Coincidint amb l’inici de curs a les escoles oficials d’idiomes, el sindicat USTEC·STEs (IAC) hem denunciat que alumnat i professorat encara patim les retallades de l’última dècada i hem reivindicat la necessària dignificació dels estudis d’idiomes i en especial del català.

Davant de l’escola oficial d’idiomes de Drassanes, a Barcelona, la portaveu del sindicat Iolanda Segura i la coordinadora del grup d’EOI, Aduna Olaizola, han reivindicat les EOI com a organisme públic garant d’un servei de qualitat, públic i a l’abast de tothom.

La portaveu d’USTEC·STEs ha afirmat que “el sindicat ha treballat insistentment, des de fa una dècada, per revertir l’encariment de les taxes i els preus públics, i  posteriorment, per l’equiparació de les taxes i els preus públics”, i ha afegit que “l’Administració hauria de vetllar per la no-discriminació de part de l’alumnat i hauria de ser coherent amb les polítiques de promoció de les llengües minoritzades de Catalunya. Just el contrari del que fa actualment, en part per manca de coneixement de les seves pròpies polítiques”.

Hem recordat que, en l’anterior legislatura, el Parlament de Catalunya acordà que les bonificacions per les taxes siguin equivalents a les contemplades en el cas dels preus públics. En aquest sentit, hem demanat al nou govern de Catalunya l’aplicació urgent de les  bonificacions per tots els nivells i idiomes del marc europeu comú de referència (MECR) que s’imparteixen en les escoles oficials d’idiomes. Per tant, exigim que es faci efectiva i urgent l’equiparació de preus i taxes.

Per la seva banda, la coordinadora d’EOI del sindicat, Aduna Olaizola, ha afirmat que “les retallades que s’havien de revertir a inicis d’aquest curs escolar i que van ser comunicades en la mesa tècnica de febrer, malgrat quedar supeditades a l’aprovació dels pressupostos, haurien d’haver-se implementat, com altres mesures que a última hora el govern anterior va desvincular dels comptes públics”.

Una de les mesures que es va anunciar a la mesa va ser la retirada de la penalització per repetició de curs. Malgrat això, la mesura no s’ha implementat aquest curs i un any més aquesta mesura antipedagògica i que perjudica l’alumnat més vulnerable és vigent. Olaizola ha afirmat que “la retirada de la penalització és un pas més per democratitzar l’accés de tot l’alumnat a l’aprenentatge d’idiomes.”

La portaveu del sindicat, Iolanda Segura, ha volgut fer valdre que aquestes mesures d’universalització dels estudis d’idiomes han d’anar acompanyades necessàriament de mesures per la dignificació docent. En aquesta línia, ha recordat que els claustres reclamen des de fa temps el retorn a les 120 hores lectives anuals dels cursos en comptes de les 130 actuals.

El català, la gran assignatura pendent del sistema públic d’educació.

Iolanda Segura també ha afirmat que “enguany, novament, hi ha alumnat sense plaça, dificultats burocràtiques en el procés d’inscripció als cursos i  manca de professorat. Tot plegat és insuportable i inassumible per una societat que és cada vegada més conscient de l’estat crític de la nostra llengua”.

La portaveu ha explicat que tot plegat és fruit de la deixadesa i de la manca de previsió de l’Administració Pública, que tampoc ha sabut teixir un sistema robust d’aprenentatge de la llengua amb tots els organismes implicats com ho són les EOI i els CPNL.

Per posar un exemple, ha remarcat, “la implementació del C2 a moltes EOI petites ha suposat una càrrega de feina inassumible pels docents contractats a mitja jornada”, i des del sindicat reclamem que aquesta situació no es torni a repetir.

També denunciem que l’alumnat nouvingut de batxillerat i FP és derivat a les EOI i, malgrat la inversió d’hores que hi fan, els seus estudis de la llengua no tenen cap reconeixement acadèmic. És per això que reclamem que hi hagi una certificació oficial que serveixi per prestigiar els estudis.

Finalment, la portaveu del sindicat ha demanat que l’aprenentatge del català sigui gratuït a tots els nivells i cursos que s’ofereixin des d’organismes públics, tal com es recull al Protocol per la Garantia dels Drets Lingüístics, signat a Donostia. Així es garantiria el dret dels ciutadans nouvinguts a aprendre la llengua minoritzada del país.