Els proppassats dies 24 i 25 de maig van tenir lloc unes jornades de debat organitzades per la plataforma Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR), amb el títol “Combatem el racisme i l’extrema dreta des del món del treball”. Diverses companyes d’USTEC·STEs (IAC) vam tenir la sort de poder-hi participar, aportar la nostra experiència i conèixer la d’altres sindicats de l’Estat espanyol, així com de l’estranger, que treballen en diversos sectors amb una perspectiva antiracista.

Les jornades s’encetaren divendres 24 al matí amb la conferència d’en Riz Hussein, responsable del treball antiracista a la intersindical TUC de la Gran Bretanya. En Riz va explicar l’important recorregut que ha fet el sindicalisme britànic respecte a la lluita contra el racisme, no només en els centres de treball, sinó també dins els mateixos sindicats. Davant d’aquesta realitat, l’organització va apostar clarament per fer-hi front i va crear grups de treball propis de les persones racialitzades, va fer polítiques actives per promocionar representants d’aquests col·lectius minoritaris amb formacions específiques per empoderar-los i va avaluar-ne els resultats, entre altres mesures.

A continuació, la segona i tercera sessió van ser presentades per la Pastora Filigrana, advocada laboralista i membre del Sindicato Andaluz de Trabajadores (SAT). Al llarg de les sessions vam discutir, primerament, les possibilitats que ofereix el dret laboral per fer front a situacions de racisme en els llocs de feina, situacions que habitualment són abordades des del dret penal. A partir d’una radiografia clara sobre la vinculació entre feminització i racialització de la feina i precarietat, es va assenyalar com la millora dels drets dels col·lectius més desafavorits dins d’un lloc de feina o sector laboral és alhora una oportunitat pel conjunt del col·lectiu per estendre el marc de drets generals. Es van comentar casos com el de les falses cooperatives i, en el marc de la discussió legal sobre com generar jurisprudència davant de casos de discriminació racista, va sorgir un interessant debat entorn de la possibilitat de recollir dades estadístiques tenint en compte no només el gènere, sinó també la procedència i l’ètnia de les persones. Això, tot i la vigència del record de l’experiència de l’Alemanya dels anys 30, ha estat una eina clau a llocs com el Regne Unit o el Brasil per actuar de forma efectiva davant el racisme estructural.

L’intercanvi d’idees sobre aquesta qüestió va reaparèixer a la sessió de la tarda, en la qual es va tractar la incorporació d’una perspectiva antiracista en la negociació col·lectiva. Els plans d’igualtat són una oportunitat per fer efectiva una representativitat molt més clara de la diversitat social en els llocs de feina a tots els àmbits. Amb aportacions de companyes del sindicat Langile Abertzaleen Batzordeak (LAB), d’Euskal Herria, i d’altres participants d’orígens diversos, van sorgir idees de pes com són la importància de despertar una autopercepció en les treballadores nouvingudes com a subjectes de dret, així com l’enorme impacte que tenen les barreres burocràtiques a l’hora de permetre el reconeixement de titulacions universitàries de persones d’origen estranger, fet que en molts casos acaba conduint a una renúncia imposada a la seva professió i a abraçar feines molt més precàries.

L’endemà, dissabte 25, les jornades van prosseguir amb tallers paral·lels sobre la realitat del racisme en els llocs de feina, per un costat, i el jovent davant la precarietat i l’extrema dreta, per l’altre. A mig matí va ser abordat un tema cabdal: com podem fer front al racisme i l’extrema dreta a les xarxes socials? L’expertesa de les companyes del col·lectiu Mulheres Brasileiras Contra o Fascismo va permetre aprofundir en aspectes fonamentals de l’èxit del neofeixisme organitzat en fer arribar els seus missatges al jovent. L’ús d’enormes quantitats de diners per treballar de forma efectiva sobre els algoritmes, barrejar missatges polítics amb aspectes de la cultura del jovent, potenciar de manera creuada diferents perfils del moviment i tapar les veus crítiques sobre les organitzacions d’extrema dreta als motors de cerca, són alguns dels mètodes no tan evidents que fan servir per guanyar espai al món virtual. Per fer-hi front des de la societat civil organitzada, van aflorar diverses idees en el debat, com, per exemple, estudiar la possibilitat de mimetitzar part dels mecanismes dels esmentats moviments; intervenir de forma coordinada davant dels debats i espais potenciats pel feixisme; o donar passes endavant en la batalla cultural, és a dir, potenciar referents culturals alternatius per al jovent. Aquestes són només algunes de les interessants idees que es van debatre.

Com a conclusió, és pertinent fer-se la pregunta de quina translació poden tenir les qüestions tractades a la realitat del sistema educatiu i el món sindical català. Sense perjudici dels problemes generals que afronta l’educació pública catalana, el sistema educatiu es troba molt lluny de reflectir la diversitat de la societat catalana. Convindria incorporar aquesta perspectiva interseccional per afavorir la inclusió de treballadores i treballadors d’origen divers, atesa la importància de la figura del personal educatiu com a model per a l’alumnat. Resignar-se a la inacció o a les mesures estètiques no és només una oportunitat perduda, ans comporta el risc d’ajudar a arrelar encara més les idees racistes que en els darrers mesos estem comprovant que estan ben vives en la societat. De la mateixa manera, les organitzacions sindicals i socials haurien de revisar quines polítiques actives estan portant a terme per potenciar una igualtat real en el seu si. Ben segur que les experiències i el treball en espais com UCFR ens poden ajudar a prendre iniciatives més ambicioses i incorporar aquesta mirada inclusiva a tots els espais.