Sentència del TJUE del 13 de juny

El dijous passat, 13 de juny, vam conèixer una nova sentència del TJUE que resol qüestions prejudicials plantejades per un jutjat contenciós administratiu de Barcelona amb relació a les demandes de funcionariat interí de la Generalitat de Catalunya sobre el reconeixement del dret a l’estabilització. A l’espera d’una anàlisi més acurada per part de l’equip jurídic d’USTEC·STEs (IAC), d’una primera lectura es desprèn una crítica al Tribunal Suprem, ja que fins i tot es planteja als jutjats que se’n canviï la jurisprudència per no tenir en compte la directiva 1999/70/CE i l’Acord Marc amb relació al personal funcionari temporal.

La sentència es reafirma en la insuficiència de les mesures adoptades fins ara a l’Estat Espanyol, incloent-hi la Llei 20/2021 de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat a l’ocupació pública, per donar resposta al funcionariat interí en abús de temporalitat. El TJUE considera que les mesures actuals no són suficients per evitar repetir en un futur la situació d’abús i tampoc són sancionadores (les indemnitzacions no tenen caràcter de sanció). No obstant això, el tribunal no dona cap resposta definitiva sobre quines han de ser les mesures sancionadores ni dona les claus de com resoldre el problema.

En tot cas, USTEC·STEs entenem que la sentència del TJUE representa un nou correctiu a les administracions espanyoles i catalanes, i una nova oportunitat per trobar una solució satisfactòria per a les persones en abús de temporalitat. La solució ha d’implicar, al nostre entendre, la funcionarització del personal interí en igualtat de drets i condicions laborals a la resta del col·lectiu estable, en obrir la porta a un nou concurs de mèrits.

Es demostra com la doble via d’accés a la funció docent que defensem USTEC·STEs (IAC) és possible i desitjable: d’una banda, una via que consolidi les persones de dins el sistema, amb una avaluació basada en l’experiència (per mèrits); d’altra banda, una via per a les persones de fora del sistema o amb poc temps treballat, però amb proves no eliminatòries, menys memorístiques, amb criteris de correcció públics i transparents i amb una prova similar a la del COE pel que fa a programacions didàctiques. Per tal de fer possible aquesta doble via, ja és hora que el Departament d’Educació faci els deures i negociï amb el Ministerio de Educación y Formación Profesional les modificacions necessàries del Reial decret 276.

Així mateix, cal un pacte d’estabilitat per a totes les persones no estabilitzades en els actuals processos. Cal reconèixer, en primer lloc, el dret a compensació a tothom que hagi participat dels processos d’estabilització, amb independència d’haver-se presentat a un o als dos procediments (CM/COE) i de la plaça ocupada els darrers anys; i, en segon lloc, cal un acord per garantir que ocuparan una vacant durant un període de temps suficient per a la funcionarització.

Processos d’estabilització: recta final del viacrucis

El concurs de mèrits (CM) i el concurs d’oposicions d’estabilització (COE) haurien d’haver permès l’accés a la condició de funcionàries i funcionaris de carrera a més de vint-i-set mil docents. Si a això li sumem les prop de deu mil places convocades al concurs d’oposició ordinari (COO), arribaríem a la xifra de trenta-set mil docents que haurien passat d’interinatge a funcionariat de carrera en dos anys. Això no hauria estat possible sense la lluita dels darrers anys, amb mobilitzacions i vagues que hem impulsat conjuntament USTEC·STEs amb plataformes d’interins i interines i altres organitzacions sindicals, i que han fet possible el concurs de mèrits.

Aquests eren els números que feia el Departament, però realment no seran trenta-set mil. Al COE van quedar 806 places desertes (se’n van oferir 14.238 i només se’n van assignar 13.432), ja sigui per manca d’aspirants en algunes especialitats o bé perquè molts no van ser seleccionats. D’entre els darrers, n’hi ha que van suspendre sense poder conèixer en detall els motius, donada la manca de criteris d’avaluació objectius, la qual, en algunes especialitats, va provocar una gran disparitat en els resultats entre els diferents tribunals d’una mateixa especialitat; i també hi ha persones que van superar les proves, però no van ser seleccionades pel fet de no acumular prou mèrits, i més tard es va veure com s’ampliava el nombre de places del COO. Al seu torn, al COO tot apunta que el nombre de places desertes serà molt superior, si comptem que s’hi van oferir 9.334 places i en moltes especialitats no s’ha arribat a la meitat de places cobertes.

En qualsevol cas, tot i les mancances en els processos d’estabilització, podria ser –en el millor dels casos– que l’administració aconsegueixi reduir la taxa d’interinitat per sota del 8% abans que acabi l’any 2024, condició fixada per la UE per poder accedir als Fons de Recuperació Europeus. Ara bé, pel camí s’hauran quedat sense estabilitzar moltes persones interines en abús de temporalitat. L’anomenem abús de temporalitat perquè així ho va dictaminar la sentència del TJUE del 19 de març del 2020, en virtut de la directiva 1999/70, per a aquelles persones interines amb més de tres anys treballats ocupant places estructurals.

Deixant de banda l’abús de temporalitat, que implica haver estat ocupant places estructurals, ens consta que a la borsa docent hi ha al voltant de 15.200 persones que porten més de 3 anys de serveis prestats. La persona amb més antiguitat ha treballat més de 38 anys.

En aquest sentit, i tal com hem denunciat USTEC·STEs al llarg dels darrers anys, els processos d’estabilització no han complert plenament l’objectiu que haurien de tenir. En comptes de garantir l’estabilitat a les persones més veteranes, s’estabilitzen places. Al CM, l’anàlisi d’USTEC·STEs va permetre corroborar que fins a 4.178 docents en actiu amb més de set anys de serveis prestats no van obtenir-hi cap plaça (per a més detalls, llegiu aquest informe). D’altra banda, el fet que quedin places desertes al COE i al COO és inacceptable i demostra la nostra denúncia constant que els processos d’oposició tal com estan plantejats no serveixen per estabilitzar persones. USTEC·STEs vam exigir que totes les places desertes del COE fossin transvasades al CM; en lloc d’això, van passar al COO i, per tant, ja no s’emmarquen en els processos d’estabilització.

Per tots aquests motius, denunciem que aquests processos no han estat prou garantistes ni justos. Si, a més, tenim en compte la manca de criteris acceptables per baremar els mèrits, l’opacitat en els criteris d’avaluació de les proves del COE i els nombrosos errors tècnics, no és exagerat afirmar que l’estabilització ha estat un cúmul de despropòsits del Departament d’Educació.

És per tot això que calen noves mobilitzacions, accions i pressió per donar garanties de continuïtat a tot el personal interí i fer-ne possible l’estabilització.