Durant el curs 2004-2005 van començar-se a implantar les aules d’acollida als centres educatius de Catalunya, com un recurs més d’atenció a la diversitat i dins del Pla de Llengua i Interculturalitat i cohesió social. Es tractava d’un recurs destinat a incorporar alumnes per tal de facilitar-los l’adaptació escolar a través de l’aprenentatge de la llengua catalana, la llengua vehicular dels centres educatius de Catalunya. En definitiva, havia de permetre a l’alumnat nouvingut conèixer la llengua catalana per tal de poder-se integrar amb plenitud al sistema educatiu que l’acollia, llimant diferències i apostant per una integració indispensable per a mantenir la cohesió social del país.

Va ser un encert del Departament la creació d’aquestes aules que, usant el mètode de la immersió lingüística, afavorien la integració de l’alumnat nouvingut i l’acollien d’una forma més individualitzada i centrant-se en les seves necessitats.

Hi ha hagut alts i baixos en la dotació d’aquests recursos i s’han patit retallades importants d’aquesta eina tan necessària. És per això que ens ha sorprès  l’Acord de Govern/238/2024,  de 5 de novembre, pel qual s’autoritza el reforç del nombre de dotacions de personal docent a les aules d’acollida. Un total de 117 dotacions de personal docent addicional. D’entrada semblaria una mesura positiva,  si no fos que és un acord de govern que perverteix totalment el sentit de les aules d’acollida. El govern socialista, a través de la Conselleria d’Educació, comença a implementar polítiques lingüístiques contràries a la llengua catalana. El mateix acord parla de la necessitat d’assegurar que aquest flux d’alumnes nouvinguts “rep el suport necessari per adquirir competències lingüístiques  en català i castellà”.

Des d’USTEC·STEs denunciem aquest canvi, que ens sembla una perversió total de les aules d’acollida, un menyspreu cap al sistema d’immersió lingüística i un intent de discriminació de l’alumnat nouvingut que sovint, vingui d’allà on vingui, aprèn i entra en contacte amb la llengua castellana sense necessitat d’escolaritzar-se. Cosa que no passa amb el català. La llengua vehicular dels centres educatius és el català i tot l’alumnat ha de conèixer bé aquesta llengua per a poder seguir el currículum. Introduir el castellà a les aules d’acollida és una maniobra que amaga un intent de desplaçar la llengua catalana com a llengua vehicular i busca instaurar un bilingüisme que es resoldrà, o ja s’ha resolt, a favor del castellà.

Animem el professorat de les aules d’acollida a no pervertir el sentit d’aquest recurs i que faci possible que es mantingui el català com a única llengua de benvinguda i acolliment. No podem permetre que el govern malmeti la cohesió social que com a docents treballem, cada dia, dins les aules. 

Així mateix, recordem a tots els claustres la importància d’emprar la nostra llengua als centres, com a eina de cohesió i per donar a tot l’alumnat les mateixes oportunitats. Recordem que van ser les famílies immigrants qui va demanar i aconseguir l’escolarització en català per tal que els seus fills i filles fossin completament inclosos al sistema. No podem fer passes enrere. 

Per últim, exigim la rectificació de l’acord. Volem més dotacions d’aules d’acollida, sí, però no si és per a ensenyar castellà. Ahir, avui i demà, l’escola en català!