Pla de formació permanent del professorat curs 2024-2025

RESUM DE LA MESA SECTORIAL DEL PERSONAL DOCENT

11 de desembre de 2024

1r punt: Pla de formació permanent del professorat curs 2024-2025

Intervenció administració: Ens presenten el pla de formació: “pas important per transitar a un veritable model de desenvolupament professional”.

Principis: autonomia, descentralització, qualitat democràtica, processos participatius, retiment de comptes, generar consensos…

Constitució formal del grup de treball al gener, amb participació sindical. No es descarta la possibilitat de fer trobades cada mes i mig, dos mesos, especialment durant aquest primer any del pla. Objectiu: consensuar amb els sindicats aquest pla.

La inestabilitat de les plantilles i la manca de professorat no ha permès avançar en aquest treball conjunt que es pretén dur a terme sobre la formació.

Pla de formació molt dinàmic on s’incorporen noves propostes formatives que s’han d’integrar en els serveis territorials i els CRP.

Es fa un petit resum del document del pla de formació: persones destinatàries, objectius… Cal, pel finançament, el document descriptiu, un Excel amb totes les activitats que es proposen des del Departament (unes nou mil) i l’aprovació del pla.

 

Intervenció USTEC·STEs (IAC): Calia més temps per poder treballar el document prèviament. Hi haurà una mesa tècnica i un grup de treball, però es podia haver aprofundit més abans de passar aquest document per mesa.

La qüestió de la formació és central: fa temps que des de l’administració i els mitjans s’ha anat construint un relat sobre la identitat docent, distingint bons i mals docents, i situant la formació (o més aviat la manca de formació del professorat) com a l’element determinant de la qualitat del sistema educatiu. No podem acceptar aquesta visió, tenim excel·lents professionals i els problemes (cada cop són més els que socialment s’exigeix abordar a l’escola) no es resolen amb formació docent.

Per altra banda, sempre hem sigut crítics amb l’enfocament competencial (és un significat en disputa). També ho som en aquest cas amb les competències docents. Es tracta d’un enfocament homogeneïtzador, basat en habilitats adaptatives al mercat o a les exigències laborals i poc centrat en l’autonomia, l’emancipació, la transformació…

Per exemple, entre les competències hi ha un èmfasi excessiu en l'emocional adaptativa, i, en canvi, poc en la transformació social. Fa pocs dies docents organitzats han presentat grups a Salt, Barcelona, el Bages… per combatre les situacions d’emergència de l'habitatge. On són les formacions per respondre a situacions com aquesta?

A més a més, el relat de la manca de formació docent ha conviscut amb un abandó de la formació permanent per part de l’administració. Els últims anys s’ha retallat el pressupost, quins recursos acompanyaran aquest pla?

Denunciem també la privatització: com es regularà la certificació i l’acreditació per evitar aquesta tendència i garantir la qualitat en la formació?

Fa temps que tenim una formació massa dirigida per part del Departament, subordinada a les seves apostes polítiques, que impacten en la sobrecàrrega dels treballadors i treballadores.

Hi ha algunes altres qüestions concretes que volem citar abans d’analitzar en detall el document:

• Entre el personal destinatari caldria afegir laborals docents i sectors singulars.
• Deixar clar que la formació permanent no és obligatòria.
• Reforçar el català especialment a l’FP.

Sobre els apartats del document, volem subratllar diverses mancances estructurals i aspectes crítics que limiten l’eficàcia i la sostenibilitat del pla i proposar revisions per adaptar-lo millor a les necessitats reals del professorat i dels centres educatius.

1. Competències professionals docents: No estan adequadament integrades en la formació inicial ni permanent. Aspectes clau com la gestió d’aula, la relació amb famílies o l’adaptació a diferents entorns queden desatesos. Reclamem una formació pràctica més vinculada a la realitat laboral, que també incorpori la defensa dels drets laborals docents.

2. Lideratge pedagògic: La concepció jeràrquica pot generar desequilibris dins de la comunitat educativa. Aquest rol sovint recau sobre les direccions, ja sobrecarregades amb tasques administratives, cosa que dificulta una cultura inclusiva i reflexiva. No es defineix un lideratge descentralitzat que permeti una distribució equilibrada del rol pedagògic.

3. Sobrecàrrega laboral: El pla afegeix tasques no compensades, com observació entre iguals i mentoria, incrementant l’estrès del professorat. Això afecta especialment els centres amb menys recursos, on implementar aquestes pràctiques compromet la qualitat educativa i la conciliació laboral i personal.

4. Formació inicial i permanent: Els resultats de l’estudi TALIS 2018 mostren que cal replantejar aspectes de la formació inicial per preparar per a les condicions reals de la professió. A més, la formació permanent s’està externalitzant cap a entitats privades, i es redueix l’oferta del Departament i es creen desigualtats entre centres educatius. Manca formació sobre drets laborals. Cal definir millor amb quines universitats es col·laborarà i prioritzar les públiques.

Com es mesura l'impacte de la formació permanent en els resultats educatius i el benestar docent? Com es protegeix el professorat de pressions laborals per no participar en formacions, tot i que no siguin obligatòries?

5. Competència digital: S’ha incrementat la formació, però algunes direccions la presenten com a obligatòria, contradient la normativa. Això ha generat tensió entre el professorat i posa de manifest la necessitat de comunicacions més transparents.

6. Inclusió: Hi ha una formació limitada, cosa que dificulta la implementació efectiva del decret d’escola inclusiva. No es disposa dels recursos ni del suport necessari per afrontar la diversitat a l’aula, i això afecta especialment l’alumnat amb necessitats específiques.

7. Filosofia maker: Tot i el potencial pedagògic, aquesta formació no és accessible per a totes les escoles, especialment les rurals o amb menys recursos, situació que pot augmentar les desigualtats entre centres. A més, critiquem l’estrès que genera en el professorat per la manca de temps i recursos.

8. Biblioteques i comprensió lectora: El pla no dedica prou recursos a àrees essencials com la comprensió lectora i la literatura. Només un percentatge petit de docents en rep formació, malgrat la importància en el sistema educatiu.

9. Drets laborals i conciliació: La manca de formació deixa el professorat poc preparat per defensar les condicions laborals. La càrrega de treball creixent també posa en risc la conciliació de la vida laboral i personal.

10. Externalització de la formació: L’externalització progressiva cap a entitats privades amaga una possible privatització de l’oferta formativa. Aquesta situació pot agreujar les desigualtats educatives i la dependència de les escoles amb més recursos d’aquestes entitats.

11. Perspectiva de gènere: Trobem mancances en la formació amb perspectiva de gènere i coeducació, fet que perpetua desigualtats laborals i educatives.

En conjunt, USTEC·STEs creiem que el pla necessita un enfocament més equitatiu, adaptat als diferents contextos i amb prou recursos per garantir una formació integral i de qualitat per a tot el personal educatiu.

Resposta administració: Sobre la formació en horari laboral: fora de l’horari fix no hauria d’haver-hi formació. Ara bé, hauríem d’entrar en un debat complex... Fins a quin punt es pot fer formació en hores complementàries? La formació ha de ser en permanència, és la resposta del Departament.

Obligatorietat de la formació: és un debat que hem de tenir un altre dia. És una qüestió que hem de treballar a fons. La formació és necessària, tots hi hem d’estar d’acord. Hem de veure la manera de garantir-la.

És un dret i deure de les persones treballadores, segons la LEC, actualitzar-se, però no està regulat (excepte riscos laborals). Podem treballar la no-ingerència excessiva de les direccions… Si hi ha casos de coacció s’han de traslladar.

Competències professionals docents: cal treballar amb docents, comunitat educativa i universitats (les públiques preferentment -ICE sobretot-, tenen una línia de treball per refer-hi convenis) per definir els indicadors de les competències docents i orientar-hi la formació. El marc de competències no està validat; per tant, cal comptar amb la nostra mirada.

Veu dels treballadors i treballadores: és necessari establir estratègies que fonamentin la detecció de necessitats segons la veu de les persones treballadores. Els qüestionaris són una eina molt interessant, podem consensuar les preguntes.

Qualitat i avaluació: els preocupa molt la qualitat. Estan treballant per buscar mecanismes per avaluar les formacions. Cal afinar aspectes sobre l’acreditació i modificar l’ordre de reconeixement per avaluar les formacions que ofereixen diverses entitats (facilitar tramitació però garantir estàndard de qualitat).

Preocupa molt el personal d’atenció educativa: parlaran amb el comitè intercentres sobre com facilitar l’accés del PAE a les formacions previstes.

Hem de poder parlar de les mesures que ha d’adoptar el sistema per fer possible la transferibilitat. No es pot avançar en formació sense l’espai i temps per a l’aprenentatge col·laboratiu.

Estan revisant el SENSEI per millorar-ne la formació.

Percepció d’obligatorietat de les formacions: sovint van lligades a fons europeus, potser no s’ha traslladat del tot bé. Donen resposta a una demanda europea. 119.000 docents acreditats en alguna competència digital.

Perspectiva de gènere: intenten que tota la formació n’estigui impregnada. Insistiran a les subdireccions que la incorporin transversalment.

Traslladen el tema de la formació de funció directiva per parlar-ho a la primera reunió del grup de treball.

Pressupost: en previsió 4,6 M € de pressupost més els 2,2 de la FEDAC + proa plus… i altres partides finalistes.

Estabilitat dels currículums: entrem en una etapa on la priorització de millora de resultats educatius s’ha de traslladar en estabilitat curricular. Creuen necessària la llibertat de càtedra però vinculada a un PEC.

Entenen que la formació és un instrument estratègic de canvi. Comparteixen moltes de les coses que s’han dit. La detecció de necessitats ha de ser complementària. De tots els nivells del sistema i equilibrar-les.