Aquests últims anys hi ha hagut a l’administració pública diferents processos selectius i d’estabilització per a la funcionarització del personal després de més de dues dècades de contractació fraudulenta.

Han estat anys d’organització i de lluita, però també d’angoixa i incertesa, provocades per un Departament d’Educació incapaç de gestionar uns concursos d’oposició amb transparència, amb instruccions clares i sense disfuncions.

A tot això, se li ha de sumar els impagaments. Des del sindicat volem denunciar que molts i moltes docents que han participat com a tribunals d’aquests processos selectius i que han desenvolupat totes les feixugues tasques que suposa, encara no han cobrat. Ens preguntem què farien la consellera i tot el seu personal tècnic i d’assessorament si des del 2023 no haguessin cobrat per una feina feta. Com se sentirien? Com reaccionarien? Amb quins ànims anirien a treballar cada dia? Se sindicarien? Segur que els seus salaris els permetrien continuar tirant endavant, però el que és indiscutible és que els professionals de l’educació pública del país no viuen de l’aire i no treballen per altruisme. Per exemple, la solució adoptada en altres comunitats autònomes com les Illes Balears és el procediment de la “Bestreta”, on es pot arribar a concedir com a bestreta ordinària l’import de fins a dues mensualitats.

La feina feta es paga i es paga quan toca. No podem, de cap de les maneres, normalitzar i acceptar els endarreriments i el no cobrament de tasques que suposen una càrrega laboral que passa per les nostres mans: ni cobrar les nòmines un mes més tard per mal funcionament administratiu; ni cobrar increments salarials a finals d’any amb caràcter retroactiu; ni cobrar un sol càrrec malgrat que se’n desenvolupen més d’un; ni el no reconeixement d’alguns càrrecs (com la tutorització d’estudiants universitaris, anteriorment retribuïda, les tutories de treball de recerca de batxillerat, la correcció de proves diagnòstiques; ni no cobrar les sortides ni les colònies; ni el deute generat per la retallada del primer sexenni de 6 a 9 anys, ni la retallada en les prestacions i ajuts dels Fons d’Acció Social (FAS)…

Fa anys que intentem sobreviure a una pèrdua de poder adquisitiu que no té aturador (+20%). Una pèrdua que ens ha situat a la cua salarial de tot l’estat, sent Catalunya la segona comunitat autònoma més cara on viure, amb una emergència de l’habitatge i energètica que esquitxa de forma dramàtica totes les capes de la societat i un increment terrible dels preus dels productes bàsics.

Volem recordar que el sindicat hem iniciat la campanya “Dignifiquem la nostra professió” i que, entre molts altres aspectes exposats, aquesta dignificació ha de garantir un tracte i atenció justos per part de l’administració. No volem més excuses de mal pagador. La confiança es guanya i la qüestió salarial és urgent i s’ha d’abordar de forma immediata. La primera passa és fer efectius els pagaments pendents amb la màxima celeritat. Si no és així, posarem en marxa les mesures legals pertinents i accions de protesta per assenyalar els culpables.

Volem els nostres diners!