Demanem una mesa sectorial per negociar el reconeixement i retorn del deute dels sexennis, obrim un nou front judicial i facilitem a l’afiliació d’USTEC·STEs (IAC) que participi de la reclamació col·lectiva amb la Plataforma Deute Estadis Docents.

USTEC·STEs (IAC) hem reclamat a l’administració que convoqui una mesa sectorial per tal d’abordar la negociació del deute derivat de la retallada del primer estadi als nou anys. Un deute pendent de prop de 235 milions d’euros que ens han sostret dels nostres salaris.

Com a sindicat defensem que cal augmentar la pressió per a fer efectiu aquest retorn, és per això que mantenim una estratègia judicial pròpia, amb la impugnació indirecta a partir de 5 casos de l’ordre de 2014 (la que establia la retallada) que ja vam realitzar fa mesos. Ara, també obrirem un nou front amb la impugnació de la modificació d’aquesta ordre que està pendent de publicar-se.

Alhora, seguim donant suport a la Plataforma Deute Estadis, participant de les seves accions i difonent la reclamació col·lectiva que es troba en la segona ronda. En aquest sentit, volem facilitar que l’afiliació d’USTEC·STEs se sumi a la reclamació assumint el cost de la via administrativa.

Per altra banda, l’administració està regularitzant el primer estadi als sis anys i fent els pagaments dels endarreriments des de l’1 de gener de 2024. No obstant això, pretenen pagar d’ofici i comptant exclusivament els punts d’antiguitat només a les persones que ja haguessin fet els 6, 12 o 18 anys a 1 de novembre de 2024. USTEC·STEs hem demanat que el reconeixement d’ofici i només tenint en compte els punts d’antiguitat sigui, com a mínim, pel reconeixement del pròxim estadi a tot el col·lectiu.

Retorn dels sexennis: actualitat de la lluita. Què s’ha fet fins ara i quines vies de lluita tenim obertes?

La recuperació d’una retallada fruit de la lluita del col·lectiu

Valorem positivament el restabliment del primer estadi als sis anys i correlativament la resta. Som conscients que aquesta fita és mèrit de les mobilitzacions col·lectives dels darrers anys (12 vagues) i de la negociació sindical (aspectes com el reconeixement d’ofici només pels punts d’experiència els vam defensar en tot moment i vam celebrar que s’hi incloguessin), que va ser unitària fins al dia abans de la signatura de l’acord entre una minoria de les organitzacions sindicals i l’Administració, el 25 de gener de 2024.

L’acord esmentat estava condicionat a l’aprovació dels pressupostos del 2024, que finalment van decaure (aquest és un dels motius pels quals no el vam signar). No obstant això, per la pressió exercida i possiblement per tal de no deixar a l’estacada els sindicats que havien fet el joc al Departament signant a la baixa, el govern va aprovar un nou acord el 30 d’abril en uns termes semblants al del 25 de gener.

L’estratègia jurídica d’USTEC·STEs

Davant la negativa del Departament a pagar el deute, USTEC·STEs vam iniciar la via administrativa prèvia a la via judicial, atacant, en un primer moment, l’Ordre ENS/330/2014, que és la norma que permet mantenir la retallada dels estadis. La vam impugnar de forma indirecta mitjançant el plantejament de cinc reclamacions individuals (en diferents serveis territorials).

Al nostre entendre hi ha algunes qüestions fonamentals que cal destacar:

• Es tracta d’una qüestió d’alta complexitat, amb garanties incertes d’èxit.
• La viabilitat a escala jurídica de reconeixement del deute seria que l’òrgan jurisdiccional considerés nul·la l’ordre original que manté la retallada.
• Es tracta del procedir habitual del nostre sindicat: partint d’un cas individual que considerem d’interès general pretenem aconseguir un guany que beneficiï a tot el col·lectiu, sense distinció.

L’argumentació per a declarar nul·la l’ordre original és que la continuïtat de l’aplicació és contrària als principis de legalitat i jerarquia de les normes i als drets d’igualtat, promoció a través del treball i irrenunciabilitat del salari.

La Llei 5/2012 establia mesures excepcionals durant la crisi econòmica, però eren temporals, limitades a un període de temps que anava de 2012 a 2015. L’Ordre ENS/330/2014, en prorrogar la mesura més enllà d’aquest període, vulnera els drets del col·lectiu docent que, en comparació amb altres, va veure incrementat el període per assolir el primer estadi, amb greus conseqüències econòmiques.

El suport a la demanda col·lectiva vehiculada a través del Col·lectiu Ronda

Des d’un primer moment, i en paral·lel a la via judicial pròpia empresa per USTEC·STEs, es va constituir una plataforma de persones afectades pel deute dels estadis amb la voluntat d’iniciar una reclamació col·lectiva, sumant les reclamacions individuals del màxim nombre de gent.

El nostre sindicat hem volgut donar suport des d’un inici a aquesta iniciativa (participant des d’un primer moment com a membres del grup motor, donant-hi difusió i fent una aportació econòmica) per diversos motius:

• Considerem que és essencial la pressió col·lectiva per tal que el Departament acabi reconeixent el deute i retornant-lo íntegrament.
• Creiem que els moviments autoorganitzats de base i el sindicalisme combatiu i de classe hem d’unir esforços i promoure lluites compartides.
• Volem facilitar que tothom qui ho vulgui pugui reclamar individualment les quantitats que se li deuen.

Més de 360 docents s’han unit a la demanda col·lectiva per aconseguir el reconeixement del deute i el retorn dels salaris no percebuts en la primera ronda. Actualment, resta oberta una segona ronda per a sumar-se a la demanda.

Modificació de l’ordre dels estadis i un possible nou front judicial

Tot i no haver-se publicat encara, es preveu una modificació de l’Ordre de 2014, que, segons els esborranys que se’ns ha presentat en la mesa sectorial de negociació, presenta certes ambigüitats i, en tot cas, no resol de manera efectiva la regularització dels estadis. La disposició transitòria que es pretén incorporar no reconeix completament els drets de les persones afectades, per la qual cosa s’evidencien de nou els vicis d’il·legalitat esmentats amb anterioritat. És en aquest moment que es constata que el govern no reconeix el deute existent i que pretén donar-lo per amortitzat, obrint la possibilitat d’un nou front judicial, amb la impugnació de l’esmentada disposició i la necessitat de reforçar la via de la pressió combinada: política i judicial.

Per quins motius qüestionem la modificació de l’ordre d’estadis?

• La dissociació entre els efectes administratius i els efectes econòmics dels estadis és una piruleta normativa i vulnera drets laborals. Es reconeix la data d’assoliment als 6, 12 i 18 anys i a efectes del pròxim sexenni, però es limiten els efectes econòmics retroactius a 1 de gener de 2024. Aquesta resolució dona per amortitzats 235 milions d’euros de deute. No ho podem acceptar.
• La situació de transitorietat és poc clara. Tothom afectat ha de veure la situació regularitzada d’ofici exclusivament amb els anys de serveis prestats. No queda clara la situació en què queden les persones que compleixen el temps (6, 12 i 18 anys) més tard de la data de la regularització.

Facilitar les reclamacions individuals a l’afiliació i sumar pressió a l’administració  

Un cop es publiqui la modificació de l’ordre dels estadis la situació és canviant: d’una banda, no es reconeix el deute, però de l’altra ja o se n’acumula més.

Per tant, malgrat la nostra impugnació de la disposició pel que fa a la limitació dels efectes de la regularització, no es pot garantir al 100% que qui no hagi reclamat individualment no vegi com una part del deute prescriu, i en especial amb l’abonament efectuat ara dels endarreriments només a partir del gener del 2024. (Un cop presentada la primera petició inicial queda interromput el termini de prescripció. Amb posterioritat d’aquesta petició caldrà presentar un recurs administratiu. I, esgotada aquesta via, caldria que es convertís en una demanda judicial davant els Jutjats del Contenciós Administratiu).

És per això, que aprofitant la segona ronda de reclamacions iniciada per la Plataforma Deute Estadis, USTEC·STEs volem facilitar a la nostra afiliació que ho sol·liciti l’inici de la reclamació. Oferim un petit ajut assumint el cost de la via administrativa.

Considerem que és essencial la mobilització i la pressió. Més persones reclamants significa augmentar la pressió política. Simultàniament, USTEC·STEs hem demanat una mesa específica per a negociar el retorn del deute, i organitzem conjuntament amb la Plataforma noves accions que han d’augmentar el to les setmanes vinents.

Preguntes freqüents sobre el reconeixement i cobrament dels estadis

1. A qui se li ha reconegut l’estadi d’ofici?

A qui a dia 1 de novembre tenia assolits els 6, 12 o 18 anys (per tant, se li ha reconegut el 1r, 2n o 3r estadi/sexenni). La gent que no tenia aquest temps assolit a dia 1 de novembre i l’ha assolit a partir del dia 2 l’ha de sol·licitar com s’ha estat fent fins ara (enviant la sol·licitud degudament complimentada per l’Atri / expedient / sol·licitud recursos humans. Tota la informació a la nostra web / professorat / retribucions / estadis).

2. Qui ha cobrat els efectes retroactius des de gener?

Només la gent que a dia 1 de gener tenia assolits els 6, 12 o 18 anys, i no tenia encara assolits els 9, 15 o 21 anys.

3. He assolit els 6, 12 o 18 anys posteriorment al mes de gener i abans del dia 1 de novembre. Des de quan cobro els endarreriments?

Des del mes en què a dia 1 tenies el temps assolit. Exemple: Si la data d’assoliment era el 18 de juny, t’han pagat els endarreriments des del mes de juliol fins a octubre, perquè és el mes que a dia 1 tenies el temps assolit.

4. No m’han comptat el mes de novembre en els endarreriments!

No, perquè ja te l’han pagat com a complement de la nòmina, no com a endarreriment.

5. Estic de baixa mèdica i no m’han pagat els endarreriments dels mesos de baixa. És correcte?

No, has de reclamar perquè t’ho haurien d’haver pagat.

6. Entre el gener i novembre vaig assolir els 9, 15 o 21 anys i vaig sol·licitar l’estadi i el vaig començar a cobrar el mes següent, i només m’han pagat els endarreriments des de gener fins a aquella data. És correcte?

Clar, perquè des del reconeixement del nou estadi ja has estat cobrant el complement, així que només t’han de pagar els mesos en què encara no havies assolit els 9, 15 o 21 anys.

7. Llavors, si jo estic entre els 9 i els 12, els 15 i els 18, o ja tinc 21 assolits a dia 1 de gener, no em correspon cobrar res?

No, perquè us recordem que l’acord no recull el reconeixement del deute, motiu pel qual USTEC·STEs (IAC) no vam signar-lo.

L’únic que recupereu són els efectes administratius del reconeixement dels estadis que ja teniu reconeguts, fet que comportarà que el 2n estadi el pugueu demanar als 12 i no als 15, el 3r als 18 i no als 21, el 4t als 24 i no als 27, i el 5è als 30 i no als 33.