1r punt: Borsa: Aclariment de dubtes amb relació al segon algoritme (a petició d’USTEC·STEs).

Intervenció USTEC·STEs (IAC):

• Demanem que es defineixi més clarament quines places passen al segon algoritme (no adjudicades, rebutjades, etc.)

• Sobre les places rebutjades: si entren al 2n algoritme directament pot suposar que s’adjudiquin a algú d’un altre ST, fins i tot amb número més alt, i no a un membre de la borsa que tingui el municipi de la plaça al seu ST de preferència. Caldria adjudicar les renúncies al primer algoritme abans de passar al segon.

• Demanem que al segon algoritme surti el ST d’origen de les persones i que al llistat apareguin les persones per especialitat de tot Catalunya, no per ST.

• Quin serà el dia d’obertura de la borsa ordinària? Es va dir a mesa que a partir de l’11 de juny mentre que al web s’anuncia que serà a finals de juny.

• Aclarir criteris de borsa del nou cos de música i arts plàstiques. No queden clares les titulacions i títols per accedir-hi.

• Tornem a exigir que es concreti en quin punt es troba el grup estable de substitucions.

• Malgrat els canvis, segueixen quedant moltes places sense cobrir. Sense millores laborals, les millores de gestió de la borsa són insuficients. Tornem a reclamar tractar a mesa la situació de les persones no estabilitzades.

• Fins quan es mantindrà el llistat de titulacions d'FP que són equivalents a efectes de docència?

Intervenció administració:

• S’ha publicat unes Preguntes Freqüents sobre el segon algoritme.

• Totes les incidències passen al 2n algoritme (no nomenat, rebutjat, etc.), per això es poden posar totes les opcions del 1r algoritme al 2n, i és el més recomanable.

• Queden places sense cobrir, sí, però algunes s’estan cobrint de forma més àgil.

• Per passar a difícil cobertura, ara les places passaran dos cops (dos dies) pel primer i pel segon algoritme.

• Demanaran que surti el ST d’origen i miraran si es poden fer llistats per especialitats de tota Catalunya.

• Titulacions per impartir al 594: es demana a les direccions generals (FP o currículum) que analitzin les titulacions i les especialitats que habiliten. Si hi ha alguna incongruència concreta es pot demanar una revisió.

• Està previst un període extraordinari de modificació de dades, 11 i 12 de juliol.

• Grup estable: Tenen previst a la pròxima mesa (27 de juny) tractar les condicions del grup estable, després s’obrirà la borsa.

• L’habilitació especial de titulacions a FP és mentre l’administració ho necessiti, fins que no es digui que es tanca, és vàlida.

2n punt: Resolució de convocatòria pública per a la selecció de personal docent novell per participar en el Programa temporal de residència inicial docent en centres educatius –SENSEI–, durant el curs 2024-25.

Intervenció administració:

• El programa estava compromès per dos cursos i se segueix finançant amb fons europeus.

• Se seleccionen 100 novells de secundària i 150 de primària.

• Requisits: Ésser personal docent de la borsa de treball del Departament d’Educació i tenir una experiència laboral en l’àmbit docent inferior o igual a tres mesos.

• Sol·licituds telemàtiques des de l’endemà de la publicació de la resolució i fins al 15 de juliol de 2024 (les dates possiblement es modificaran). Es publicaran els exclosos i admesos posteriorment.

• Les comissions de selecció es publicaran després de la llista definitiva d'admesos i exclosos.

• L’assignació dels llocs es farà tenint en compte les necessitats, les especialitats, l’equilibri territorial, la disponibilitat de centres i mentors i el número d’ordre a la borsa.

• Condicions: Mitja docència retribuïda amb el nomenament corresponent, acompanyada de formació intensiva.

• Als annexos hi haurà la relació de centres, etapes i especialitats que són vacants de programa. Els aspirants poden triar fins a 10 opcions.

Intervenció USTEC·STEs (IAC):

• Mantenim les crítiques i preguntes de fa un any.

• No estem d’acord que es dediqui la jornada sencera i només es percebi la meitat del sou, demanen que es cobri la jornada sencera. Denunciem els casos en què s’ha sobrecarregat de tasques i d’horari lectiu els participants.

• Segueix sense quedar clar l’avaluació i la continuïtat del programa, quin és l’objectiu real?

• Ser elegit per aquest programa ha permès als sol·licitants (la majoria sense serveis prestats) avançar en les llistes a companys que no han estat escollits pel programa (sacrificant la meitat d’un salari anual), en tant que han tingut un any treballat mentre altres estaven sotmesos a l’aleatorietat de les substitucions. Denunciem aquest greuge comparatiu.

• Les funcions i horaris dels docents tutors no estan especificades. On està regulat la tria de mentors, la dedicació horària, etc.?

• No queda clar a què s’ha dedicat la mitja jornada de formació teòrica que han fet els docents.

• No pot ser que s’acumulin requisits i filtres, excepte quan falten docents: màster, SENSEI, avaluació de novells, etc.

• El criteri de menys de tres mesos de serveis prestats ens sembla injust i arbitrari.

Resposta de l’administració:

• Es va negociar amb la Comissió Europea perquè fos més llarg i només s’ha finançat durant dos anys. Pot ser que facin seguiment a posteriori de les persones que hi han participat aquest any i el vinent i l’impacte que ha tingut.

• És un programa experimental de caràcter voluntari, no és precarització docent. S’ofereix la possibilitat, voluntària, d’obtenir formació acurada de competències docents, diferent del màster, ja que allà es tracten totes les competències globalment i a SENSEI es focalitzen en les clau per construir la identitat professional.

• Greuge comparatiu d’accés a la borsa amb el programa: és cert, però no és l’objectiu del programa. S’ha de fer així perquè funcioni i experimentar i avaluar amb Ivàlua l’impacte que té per dissenyar un nou sistema d’accés a la funció docent. La responsabilitat de la formació inicial seguirà sent de les universitats.

• 3 mesos màxim d’experiència docent: han seguit recomanacions. Els primers anys, sobretot el primer, són clau en el desenvolupament de la identitat professional, per això cal gent inexperta.

• Horaris i instruccions pel curs vinent: publicats al Nodes. Inclouen canvis a partir de la valoració de la part social: s’ha aclarit la codocència, s’ha reduït la burocràcia i s’han ajustat les formacions i el seu horari perquè no vagi molt enllà de l’horari escolar.

• Mentors i mentores: s’han compromès per dos cursos.

• Avaluació: Resultats d’un formulari als participants més treball de camp com entrevistes i grups de discussió per saber si les pràctiques dels novells milloren amb el programa i quin és el grau de satisfacció. Presentaran informe.

• S’han triat les competències que la UE marca com a primordials per a la docència.

• Formació: tallers com ús i assertivitat lingüística, impartit per Plataforma per la llengua, i comunitats d’aprenentatge (reunions a la tarda, al centre, entre iguals…) amb posada en comú de casos i experiències entre mentors i novells d’acompanyament entre iguals. Altres formacions com la d’evidències en l’educació ha estat impartida per persones de la UAB… S’està treballant en la formació pel curs vinent amb els canvis proposats, no està tancada.

• Certificació de la formació: Indicaran les hores que certifiquen, que no són totes.

3r punt: Resolució per la qual s’obre convocatòria per a la selecció de centres educatius per participar en el Programa temporal Florence per a la millora de la competència matemàtica.

Intervenció administració:

• El programa Florence és un programa de reforç de les competències matemàtiques, pretén revertir la tendència després dels mals resultats de PISA i proves de competències bàsiques. Durarà 3 anys, acabarà el 2027 amb una avaluació.

• El programa permet ajudar a 120 centres de primària, que comptaran amb el suport d’un referent territorial. Alliberaran i formaran 12 docents per fer suport, acompanyament, modelatge dins l’aula, etc. i estaran coordinats amb una persona del centre (tutor de 4t o 5è). També es donarà suport a 80 centres de secundària que rebran una formació intensiva i assessoria personalitzada (es faran grups de 3-4 instituts per territoris).

• Els centres s’inscriuran al juliol. Ja s’ha publicat la convocatòria per seleccionar els referents de primària via Atri.

• Criteris de selecció: es valora que siguin centre de màxima complexitat, que hagin obtingut resultats baixos en competències matemàtiques, que tot el professorat estigui compromès amb el programa i que el centre hagi participat anteriorment en formacions, projectes d’innovació, etc.

• S’oferirà als centres: Ajuda a l’aula, codocència, feedback freqüent, optimització, formació, guies didàctiques dels blocs de competències bàsiques, caixa de material manipulatiu (la dels CRP, es donarà a tots els centres). Se centraran, a primària, en 4t i 5è. El referent passarà matins sencers al centre.

Intervenció USTEC·STEs (IAC):

• El programa es presenta el mateix dia a la tarda: és un pur tràmit que s’exposi a mesa, no es pot modificar i ho lamentem, podríem millorar-lo o modificar-lo, però no es permet.

• Ens sembla una bona mesura, però entenem que queda a anys llum del que hauria de ser per tenir impacte en la millora educativa. Ens generen dubtes també la seva aplicació, extensió i continuïtat.

• En el cas de primària, per què no es dota de plantilla cada centre participant en el programa? Defensem que caldria reforçar les plantilles amb dotacions a cada centre, tant a primària com a secundària Si arriben els 500M d’euros promesos per l’Estat, s’ampliarà el programa?, com?

• Sobre els criteris de selecció: celebrem que es demani l’acord del claustre i es valora que sigui per un 80%, no obstant això, caldria donar més pes als criteris objectius (mals resultats, CMC, necessitat de reforç…) que no haver participat anteriorment en programes semblants.

• En el cas de secundària, per què no es dota de plantilla el programa? Qui seran els formadors? Un cop més el problema és que no hi ha docents, per tant ens topem amb la crua realitat: sense dignificar condicions laborals no podem desenvolupar bones polítiques educatives. Calen canvis de fons i inversió: dignificar la nostra professió, reducció de ràtios i desplegament de la resta de mesures d’educació inclusiva.

Resposta administració:

• Tria dels referents territorials: 12, un per ST. Seran docents de primària amb perfil de persones formades o amb experiència en didàctica de les matemàtiques. S’ha publicat la convocatòria i encara no s’ha fet la tria, es farà al juliol. La primera setmana de juliol i durant el 1r trimestre se’ls formarà amb gent del CESIRE, també tindran acompanyament durant tot el programa.

• No es pot ampliar el nombre de centres. Si arriben els diners d’Espanya, potser es podrà fer. L’objectiu és millorar les matemàtiques arreu, però comencen pels que van pitjor.

• Si es disposa de més diners, prioritzaran dotar de mitges jornades tots els centres (a secundària pot ser mitja jornada que no sigui de matemàtiques, però ajudi en alguna tasca que alliberi professors de matemàtiques, exemple: coordinació digital…).

• Els agradaria poder reforçar la plantilla. Efectivament, a secundària manquen docents de matemàtiques, molts van a l’empresa privada.

• Secundària: 2 persones, expertes en matemàtiques, treballaran des del Departament coordinant el projecte i visitant tots els centres.

• S’està treballant en postgraus per a docents de matemàtiques que no són experts en la matèria.

• S’ha recollit tot el coneixement en didàctica de les matemàtiques disponible: docents, ICE, CRP, universitats, associacions de matemàtics… per arribar a un programa consensuat per tothom.

4t punt: Acord de mesures en matèria de personal docent (reducció de 2 hores pels majors de 55 anys).

Intervenció administració:

• Parteixen de l’acord de govern del 30 d’abril, on es recull pel curs 24/25 la reducció de 2 h lectives als majors de 60 i a partir del 25/26 als majors de 55. Aquest curs segueixen sent hores complementàries pels que es troben entre 55 i 59 anys.

• Han intentat concentrar les dues situacions en una única resolució, però per motius tècnics l’assessoria jurídica del Departament al·lega que calen dues resolucions (no tenen un acord de govern que empari que algú entre 55 i 59 anys no pugui demanar 2 h lectives de reducció i hagin de ser complementàries).

• Divendres 14 de juny al DOGC es publicarà la resolució dels majors de 60 (complerts com a màxim el 31 d’agost del 2024) i es podrà sol·licitar del 14 al 27 de juny des del portal Atri.

• L’acord que passa avui a mesa dona emparament legal per a fer la resolució que afecta la gent d’entre 55 i 59 anys (mantenir acord de govern de 2016 que només permet reducció d’hores complementàries). Per a ells el procediment serà el mateix: La sol·licitud es farà entrant a Atri durant 10 dies després de publicar la resolució (dates a confirmar).

Intervenció USTEC·STEs (IAC):

• No podem avalar la continuïtat d’una retallada, encara que ara sigui només pels que es troben entre 55 i 59 anys. Tots els majors de 55 anys haurien de tenir la reducció de dues hores lectives a partir del curs vinent.

• A banda, com ja vam expressar a l’última mesa, no hi hauria d’haver unes tasques extra assignades a les hores de reducció. En el cas de secundària, les 2 h haurien de sumar-se a la franja de 7,5 h de treball autònom.

• Pensem que per claredat normativa hauria de ser congruent la resolució aprovada fa una setmana i la continuïtat de l’acord de govern al qual es fa esment.

5è punt: Decret 91/2024, de 14 de maig, del règim lingüístic del sistema educatiu no universitari de Catalunya (a petició d’USTEC·STEs).

Intervenció administració:

• Decret presentat el juliol de 2023 a mesa, es van respondre preguntes i propostes de millora. També va estar a exposició i audiència pública i es va debatre al CEC.

Intervenció USTEC·STEs (IAC):

• És positiu que per fi s’hagi decidit regular l’ús de la llengua per revertir la situació d’emergència lingüística que vivim. Lamentem, però, que no hagi estat negociat com convindria.

• Dit això, agraïm que s’hagin tingut en compte algunes de les nostres aportacions, com ara que s’aposti per la immersió lingüística com a millor eina per millorar el coneixement de la llengua al país davant la davallada en el seu ús; s’hagi incorporat al decret la postobligatòria no universitària (FP); el Departament assumeixi la responsabilitat sobre la legalitat dels projectes lingüístics; es tinguin en compte tots els espais educatius (sortides, menjador, lleure), i es faci referència a formació sobre conscienciació lingüística, que per nosaltres és primordial. Demanem, però, que es retiri l’adverbi “normalment” arreu on surt “El català és la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge al sistema educatiu”.

• Nosaltres, però, seguim apostant per una aula d’acollida per centre, mesura que no es concreta al decret, i per un únic projecte lingüístic de centre amb el català com a llengua vehicular. Si no, hi ha el risc que s’obri la porta a prioritzar el castellà.

• D’altra banda, ens sorgeixen alguns dubtes sobre el decret, sobretot pel que fa a concrecions i finançament. Amb quins recursos es finançaran els programes d’immersió lingüística, intercanvis escolars d’experiències educatives, etc.? Precisament on més caldrà són als centres amb menys recursos econòmics per part de les famílies. Com es farà la formació del personal dels centres i les famílies? Quina és la concreció d’equivalències del MECR, es manté C1 en acabar 4t d’ESO? Com es vetllarà perquè la llengua de comunicació als centres (tant del personal com dels serveis contractats) sigui el català o l’aranès? Com i quan es desenvoluparà el PLC? Aportareu la metodologia i recursos per l’anàlisi de l’entorn i de les necessitats sobre aspectes sociolingüístics i didàctics? S’ampliarà la borsa d’hores dels centres o la comissió s’haurà de reunir fora de l’horari? No pot suposar una sobrecàrrega ni pels docents ni per a les direccions, ni el desenvolupament ni el seguiment dels PLC. Si es valida en claustre tal com està establert, cal assegurar que hi assisteix tot el personal del centre. Qui es responsabilitzarà dels PLC que no validi el Departament? Com es podrà modificar un PLC? Què passarà si no es compleix? Què li passarà a un/a docent que fa classes en castellà tot i un PLC que ho contradiu?

• Pel que fa al C2 de català del professorat, cal acompanyar l’exigència de cursos de formació: actualment hi ha més demanda que oferta. A més, la normativa s’ha de poder complir, s’exigirà malgrat la manca de docents? Sol·licitem una pròrroga en l’exigència del C2 per fer possible que tot el professorat l’assoleixi. S’exigirà realment al professorat funcionari a partir del 2027/28 per a concurs de trasllats, comissions de servei, etc.? Què passarà si els funcionaris PP o en pràctiques, que estan obligats a participar en el CT, no el tenen? En aquesta qüestió apostem perquè sigui un mèrit més valorat, no pas un requisit. Si s’acredita el C2 mitjançant la prova de llengües en un procés d’oposició, caldrà altra vegada acreditar-lo per una futura promoció? Tampoc queda clar si per entrar a la borsa docent a partir del 2025/26 serà requisit el C2 de català només o també un B2 de llengua estrangera (si aquest B2 és només per a especialistes en llengües estrangeres o per a tothom). Demanem que el requisit del B2 no s’implementi, pot suposar un impediment per accedir a la docència o continuar-hi exercint.

• El decret sembla que garanteix l’aprenentatge de la LSC per a l’alumnat que opti per la modalitat bilingüe, però cada vegada disposem de menys intèrprets i els CREDA sembla que aposten per l’oralitat. Si realment s’aposta per la LSC, cal destinar-hi recursos i retribuir com convé les intèrprets.

• Per últim, ens sorgeixen dubtes sobre la viabilitat de garantir l’aplicació del projecte lingüístic a les empreses on realitzen les pràctiques l’alumnat d’FP. S’hauria de demanar a l’Agència d’FP que s’hi impliqués i assumís el decret.

Resposta administració:

• Agraeixen les aportacions.

• Sobre si el decret blinda el català, el que pretén és clarificar i unificar el marc normatiu, clarificar en el marc jurídic actual i garantir que tant docents com centres educatius se sentin acompanyats. No es pot retirar l’adverbi “normalment”, ho recull així el marc normatiu. Hi ha presència de la llengua castellana com recull la normativa, es preveu com ensenyar-la i es garanteix la competència en ambdues llengües.

• C2 i B2: són requisits des de l’aprovació de la LEC el 2009. Insisteixen en la importància del model lingüístic que és el/la docent, millorar-ne la competència en llengües és una voluntat del Departament. El C2 correspon a la tasca docent pel nivell que representa, sense suposar un excés de formació.

• Prova d’oposicions: prevista per a qui no acrediti el C2, permet continuar el procés opositor, però no acreditar el C2 en llengua, és equivalent, però no té les mateixes característiques (molt més curta).

• Formació: han augmentat substancialment les places de C2, fa 3 cursos eren 300 i ara unes 5.000 només del Departament. L’esforç és notable i caldrà sostenir-lo al llarg del temps per posar a l’abast de tothom assolir-lo. Majoritàriament, es fan en horari laboral, però en línia cada alumne/a tria. Són cursos gratuïts, però a la IOC i EOI hi ha taxes per fer les proves que es retornen amb el sistema PIA+.

• Acollida: el decret ja preveu que s’hi desplegaran els recursos necessaris. No es concreta si seran aules d’acollida, però aquest any en tenim 1.400, més que mai. Cada vegada caldran més recursos: aules de continuïtat durant 3 anys amb dotació garantida, aules d’acollida accelerades, aules d’acollida experimentals… L’acollida també passa pel funcionament de tot el centre i els recursos de què disposa.

• PLC: és cert que s’ha manifestat el recel perquè no fos un únic PLC per tot el territori. La normativa és clara, el PLC respon al context, i s’ha d’adequar a les necessitats del centre, amb objectius, marc i estructura comuns. S’ha redactat molt com desenvolupar-lo. Si es vol modificar, s’ha d’iniciar de nou el procés d’activació; si és una actualització no substancial només cal l’informe favorable d’inspecció. Així es garanteix que en qualsevol moment la responsabilitat última és del Departament.

• Compliment: es desenvolupa al 5è capítol, cal complir els PLC sobretot pel dret a l’alumnat de conèixer les dues llengües. Cal complir les normes. Inspecció té una funció de seguiment, advertiment…

• Nivells lingüístics: Cal garantir i s’acreditarà la competència en les llengües oficials i estrangeres. Es comprometen a revisar el nivell, que no correspon a la realitat de molts centres segons indiquen molts docents. La voluntat és que l'acreditació correspongui a la competència real de l’alumnat. S’analitzarà per a l’alumnat de centres públics i concertats, privats, estrangers i alumnat amb PI. Hi ha la possibilitat de fer una prova externa si es considera necessari.

• FP: s’ha incorporat gràcies a les aportacions dels sindicats, fins i tot hi haurà una matèria de català en alguns cicles. Segur que millorarà la presència del català a la postobligatòria. Continuaran avançant i pensaran en les pràctiques, on el català ha de ser present en col·laboració amb les empreses.

• Oposicions: a les persones que no tenen el requisit, se’ls fa l’examen, però no acredita la titulació, només els coneixements i permet passar la fase. No serveix per a res fora del Departament. Sí que permet seguir al procés, però no participar en CT, CS…

• Importància dels PLC de centre i de la immersió lingüística. El curs vinent hi ha un pla d’actuació de l’àmbit LIC de reforç de la immersió lingüística com a metodologia als centres. Tot el decret neix de la identificació que al sistema s’ha perdut la llengua en àmbits rellevants, una debilitat evident que genera inequitats, afecta la normalització de la llengua i els drets individuals. Cal garantir que tot alumne/a surt amb la plena competència comunicativa, per això cal reforçar tots els àmbits d’ús. La immersió lingüística és necessària quan la llengua familiar és diferent de la de l’escola. Aquest model ha de ser compatible amb el català com a llengua vehicular i amb els objectius definits al decret.

Segona intervenció d’USTEC·STEs (IAC):

• La LEC estableix el B2 de llengua estrangera i el C2 de català com a requisits, però també estableix un 6% del PIB en educació i aquesta no és la realitat. Cal reconsiderar-ho, i si no és el cas, prorrogar-ho, perquè si no, no es disposarà dels títols i, per tant, de docents.

• D’altra banda, podeu donar resposta al tema de la LSC? S’aposta per l'oralitat o pel bilingüisme?

• Cal blindar el català com a llengua vehicular.

Resposta de l’administració:

• Exigència del C2: “si ho determina el Departament, es podrà requerir el C2 de català a partir del curs 2027/28” (inspecció, comissió de serveis, concurs de trasllats…). Permet exigir-lo a partir d’aquell curs, però estan oberts a parlar-ne. Òbviament, es requerirà sempre que es consideri oportú analitzant les necessitats i negociant-ho en mesa. No és un requisit per al funcionariat dins del sistema. Només s’exigeix als docents, no al PAE, l’exigència lingüística s’adequarà en funció de les titulacions.

• Formació: es facilita dins del sistema, perquè es valora la competència lingüística dels docents. Per això també s’estableix com a requisit per a la incorporació a la borsa. Evidentment, no es quedaran sense docents.

• LSC: És la llengua vehicular en la modalitat bilingüe, s’ha de complir. Si hi ha alguna incidència en algun centre, feu-nos-ho saber. S’ha de garantir el dret de l’alumnat a aprendre en la seva llengua.

6è punt: Lectures obligatòries a batxillerat

Intervenció administració:

• La pregunta rellevant ve del 2022, amb el decret de currículum (no és una qüestió de les PAU, que s’hi adapten), i és quin tipus de formació és rellevant per a l’alumnat de batxillerat que no segueix l’itinerari de literatura.

• Resposta: primer l’accés als clàssics de la literatura, l’accés al patrimoni literari; segon, fomentar l’interès per la lectura; tercer, desenvolupar en l’alumnat competències amb relació a saber interpretar, relacionar obres amb relació al gènere, tòpic, recursos narratius, etc.

• No és així com estan enfocades ara les lectures obligatòries. Mantenen que hi ha d’haver lectures obligatòries (un mínim de 2), però ara estan molt encotillades per la selectivitat amb exercicis que no activen coneixements de valor afegit (són molt memorístiques, sobre detalls del text, encaminades a comprovar si s’ha llegit…).

• Es donaran instruccions als centres sobre itineraris lectors, sabers que poden vincular-se a les lectures, etc. Alhora es vol fer que l’alumnat hagi de fer 2 lectures obligatòries de la literatura patrimonial del país a partir d’un llistat. Això ha d’anar lligat a un nou model de PAU.

Intervenció USTEC·STEs (IAC):

• Sorprèn que, tot i les diferents veus que ens hem alçat en contra de la decisió de retirar les lectures obligatòries al batxillerat, el Departament d’Educació, una vegada més, tiri pel dret i no escolti la comunitat educativa. Un canvi en l’enfocament de l’ensenyament no necessàriament implica la retirada de les lectures obligatòries, es podrien canviar les preguntes i prou. Establir lectures obligatòries no impedeix fomentar el gust per la lectura ni necessàriament s’han d’avaluar, com fins ara, comprovant-ne la lectura amb preguntes de veritable o fals. Es pot avaluar per competències i es poden fer propostes com les dels nous models d’exàmens a partir de lectures prefixades. Ara bé, el nou model de preguntes sense lectures de referència genera molts dubtes i incerteses perquè no hi ha instruccions clares de com preparar-ho. Cal aclarir-ho.

• Heu comentat que hi haurà unes orientacions i un llistat de lectures, quan serà això? Potser hauria estat bé treure-ho juntament amb la notícia de la retirada de les lectures, i així s’hauria estalviat tot el rebombori.

• A més, si es vol fer lectura guiada a l’aula, com heu comentat, les dues hores de l’assignatura no són suficients. I si volem vetllar per la lectura autònoma, potser cal invertir més en biblioteques escolars, i no pas carregar-nos les lectures obligatòries al batxillerat.

• Tots sabem que falten docents de català, i per això es va ampliar el ventall de graus, carreres i llicenciatures que permeten accedir-ne a la docència. Entenem les circumstàncies, però cal preservar la tradició i cultura catalana i la nostra literatura. Si una persona que ha estudiat periodisme, per exemple, desconeix el cànon literari o no té conscienciació lingüística, pot ser que faci llegir obres d’autors i autores no catalans, o d’una qualitat literària dubtosa. És per això que no només nosaltres com a sindicat, sinó altres entitats com el Col·lectiu Pere Quart i DocentsCAT vam demanar públicament que es rectifiqués en aquest canvi. És necessari establir un corpus comú per assegurar que els adolescents, estudiïn al centre que estudiïn, adquireixen un mínim de coneixement literari i siguin capaços d’interpretar obres de referència. Només així es garanteix la transmissió de la literatura catalana.

• DocentsCAT a més, va més enllà i no només demana que no es retirin les lectures al batxillerat, sinó que en demana d’establertes per a l’ESO també, en un decàleg amb més de 7.000 signatures. Potser caldria fer cas a la seva última demanda i consensuar amb el professorat de llengua totes les mesures preses amb relació a la llengua.

• Per últim, la demanda d’unes lectures prescriptives per a tothom va acompanyada d’una necessitat d’establir uns continguts mínims per a les assignatures de llengua i literatura. Si no s’estableix així des del Departament, cada docent és responsable d’allò que ensenya i es generen diferències i desigualtats entre centres i fins i tot entre grups classe si els docents no arriben a un acord. El professorat vol instruccions clares i coherents des del Departament.

Resposta administració:

• S’han seguit les directrius del marc legal (del currículum), que té l’avantatge que porta a poder treballar de forma competencial. No només demana context històric, sinó també aquesta intel·ligència relacional entre obres i fragments d’obres, fet que pot desvetllar interès per la lectura de totes elles.

• Ha de quedar clar que es demanen dues obres per curs obligatòries, i aquestes han de ser patrimonials. És cert que hi ha un punt tècnic que planteja un problema: la diferència d’enfocament de la literatura com a història de la literatura o com a art, com a itinerari. Es faran uns models mare de recorreguts literaris a partir d’eixos o temàtiques. Estan posant al dia el treball de les comissions de lectura. Volen evitar la constricció de la universitat.

• Ara publicaran un llistat de lectures del patrimoni literari que serà orientatiu. A banda de les dues lectures obligatòries del patrimoni i hi pot haver una tercera opcional (no necessàriament del patrimoni).

• Les biblioteques escolars són ara una prioritat, hi ha un pla de biblioteques engegat i un pla lector, i el currículum preveu mitja hora de lectura al dia a primària i mitja hora setmanal a secundària.

• 7è punt: Torn obert de paraules

Intervenció USTEC·STEs (IAC):

• El tribunal 4 de PAN ha comptat el temps treballat per especialitat i no per cos: el temps a PAN l’han comptat a l’1.1 i en altres especialitats del mateix cos a l’1.2. El tribunal assegura que el temps compta per especialitat. Resposta: es comprovarà.

• Punts del temps treballat a les llars d'infants o altres centres municipals: Tal com us vam traslladar en mesa, la valoració dels mèrits del temps treballat a llar d’infants per opositores d’educació infantil que es va publicar als criteris a l’espai de l’aspirant (que compti a l’1.1) difereix del que preveu la resolució (que compti a l’1.3), cal esmenar-ho. Resposta: se segueix una sentència del tribunal suprem. USTEC·STEs: aleshores demanem una modificació de la resolució i un aclariment públic.

• Demanem saber les places desertes a les oposicions. Resposta: quan acabi el procés les donaran.

• Quan cobraran les persones que van treballar en tribunals i es troben d’IT? Resposta: estan fent informes i contrainformes i haurà d’anar a acord de govern per tal de pagar-ho.

[Arribats a les 15h acordem enviar la resta de qüestions per correu.]

Respostes al torn obert de la mesa sectorial del 4 i 5 de juny (rebudes per correu electrònic el 12 de juny):

• Encara hi ha personal que no han cobrat les FIC i recordem que en la mesa sectorial del 22 de febrer de 2024 es va dir que s’estava solucionant. Resposta: És un tema que depèn de gestió econòmica. Són expedients molt grans i complexos.

• Si als centres integrats de formació professional hi ha càrrecs de coordinació, haurien d’estar recollits també als DOIGC. Resposta: tenen prevista reunió interna al Departament per tractar-ho.

• Quan es publicaran els esborranys dels nous decrets dels currículums d’FP? Resposta: Atès que els Reials decrets estatals els tenen fa menys d'un mes, els esborranys de les ordres/decrets catalans encara es troben en tràmit i no poden assegurar una data ara mateix. Així i tot, per preparar el curs, hi ha les orientacions penjades a XTEC títol a títol.

• El Departament té previst un calendari per les persones, la majoria dones, que per trobar-se en situació de permís de maternitat no podran dur a terme el període de pràctiques (de setembre a desembre 2024). Resposta: S’està preparant la resolució amb la idea que aquestes persones puguin tenir el màxim d’opcions possibles d’acord amb el què estableix el Reial decret 276/2007 per poder completar el període de pràctiques el curs vinent.

• En cas que es produeixi la següent situació, que és prioritari? Una persona té una proposta de continuïtat al seu centre i al mateix temps per entrevista té proposta de nomenament en un altre centre. Resposta: L'adjudicació segueix les fases previstes a la base 5 de l'annex 1 de la resolució. Una persona pot tenir propostes de centres diferents, sempre que siguin de diferents fases. Preval la proposta prioritària seguint l'ordre de fases en l'adjudicació.