El comitè d’experts designat pel Departament d’Educació ha presentat avui les seves conclusions i les principals línies i mesures a seguir en una roda de premsa a la qual el Departament no ha convidat la part social a participar-hi i on s’ha evidenciat que la consellera encara no havia ni llegit el document.

La creació per part de la conselleria d’educació del grup de 18 experts era una estratègia no només per no reconèixer els errors derivats del desplegament de la LEC, tal com USTEC·STEs vam advertir des d’un inici, sinó per continuar desplegant-la, a major deteriorament de l’escola pública.

Malgrat que part de les mesures proposades a l’informe les podem compartir, moltes altres són ser lesives per a l’escola catalana o bé són tan inconcretes que donen un marge amplíssim a la interpretació, cosa que suposa un perill quan la implementació és en mans dels actuals gestors del Departament. En qualsevol cas, lamentem que les mesures tampoc hagin estat acompanyades d’un calendari d’implementació.

Considerem que els 50 milions d’euros reservats per implementar aquestes mesures s’haguessin hagut de debatre i consensuar en un gran debat educatiu amb docents, famílies i alumnat. En aquest sentit, és evident que s’ha perdut una bona oportunitat de debat i s’ha perdut temps, tenint en compte que algunes d’aquestes mesures avui publicades ja feia temps que la comunitat educativa les anàvem demanant.

Volem destacar que gairebé en paral·lel a la presentació de les conclusions del grup d’experts, USTEC·STEs hem fet precisament aquest matí una roda de premsa a les portes del Departament d’Educació on, envoltats d’un gran desplegament policial, hem denunciat que el Departament està tancant línies d’I3 i de 1r d’ESO de centres públics.

Constatem, doncs, que la contradicció i desorientació del Departament d’Educació és absoluta i que el grup d’experts a qui s’havia confiat el “canvi de rumb” del sistema educatiu català no ha entrat en els canvis estructurals que nosaltres considerem necessaris i imprescindibles, i que passen necessàriament per l’eliminació del sistema de doble xarxa pública i concertada.

USTEC·STEs sí que ho volem posar sobre la taula: la solució exigeix acabar amb el model que genera segregació escolar a Catalunya, i això implica, en primer lloc, dissenyar un full de ruta que tingui per objectiu transitar cap a una única xarxa pública suprimint els concerts educatius, amb recursos suficients per garantir una educació inclusiva, començant per una reducció radical de les ràtios. I, en segon lloc, és essencial apostar per la democratització dels centres i per millorar les condicions laborals dels professionals, reduint l’actual sobrecàrrega de treball.

Davant d’aquesta nova situació d’ambigüitat i desconcert, i amb una comunitat educativa fatigada a causa del desori en les polítiques del Departament, el sindicat demanem, de forma urgent, la compareixença de la consellera en una mesa sectorial per donar compte de l’informe fet públic, on els representants dels treballadors i treballadores de l’educació pública del país prenguem la paraula.

USTEC·STEs situem altre cop les mesures prioritàries per a l’educació catalana:

Primera: Augmentar el pressupost destinat a l’educació pública fins a arribar al 6% que marca la LEC.

Amb el 6% del PIB, Educació disposaria de 8.000 milions d’euros, més del doble de la despesa actual. N’hi hauria prou per desfer les retallades d’un dia per l’altre, augmentar la retribució de tot el personal educatiu i resoldre pràcticament la majoria dels problemes educatius actuals. És per això que demanem un pla viable per assolir aquesta fita en els cursos vinents.

Segona: Derogar el decret de plantilles i direccions.

 El sistema educatiu català té dos elements diferenciadors respecte a la resta de comunitats autònomes de l’estat espanyol: la tria a dit del professorat i el paper gerencial de les direccions a qui s’atorga, a més de la confecció de gran part de la plantilla del centre, la competència exclusiva en l’elaboració del projecte educatiu de centre (PEC). En més d’una dècada de funcionament del sistema, hem pogut veure com ha desaparegut el debat pedagògic als claustres, s’han generat conflictes greus dins dels centres i s’han pres decisions pedagògiques equivocades per la manca de pluralitat.

Cal proveir els claustres de docents d’acord amb criteris transparents de mèrit, capacitat i ordre, perquè són necessaris claustres diversos i plurals (cinquanta ulls veuen molt millor que dos) i cal retornar el debat pedagògic i el consens en l’elaboració dels PEC, que han de tornar a ser un producte teixit per tots els membres del claustre.

Tercera: Dignificar la professió docent millorant les condicions laborals i salarials.

Tenint en compte la degradació salarial de la professió, l’atractiu de la docència s’ha enfonsat, especialment si es considera la pràctica impossibilitat de tenir unes condicions dignes en un moment en què elements com l’habitatge, l’alimentació o els serveis bàsics s’han encarit. Per tant, és necessari retornar el deute contret amb les percepcions no rebudes per la retallada dels sexennis i negociar mesures que, com a mínim, permetin recuperar la pèrdua del poder adquisitiu dels darrers anys. Aquest element ha d’anar acompanyat de la millora general de condicions laborals, especialment la reducció de la sobrecàrrega laboral i la burocràcia, i l’estabilització de les plantilles, necessàries per dotar de prestigi la tasca docent, sempre qüestionada a ulls de la societat.

Quarta: Oferir gratuïtament els estudis universitaris.

Pel que fa a la formació inicial, les taxes universitàries esdevenen una barrera social que cal tenir en compte perquè els diners són un mur que impedeix la igualtat d’oportunitats en l’accés als estudis universitaris per a tots els estudiants del nostre país. És per aquest motiu que el sindicat apostem perquè els estudis universitaris siguin gratuïts i compatibles amb la jornada laboral. A Catalunya el 30% dels menors d’edat són pobres i la universitat, malgrat els seus problemes, continua esdevenint una eina de promoció social i hauria d’estar a l’abast de tothom sense distincions. Això  revertiria l’actual manca de docents.

Cinquena: Implementar l’escola inclusiva amb totes les mesures necessàries.

La reducció de ràtios és la mesura i suport universal per excel·lència que reverteix directament en la millora de la qualitat educativa, i probablement és l’única proposta que pot donar resultats immediats. S’ha pogut constatar que la reducció de ràtios millora la qualitat de l’atenció, ja que possibilita donar una atenció més individualitzada a l’alumnat, i també té un efecte directe en la reducció de la conflictivitat dins els grups. Això ha d’anar acompanyat d’un pla de construccions i renovacions escolars que faci servir mecanismes d’urgència. Cal acabar amb l’actitud política de les darreres dècades consistent a esperar que arribi una davallada demogràfica que no s’ha donat en absolut i deixar de suprimir places públiques mentre es mantenen els concerts educatius.

També cal augmentar els recursos per atendre tot l’alumnat: Reforçar el marc horari per a l’acció tutorial i l’orientació educativa, garantint els espais i les hores necessàries per a la coordinació entre docents i especialistes i destinar professionals especialitzats en atenció a la diversitat a tots els centres, incrementant la plantilla del personal d’atenció educativa i de personal especialista que atén l’alumnat que presenta necessitats educatives específiques. Així mateix, cal internalitzar els serveis d’atenció educativa per acabar amb la precarització i la fragmentació del servei.

Sisena: Apostar decididament per erradicar la segregació educativa.

Tal com es va plantejar a la ILP d’Educació impulsada pel sindicat USTEC·STEs i bona part de les entitats educatives, per combatre la segregació escolar la mesura més efectiva és la incorporació progressiva, en un termini màxim de deu anys, de les escoles concertades que així ho desitgin a la xarxa pública o, en cas que no ho vulguin, retirar els concerts educatius. És necessari, també, equiparar l’horari escolar de la xarxa pública i l’horari escolar de la xarxa privada concertada, eliminant la sisena hora de la concertada.

Setena: Generalitzar la jornada continuada, acompanyada d’activitats extraescolars públiques, amb personal del Departament i gratuïtes.

Assenyalem que, si bé no hi ha evidències científiques que la jornada continuada impliqui millors o pitjors resultats, sí que resulta una constatació la millora pel que fa a la convivència escolar, reducció de l’absentisme i clima de benestar dins les aules, cosa que repercuteix molt especialment en la salut dels docents i del mateix alumnat. La generalització de la jornada continuada a tots els nivells educatius ha d’anar acompanyada d’un pla nacional d’activitats extraescolars, activitats que haurien de ser gratuïtes perquè tot l’alumnat, independentment de la situació socioeconòmica, se’n pugui beneficiar, per tal de caminar cap a una societat realment igualitària i equitativa que posa a disposició de tota la ciutadania les mateixes oportunitats.