USTEC·STEs (IAC) diem prou a la inacció del Departament davant les agressions patides pel professorat i el personal d’atenció educativa.

El sindicat hem exigit a l’administració un protocol específic (per ara inexistent) davant les agressions patides per part de l’alumnat, i una aplicació informàtica per registrar i deixar constància de les xifres d’agressions i dimensionar la problemàtica amb més precisió. Malgrat que es tracta d’una situació que hem plantejat tant a la mesa sectorial com a la paritària de salut, per ara no hem obtingut una resposta satisfactòria per part de la Conselleria. 

És per això que volem anar una passa més enllà i que iniciem una campanya per visibilitzar l’augment de la violència verbal i física als centres educatius i les agressions patides per docents per part d’alumnes i, fins i tot en alguns casos, famílies. Com a sindicat tenim clar que cal abordar les causes socials (desigualtat, opressions, violències…) que generen aquestes agressions, però alhora cal tornar el prestigi que ha perdut la professió i dotar l’educació dels recursos necessaris per poder fer front a la diversitat i tenir unes aules realment inclusives. A més a més, cal denunciar la inacció de la Conselleria per defensar els drets i el benestar físic i emocional del professorat i el PAE, la manca de resposta per part de l’Administració, i les dinàmiques generades en el desplegament de la LEC, amb selecció a dit de persona, direccions gerencials, manca de democràcia als claustres, etc. només fa que agreujar aquesta situació.

Els cartells de la campanya consten d’un lema i de quatre demandes concretes adreçades a l’administració: 

1. Recuperar el prestigi i la dignitat de la nostra professió.

Malauradament, els darrers anys la funció docent ha perdut atractiu, fins i tot en moltes especialitats veiem que no hi ha prou personal disposat a treballar-hi. Això es deu a una suma de factors: campanyes mediàtiques (a vegades fins i tot per part de l’administració) que desprestigien el professorat i el culpen dels problemes educatius, pèrdua de poder adquisitiu, sobrecàrrega de feina i manca de democràcia als centres. Com a docents, hem perdut veu i vot, i no se’ns té en compte a l’hora de decidir les polítiques educatives, mentre que se’ns exigeixen cada cop més tasques impròpies. Per això calen mesures urgents per recuperar el prestigi de la professió. 

2. Nous i millors protocols d’actuació i el registre de totes les agressions patides. 

Tot i que cada vegada és més elevada la xifra de personal que hem patit alguna agressió física o verbal, la gran majoria desconeix els seus drets i els passos a seguir, així com l’existència dels Comitès de Salut i altres òrgans de vigilància i prevenció de riscos laborals i que és necessari comunicar les agressions que es produeixen.

Ara per ara no existeix cap protocol en el cas d’agressions per part de l’alumnat cap al professorat ni cap aplicatiu que permeti deixar-ne constància i això fa que no hi hagi xifres clares d’agressions que ens permetin dimensionar la problemàtica amb més precisió. Necessitem també un protocol que defineixi uns indicadors concrets per identificar els diferents tipus de faltes i proposi actuacions comunes per a tots els centres. Cal, també, revisar els protocols ja existents, com ara el de violència per part d’externs. El personal docent i educatiu, quan pateix una agressió, sovint no denuncia, ja que fer-ho els posa en una situació d’encara més vulnerabilitat. En comptes de sentir-se protegits i acompanyats, moltes vegades se senten sols, indefensos i encara més exposats que quan no tiren endavant les denuncies.

3. Mesures i suports d’inclusiva, començant per abaixar ràtios i més personal especialitzat, per a l’atenció correcta a tot l’alumnat i la millora de la convivència als centres.

Per a una bona convivència i per lliurar els centres de violència, calen recursos per atendre realitats cada cop més complexes. Cal que l’educació inclusiva deixi de ser un eslògan i passi a ser una realitat: cal reduir les ràtios a tots els grups i nivells, garantir els recursos per a l’acció tutorial i l’orientació educativa, incrementar el personal especialista que atén l’alumnat amb NESE (mestres d’educació especial, orientadors/es educatius/ves, mestres d’audició i llenguatge), aules d’acollida, aules obertes, aules hospitalàries, atenció domiciliària, etc. També cal dotar, de forma urgent, els centres educatius del PAE necessari: educadors/es d’educació especial, auxiliars d’educació especial, integradors/es socials…; augmentar els recursos de suport intensiu als centres educatius (SIEI, IFE, AIS, SIAL, CEEPSIR…), i incrementar els professionals especialistes que donen atenció als serveis educatius (EAP, CREDV, CREDA, CRETDIC, fisioterapeutes, treballadors/es socials, ELIC…).

4. Prou de silenciar casos o culpabilitzar les víctimes per part de l’administració.

Malauradament, no es tracta només de recursos i de protocols, sovint la resposta de tots els nivells de l’administració davant les agressions no és l’adequada. S’intenten tapar i silenciar situacions de violència perquè es creu que poden afectar la imatge del centre (una realitat promoguda pel decret d’autonomia i la competició entre centres) o, el que és més greu, en molts casos es culpabilitza la víctima d’una agressió, se la qüestiona o se la intenta fer responsable de la violència patida. Cal un canvi urgent en la resposta de l’administració a aquestes situacions, no amagar el problema, i que els responsables d’atendre els casos i donar-hi resposta tinguin la formació suficient.

USTEC·STEs considerem que si volem una educació de qualitat, cal prioritzar el benestar psicosocial i la seguretat de les persones treballadores de l’ensenyament. Per a fer-ho possible, cal una implicació activa de les famílies i de l’Administració en la defensa dels drets del personal. És per tot això que posem en marxa aquesta campanya en els centres educatius, “Violència zero, per un bon clima dins i fora de les aules”, per fer visible un problema que va en augment i al qual cal posar solucions.

Aquesta nova campanya complementa la ja iniciada fa uns dies per USTEC·STEs que proposava a les persones afectades unes instruccions clares amb el recull de passos a seguir en cas de patir una agressió.