Com hem estat fent durant aquest primer semestre en què hem presentat diferents propostes de millora de la formació professional als nostres representants del Parlament de Catalunya, ara ens hem reunit amb el grup parlamentari En Comú Podem.

Durant una hora i mitja, hem pogut traslladar al responsable d’educació d’En Comú Podem al Parlament, en Joan Carles Gallego, les nostres propostes. També hi hem compartit una sèrie d’inquietuds derivades de la implantació de la nova Llei de formació professional i d’altres mesures que afecten directament o indirecta l’FP i altres sectors del Departament d’Educació. Concretament:

• Sobre la formació professional:

Hem compartit el neguit per la possible desaparició del valor de les titulacions acadèmiques de formació professional, segons es desprèn de la nova estructura del sistema d’FP basat en 5 graus (A, B, C, D i E). Perquè tant el grau mitjà com el superior, pilars de l’estructura de l’FP, passen a integrar-se en un sol grau, el D. És a dir, desapareix el concepte acadèmic dels estudis d’FP, que passen a ser formació ocupacional amb els objectius primers d’ocupar estudiants i brindar a l’empresa professionals amb caràcter puntual.

Al mateix temps, hem explicitat la preocupació perquè els diferents esborranys del Decret que ha de regular el règim lingüístic del sistema educatiu a Catalunya deixen de banda l’FP, tot i que és en aquesta etapa educativa on més mancança hi ha. Per això demanem la inclusió de l’FP amb les mateixes condicions en el nou decret lingüístic.

Per altra banda, hem demanat a En Comú Podem una aposta ferma per una legislació catalana que permeti un control exhaustiu dels centres privats i concertats d’FP, en especial, els centres que imparteixen FP en línia. La normativa actual no preveu cap mena de control i és possible que es puguin donar molts casos de frau abans, durant i després de la impartició dels estudis en aquests centres, la qual cosa, encara desprestigia més l’FP.

Durant la reunió també hem argumentat la importància de la creació d’un cos únic de professorat de formació professional adscrit al subgrup funcionarial A1 i nivell 26 al qual es pugui adscriure voluntàriament tot el professorat d’FP funcionari de carrera adscrit a algun dels altres 7 cossos en què es troba disseminat el professorat d’FP. Hem fet èmfasi que el professorat d’FP imparteix formació acadèmica en nivell d’estudis superiors i, per tant, des de 1990 ja hauria d’estar adscrit al nivell 26 del funcionariat. A més, el professorat d’FP, és l’únic col·lectiu amb docents en tants cossos diferents, la qual cosa perjudica la mobilitat i la carrera del professorat i no ajuda a prestigiar l’FP, entre altres arguments.

En aquesta línia de millora de l’FP, hem remarcat la importància que la comunitat educativa estigui representada a l’Agència Pública de la Formació i Quilificació Professionals de Catalunya. Aquesta institució decideix tot el que fa referència a l’FP i no compta amb representació legítima dels més de 120.000 docents, entre públics i privats, alumnat i família. Només representa una administració totalment neoliberal i la patronal.

Una de les preocupacions més importants és la manca de professorat d’FP. Els sous baixos i les condicions laborals dolentes no tan sols no fan poc atractiva la professió docent, sinó que cada dia hi ha més docents d’FP que l’abandonen. Cal que el professorat recuperi el 28% de sou perdut des del 2009 i tingui unes condicions laborals dignes internament i externa al sistema educatiu de Catalunya.

Per últim, hem denunciat la impassibilitat del sistema educatiu sobre l’externalització i marginació que està patint l’FP, la qual cosa ja es veu aguditzada amb la nova Llei d’FP i el seu desplegament. L’informe de perspectiva de l’FP 2023-24 presentat a la mesa territorial de l’FP de la Vegueria de Barcelona mostra amb claredat que els cicles formatius més demandats s’estan privatitzant i el govern de la Generalitat no fa res per revertir aquesta tendència, ans en contra, s’atreveix a manifestar que “el mercat és qui regula l’FP”. Així mateix, el desenvolupament de “centres integrats” està provocant una deslocalització arbitrària de les famílies professionals d’FP, de moment, al Consorci de Barcelona i obvia la negociació col·lectiva, vulnera els drets laborals i afecta negativament el jovent que veu com els cicles formatius que cursa tanquen o es traslladen sense més ni més.

• Sobre el personal laboral:

Hem explicat al GP d’En Comú Podem que gran part dels llocs de treball públics de la Generalitat de Catalunya estan vinculats a un títol d’FP o universitari, com és el cas de fisioterapeutes, TEEI, TIS, AEE… Aquests llocs de treball estan classificats en els nivells que determina el VI Conveni Col·lectiu del Personal Laboral de la Generalitat de Catalunya del 2004. No obstant això, abans, durant i després de la publicació, la normativa educativa i, conseqüentment, la normativa de funció pública ha evolucionat i gran part dels llocs de treball enquadrats en el conveni queden classificats en una o més categories inferiors a les que els pertocaria per titulació requerida per a l’accés en l’actualitat. Per això hem demanat a En Comú Podem compromís per classificar els llocs de treball del personal laboral de suport educatiu del Departament conforme la normativa en vigor des de 1990.

• Sobre les escoles oficials d’idiomes:

En la mateixa línia mantinguda en la resta de reunions amb els altres grups parlamentaris, hem demanat a En Comú Podem que les bonificacions de les taxes a les EOI s’equiparin als preus públics i la bonificació es pugui aplicar en tots els nivells del marc europeu comú de referència per a les llengües que s’hi imparteixen. Les taxes es regulen des del Parlament de Catalunya, i, per tant, li correspon al Parlament aplicar les bonificacions. USTEC·STEs hem insistit al GP que es tracta d’una mesura que no implicaria una gran despesa i que entenem que si aquesta situació no s’ha solucionat abans és per deixadesa o, potser, per manca de coordinació entre el Parlament i el Departament d’Educació.