si hi ha defectes en la documentació (signatures no vàlides o dades incorrectes) caldrà que ho esmenin.

• Oposició convocatòria 2023:

Les persones que es van equivocar a l’hora d’inscriure’s i en comptes d’apuntar-se a un cos superior ho van fer per al mateix cos (docents de secundària que volen fer EOI) ja ho han anat reclamant a través de l’aplicació o per petició genèrica. En cas de dubte es contacta amb ells. A la pàgina web hi ha tota la informació de com fer-ho.

Sobre la documentació que es pot portar a les oposicions per fer el cas pràctic d’educació infantil, ben aviat es publicarà una modificació on s’especificarà quin és també el decret del currículum d’infantil. En aquesta modificació s’actualitzarà la normativa curricular d’EOI, primària i secundària.