El passat dijous 31 d’octubre, USTEC·STEs (IAC) ens vam reunir amb la tinent d’alcaldia de l’Àrea Ciutat Transformadora de l’Hospitalet de Llobregat, la Sra. Cristina Santón Ramiro, i el seu equip de treball per abordar les urgències educatives que vivim a la ciutat i encarar els nous reptes del curs escolar.

La saturació escolar que històricament ha viscut el municipi s’ha vist agreujada després de més d’una dècada de retallades, processos privatitzadors i infrafinançament cronificat. Ens trobem amb unes ràtios asfixiants, manca de places públiques a totes les etapes i carència de recursos humans i materials per gestionar unes realitats socials i necessitats educatives cada cop més complexes. Mancances i problemàtiques que pateix l’alumnat, el professorat i les famílies durant el dia a dia. 

Ara mateix, prop de dos terços dels grups de la ciutat estan amb sobreràtios, amb més d’una vintena de grups bolet i aules d’infantil i primària amb 27 infants i aules de secundària amb 33 joves, i s’arriba a prop de 40 en algunes aules de batxillerat, la qual cosa impossibilita l’aplicació de la reducció de ràtios anunciada fa dos cursos pel Departament d’Educació. Un fet especialment agreujat per la supressió de places públiques i el tancament de grups d’I3 que s’ha patit arreu del país. A tot això, se li suma una matrícula viva molt intensa i una manca terrible d’equipaments públics, especialment a la zona nord (la Florida, Collblanc i la Torrassa), una zona molt densament poblada i amb incapacitat d’absorbir de forma qualitativa l’enorme demanda d’escolarització existent. 

A més, l’estat de les infraestructures deixa molt a desitjar, amb unes problemàtiques estructurals que en els últims anys s’han intentat esmenar amb petites reparacions i adequacions. Amb això, no se satisfan les necessitats dels centres del Pla Urgència. Cal un pla ambiciós de remodelació i modernització de les instal·lacions i la concreció pressupostària per a la construcció de nous centres educatius públics de bressol, infantil, primària i secundària per acabar d’una vegada per totes amb la manca d’espais i l’eterna provisionalitat dels barracons.

Per altra banda, hem traslladat la urgència de fer efectiu el decret d’inclusiva amb l’acompanyament dels recursos que pertoquen, posant especial èmfasi en l’aplicació de les mesures universals. La no dotació d’aquestes mesures està comportant una sobrecàrrega en el professorat, un malestar creixent i una atenció més precària a tot l’alumnat. L’escola inclusiva és aquella en la qual tot l’alumnat se sent acollit, atès i respectat, on tothom pot desenvolupar de la millor manera les seves capacitats, més enllà dels condicionants físics, intel·lectuals, sensorials, socials o culturals. Amb el convenciment que l’educació pública ha de caminar cap aquí per garantir la igualtat d’oportunitats i la cohesió social, és inexplicable que la classe política no aboqui els recursos necessaris per fer-ho efectiu.

Un recurs imprescindible per a la inclusió són les aules d’acollida, un recurs menystingut per l’administració, ja que es troben infradotades i amb unes ràtios esgarrifoses que poden arribar a 90 alumnes en alguns instituts públics. En un moment en què el català es veu amenaçat des de múltiples fronts i on el seu ús social està en clar retrocés, cal dignificar aquest recurs, multiplicant-lo en altres centres i contractar més personal educatiu especialitzat per garantir una acollida i acompanyament qualitatiu a l’alumnat nouvingut.

A més, hem instat la regidora a afrontar, junt amb el Departament, la manca de places d’FP al municipi, amb una planificació acurada i transparent per garantir una formació qualitativa a molts joves que s’han quedat sense plaça i que cerquen vies formatives de qualitat per a l’accés al món laboral. Així mateix, cal encarar la carència de places públiques del 0-3, que ha deixat a moltes famílies fora que, per això, es veuen obligades a recórrer al circuit privat, moltes vegades inassumible per a les butxaques de la classe treballadora. Cal explorar vies de municipalització de la gestió i el servei per poder garantir la universalitat i gratuïtat i la millora de les condicions de treball dels professionals de la petita infància.

Per últim, li hem entregat l’informe executiu sobre l’estudi de l’estat de la professió docent a Catalunya, que revela un deteriorament alarmant de la nostra feina i que, més enllà de posar de manifest el que fa tants anys que denunciem, planteja propostes de solució per revertir la situació.

Som conscients que aquesta radiografia és extrapolable a altres municipis, sabem que fa anys que resistim a una política restrictiva i, en alguns períodes, de desmantellament d’allò que és públic. És per això que creiem que aquest inici d’un nou cicle polític no només ha de comportar la millora de les relacions entre l’administració i la comunitat educativa, sinó que també ha de ser la legislatura de l’educació pública, que de forma progressiva i consensuada ens porti a assolir uns pressupostos expansius i ens acosti al 6% del PIB per a la pública que marca la llei per fer efectives totes aquestes demandes. Moltes vegades ens hem trobat en atzucacs on ajuntaments i Generalitat s’acusaven recíprocament de manca de voluntat per fer front a les problemàtiques educatives. A l’Hospitalet de Llobregat ja no hi ha excuses. L’administració catalana i municipal són del mateix color i els demanem coordinació, valentia, determinació i voluntat de posar l’educació pública en la part alta de les prioritats. 

Volem agrair el temps i l’espai per poder compartir diferents visions i propostes. Valorem molt positivament aquesta primera trobada, el to i la predisposició a encarar conjuntament les problemàtiques i necessitats a la nostra ciutat. Alumnat, famílies i professorat ho mereixem. 

Per a més informació, compartim amb vosaltres dues entrevistes fetes a l’Hospitalet Digital:

• L’informatiu entrevista a Dani Ocaña (portaveu d’USTEC·STEs a l’Hospitalet)
• Estudi d’USTEC·STEs sobre la situació laboral dels docents