El català també en la formació professional

El 16 de maig de 2024 es va fer públic al DOGC el Decret 91/2024, del règim lingüístic del sistema educatiu no universitari. El decret pretén “reforçar la importància del català i de l’aranès a l’Aran pel que fa al seu aprenentatge i coneixement” i establir el règim lingüístic del sistema educatiu no universitari, mitjançant la regularització i l’ensenyament de les llengües, del desenvolupament del règim lingüístic i la regulació del coneixement i l’ús de les llengües per part del personal docent i no docent.

Han passat molts mesos des que es va presentar a la mesa sectorial de negociació un dels diferents esborranys del decret que han anat passant per diferents despatxos, entitats i altres. Va ser aleshores quan USTEC·STEs (IAC) vam fer un crit d’alarma perquè la formació professional no quedava inclosa en l’aplicació del decret. El Departament va argumentar que l’empresariat no ho veia clar… Finalment, arran de la pressió que USTEC·STEs hem exercit des del primer moment i, posteriorment, des d’altres sindicats de la mesa sectorial i part de la resta de la comunitat educativa, el nou decret ha inclòs la formació professional pública, i també la concertada, en l’àmbit d’aplicació. Per tant, a partir de l’entrada en vigor del decret,

“el català, i l’aranès a l’Aran, és la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu i en l’acollida de l’alumnat nouvingut, incloses les activitats educatives, les complementàries, les extraescolars i els serveis educatius, les comunicacions internes dels centres i la projecció externa i de relació amb la resta de la comunitat educativa”.

A més a més, en el cas de la formació professional i de règim especial,

“llevat de l’ensenyament d’idiomes, han de perfeccionar el domini de la llengua oral i escrita en català, castellà i aranès, adquirit en l’etapa obligatòria i assegurar-ne la competència plena en l’àmbit professional que hi està vinculat”,

la qual cosa es tradueixi, entre d’altres, en la incorporació d’un mòdul optatiu de llengua catalana (tècnica), en especial, en els cicles formatius que tinguin relació o contacte directe amb les persones.

No oblidem que el català, com a llengua pròpia del país, també és la principal eina d’integració a la nostra cultura i societat, i així s’ha demostrat en els darrers anys amb el contundent èxit de la immersió lingüística que s’ha dut a terme a Catalunya. Per això, hem reivindicat en les meses i en altres fòrums la importància d’incloure l’FP en el decret, perquè ningú es quedi enrere i tothom tingui les mateixes oportunitats.

Com afectarà el nou decret al professorat de formació professional?

El decret indica que “el català, i en el seu cas l’aranès, s’ha d’utilitzar pel col·lectiu docent en les seves activitats educatives, lectives i no lectives, tant formals com a informals, en les comunicacions i en les interaccions orals i escrites amb la comunitat educativa en les activitats d’avaluació i amb l’alumnat, independentment de les llegües familiars respectives”, llevat de les excepcions recollides en la mateixa norma. El decret deixa clar que “la llengua normalment emprada com a vehicular serà el català, i l’aranès a l’Aran” en la formació professional.

Quins instruments dels previstos al decret per arribar a assolir els objectius afecten directament el professorat?

• El projecte lingüístic de centre (PLC), que és “el document que defineix i orienta les estratègies pedagògiques i les mesures didàctiques i organitzatives per assolir els objectius d’aprenentatge en l’àmbit lingüístic i de millora de la competència comunicativa de l’alumnat, al final de cada etapa educativa”, i
• La competència lingüística del personal docent, que es vincula directament amb el requisit d’haver assolit el nivell de llengua equivalent al certificat de nivell superior de català i el corresponent a l’aranès a l’Aran, l’actual C2 del MECR.

IMPORTANT El decret també fa obligatòria l’acreditació d’un nivell B2 MECR d’una llengua estrangera.

En un primer moment, aquest requisit tan sols serà obligatori a partir del curs 2025/26 “per a les noves incorporacions”. Però què vol dir noves incorporacions?  No queda clar. En alguns casos, el Departament utilitza aquest concepte per designar les persones que encara no són funcionàries de carrera i en d’altres per a les persones que acaben d’entrar a la borsa o són candidates a ser funcionàries de carrera i considera, en aquest cas, com a incorporades les persones que ja són a la borsa o ja són funcionàries de carrera.

El que està clar és que tots els docents (funcionariat de carrera o interí) que vulguin participar en un procediment que impliqui una promoció docent o canvi de lloc de treball o cos funcionarial, provisional o definitiu necessitaran reunir el requisit del C2 de català i el B2 d’una llengua estrangera per poder-hi participar a partir del curs acadèmic 2027/28, si bé és cert que el decret incorpora una disposició addicional (4a) segons la qual, “si així ho determina el Departament competent en matèria educativa, el personal de centres educatius d’ensenyament no universitari ha d’acreditar el coneixement superior C2 oral i escrit, de la llengua catalana i de l’aranès, a l’Aran”. És a dir, el Departament es reserva el dret a modificar l’exigència del requisit del C2 de català, i d’aranès a l’Aran, per les circumstàncies que consideri en els processos que consideri, però no així del B2 d’una llengua estrangera.

USTEC·STEs vam expressar en diferents meses sectorials, especialment en la del 12 de juny, que l’exigència d’un B2 d’una llengua estrangera és, ara per ara, innecessària i absurda i encara empitjorà més la gran mancança de professorat que pateix el sistema educatiu català, en especial en l’FP. En el cas de l’exigència del C2 de català, vam exigir al Departament prou marge perquè el professorat pugui assolir-lo, ja que, en l’actualitat, no hi ha suficient oferta de formació i amb la que hi ha ni al 2030 es podria aconseguir que tot el professorat hagués tingut l’oportunitat d’obtenir-lo.

Què passarà amb el professorat que no té titulació universitària?

El decret preveu que per als docents en aquesta situació –entenem que es refereix al professorat titulat superior d’FP del cos de PTFP, del cos de PESS i del cos de tècnics de gestió i al professorat amb titulació no universitària del futur cos de professorat expert del sector productiu–, en l’exigència del nivell corresponent de coneixement de català es tindran en compte “els termes i la forma que estableixi el Departament competent en matèria educativa”. És a dir, segons el moment, serà el Departament qui decidirà quin nivell es requereix en la convocatòria de concurs de mèrits per accedir a la borsa d’interinatge, de concurs oposició d’accés a la funció pública docent i d’adquisició de noves especialitats de les especialitats que no requereixen titulacions universitàries, així com en les convocatòries de selecció de personal laboral docent.