El passat dijous, 16 de maig, es va publicar el Decret 91/2024, de 14 de maig, del règim lingüístic del sistema educatiu no universitari. La publicació del decret és un fet positiu, perquè per fi regula l’ús de la llengua per revertir la situació d’emergència lingüística que vivim (tot i que aquesta no es mencioni). Lamentem, però, que el decret no s’hagi negociat com convindria amb la part social. Se’ns va presentar a mesa el juliol passat, però no se’ns va fer el retorn pertinent, malgrat haver-nos-ho assegurat. Això ens hauria permès contrastar si s’havien tingut en compte totes les aportacions i propostes de millora presentades i debatre totes aquelles qüestions que ara no estan prou clares. Amb la publicació del decret hem vist que sí que n’han tingudes en compte algunes, com ara incorporar-hi la postobligatòria no universitària (FP), que vam exigir com a USTEC·STEs (IAC). Un retorn pertinent del decret ens hauria permès acabar de perfeccionar-lo.

El decret ha de ser una eina per garantir l’ensenyament en llengua catalana i protegir els centres educatius davant dels insistents atacs contra l’escola catalana. En aquest sentit, un dels aspectes més positius és que aposta per assegurar el català com a llengua vehicular i per la immersió lingüística com a eina per millorar el coneixement de la llengua al país davant la davallada en el seu ús. No obstant això, cal assenyalar que l’actual model d’immersió no s’està aplicant correctament per manca de recursos i de voluntat política. Esperem que per al desplegament del decret s’inverteixin tots els recursos necessaris i no sigui només un seguit de bones intencions.

Altres aspectes positius del decret són: que s’hi tenen en compte tots els espais educatius, també sortides, menjador i altres activitats de lleure; que s’hi resol que l’alumnat no pot ser separat en centres ni grups per raó de llengua; que es prioritza que la llengua auxiliar en ensenyar-ne d’estrangeres sigui el català; que s’hi estableix que les oposicions (excepte les d’altres llengües) s’han de fer en català, i que s’hi ordena que la comunicació del centre sempre sigui en català i, si és necessari, en altres llengües a més a més. També celebrem que no puguin aplicar-se percentatges, proporcions o paràmetres numèrics en l’ensenyament de les llengües.

Un gran gruix del decret se centra en el desenvolupament dels projectes lingüístics de centre (PLC). USTEC·STEs hem demanat insistentment que es desenvolupi un únic projecte lingüístic per a tots els centres públics i per als privats sostinguts amb fons públics. No fer-ho suposa una altra sobrecàrrega i obre la porta que la comunitat educativa, especialment les famílies, pugui influir en contra del català (com està passant amb les sentències del 25%). Així doncs, el decret deixa passar l’oportunitat de crear un únic PLC de qualitat reproduïble arreu. 

Agraïm, però, que el decret doni importància al PLC dins el projecte educatiu de centre i concreti com es dissenyarà, durà a la pràctica i supervisarà, així com que involucri no només docents, sinó tota la comunitat educativa. Un dels aspectes més elogiables és que el Departament assumeixi la responsabilitat sobre la legalitat dels projectes lingüístics que valida, tot i que ens sorgeixen alguns dubtes al respecte que traslladarem a la mesa de negociació. 

Tampoc queda clar com es pretén fer l’acollida de l’alumnat nouvingut als centres, perquè en tot el text no es fa referència a les aules d’acollida. S’estipula que el Departament ha de dotar els centres educatius públics dels recursos adients per atendre’l, però sense especificar. USTEC·STEs vetllarem perquè realment s’hi inverteixin tals recursos i seguirem apostant i exigint una aula d’acollida per a cada centre, una eina imprescindible en tots els centres educatius de Catalunya.

Un altre dels punts que ens genera incertesa és el nivell de coneixement de les llengües oficials de l’alumnat. Tot el decret estableix que l’alumnat ha de dominar les llengües oficials, però com es garantirà? I quina és la concreció d’equivalències del marc comú de referència europeu? Es mantindrà com fins ara? En quins casos s’organitzaran proves per establir les equivalències amb les acreditacions lingüístiques del MECR? Traslladarem totes aquestes qüestions a l’administració.

Quant al nivell de coneixement del professorat, un dels punts més polèmics del decret és el requisit d’un nivell C2 de català i un nivell B2 d’una llengua estrangera. El decret estableix que el curs 2025-26, per entrar a la borsa de docents interins, caldran aquestes titulacions i per a fer oposicions caldrà el nivell C2 de català o acreditar-lo mitjançant una prova. No queda clar si el nivell B2 d’una llengua estrangera serà requisit per a tothom o només per als especialistes en llengües estrangeres. Pel que fa al funcionariat, “a partir del curs 2027-2028, i si així ho determina el departament competent en matèria educativa, el personal docent de centres educatius d’ensenyament no universitari ha d’acreditar el coneixement superior (C2), oral i escrit, de la llengua catalana i de l’aranès, a Aran, en els supòsits relatius als procediments de provisió i promoció” (direcció, inspecció, serveis educatius, comissió de serveis o qualsevol altre procediment de promoció o canvi de lloc o cos). Demanarem explicacions a l’administració, perquè ha de quedar clar si el Departament d’Educació ho determinarà així o no.

A més, tenim dubtes sobre la viabilitat de l’exigència, sobretot en un moment de manca de docents. Tampoc és clar si és possible, per exemple, establir aquest requisit afegit en un concurs de trasllats (CT) estatal. Així mateix, pot generar contradiccions si, per exemple, docents obligats a participar en el CT no tenen el requisit. En aquesta qüestió apostem perquè el perfeccionament del català sigui un mèrit més valorat, no pas un requisit. D’altra banda, demanem que, si realment això esdevé un requisit, s’ofereixin els cursos necessaris per facilitar-ho i es deixi un marge de temps raonable per fer-ho efectiu. També ens genera dubtes que s’estableixi com a requisit un B2 d’una llengua estrangera per a les oposicions a partir del curs 25-26 si aquest requisit és per a tothom, perquè les persones que actualment no el tenen perquè no són especialistes en llengua estrangera, no tenen temps material per treure’s aquesta titulació. 

USTEC·STEs considerem que si es vol augmentar l’ús del català als centres és primordial fer formació sobre conscienciació i immersió lingüística a tot professional dels centres educatius. Al decret s’hi fa referència com una de moltes propostes dins el PLC (cursos d’actualització de la competència lingüística i de formació en metodologies d’ensenyament en contextos plurilingües, d’immersió lingüística i ensenyament integrat de llengua i continguts, i de sensibilització i gestió dels usos lingüístics per al personal docent i no docent). Un bon nivell de llengua no garanteix que s’empri, però estar-ne conscienciat i saber aplicar la immersió lingüística sí. Per això exigim que la proposta s’inclogui a tots els PLC i s’ofereixi la formació, gratuïta, dins l’horari als centres.

Per últim, dubtem sobre com es vetllarà pel compliment dels PLC. Al decret s’estableix que seran la inspecció i la direcció qui ho farà, però això suposa una sobrecàrrega i no tenim clar com es durà a terme. Quines mesures disciplinàries s’aplicaran en cas de no compliment amb el PLC? Què passarà si per exemple un centre no empra el català com a llengua de comunicació externa o interna? O si un/a docent, malgrat el PLC, fa les classes en castellà? 

Hem demanat a l’administració un punt a la pròxima mesa per tractar el decret i traslladar-li les nostres inquietuds i propostes. Cal concretar alguns dels articles i reformular algunes de les directrius per tal que el decret realment blindi el català als centres educatius i esdevingui una oportunitat per incrementar l’ús de la nostra llengua a l’educació. També cal garantir que s’invertiran recursos per a desenvolupar-lo, perquè no sigui només un recull de bones pràctiques i prou.