Davant del fracàs dels pressupostos i la convocatòria d’eleccions anunciades pel 12 de maig, USTEC·STEs hem exigit al govern, durant la mesa sectorial de negociació celebrada aquest matí, que es compleixi el compromís de reversió de retallades aquesta legislatura. Al marge de l’aprovació o no del pressupost, cal que es recuperin totes les condicions laborals retallades fa més d’una dècada via decret d’urgència del govern.

La negativa del Parlament de Catalunya als comptes del govern suposa el fracàs de les “grans” polítiques anunciades darrerament pel Departament: on queda l’informe del grup d’experts? On queden els 50M que s’havien de destinar a mesures per millorar l’educació? On queda l’acord signat amb CCOO i UGT (una minoria absoluta dels representants dels treballadors i treballadores) per revertir parcialment les retallades? 

USTEC·STEs ja vam advertir que no es podien supeditar la recuperació de les condicions laborals ni les mesures essencials per a la millora de la qualitat educativa a canvis de cromos en la negociació del pressupost de la Generalitat. 

Els drets dels professionals públics no poden continuar sent moneda de canvi emprada com a xantatge per aprovar macroprojectes urbanístics com el Hard Rock. No es pot continuar jugant amb les condicions laborals dels docents i del personal d’atenció educativa de Catalunya. L’educació pública catalana no es pot permetre noves passes enrere, no podem acceptar que el govern forci que calgui tornar a un escenari de mobilitzacions per exigir la reversió de les retallades.

Per això exigim que el govern recuperi immediatament el primer estadi a sis anys i marqui un calendari de retorn del deute contret, aprovi l’equiparació salarial de tota la formació professional, així com les dues hores lectives de reducció pels majors de 55 anys i la reclassificació del personal laboral del Departament d’Educació. 

Alhora, USTEC·STEs hem reclamat al Departament abordar de forma urgent qüestions com la reducció de ràtios i totes les mesures per a la millora de l’atenció de tot l’alumnat, l’augment de plantilles, la recuperació del poder adquisitiu, l’estabilització de les plantilles i altres elements fonamentals per a la qualitat educativa com ara la derogació del decret de plantilles i de direccions.

En qualsevol cas, aquesta ha estat una legislatura negativa per a l’educació pública, primer amb un conseller que, amb les iniciatives d’expansió del calendari escolar, l’orientació neoliberal, la supèrbia davant la comunitat educativa i la resistència a revertir les retallades, va atiar un llarg conflicte educatiu. La seva successora, si bé ha millorat en les formes, ha perseverat en la línia de destrucció de l’educació pública. Han estat tres anys perduts, en què s’ha deteriorat el sistema a còpia d’iniciatives perverses i una penúria pressupostària. 

Esperem que, passades les eleccions, el govern i la conselleria, siguin del color que siguin, puguin corregir els errors i desinversions dels darrers anys i actuïn al servei de la comunitat educativa tenint en compte els professionals de l’educació.