El sindicat ens vam reunir ahir amb la consellera Esther Niubó a qui vam reclamar la recuperació del 25% del poder adquisitiu dels professionals de l’educació.

Malgrat el to correcte de la trobada, les negociacions en matèria de condicions laborals amb el Departament d’Educació estan encallades. Quan farà gairebé mig any que va començar la legislatura, la consellera s’ha reunit amb el sindicat dues vegades, la darrera ahir mateix. En cap d’aquestes trobades hi ha hagut cap concreció de millores de les condicions laborals, més enllà de les bones paraules i intencions que el Departament diu tenir.

USTEC·STEs (IAC), que des d’inici de curs estem desenvolupant la campanya “Dignifiquem la nostra professió”, entenem que després d’un primer trimestre en què hem centrat els esforços a fer pedagogia sobre la necessitat de fer un salt qualitatiu important en les condicions dels treballadors i treballadores de la pública, creiem necessari apujar el to.

A la reunió mantinguda ahir amb la consellera, se li va traslladar la necessitat d’establir un calendari per l’augment del sou fins al 25% per contrarestar la pèrdua del poder adquisitiu dels darrers anys.

La clara i contundent pèrdua de poder adquisitiu que els treballadors i treballadores de l’educació pública hem patit des de fa més de quinze anys, cal que sigui compensada amb una actualització urgent dels salaris. Les dades mostren que aquesta pèrdua es troba entre un 22% i un 25% acumulada respecte a l’any 2009, una situació insostenible que s’ha vist agreujada pels acords insuficients signats els darrers anys per altres organitzacions sindicals a Madrid.

En efecte, els increments salarials aprovats per al període 2022-2024, que en el millor dels casos arriben al 3,5% anual, no només no compensen l’escalada inflacionista, sinó que consoliden la bretxa entre el cost de la vida i sous. Mentre els preus han augmentat més d’un 30% des del 2009, els salaris han tingut un increment irrisori d’un 7%. Aquesta situació equival a haver treballat entre un any i mig i dos anys de forma gratuïta durant aquest període.

Cal tenir en compte, a més, que els professionals de l’educació fa més d’una dècada que suportem retallades que han cronificat unes condicions laborals insostenibles. La pressió que pateixen les aules, amb ràtios desbordades, una complexitat creixent i un esgotament generalitzat dels professionals, no rep cap resposta del Departament d’Educació. “Mentre altres col·lectius de personal públic aconsegueixen millores substancials, els docents continuen abandonats” ha afirmat la portaveu del sindicat.

El cas d’altres col·lectius de l’administració pública: les dades parlen per si soles.

El col·lectiu de metges, per exemple, ha assolit avenços notables: el conveni de l’ICS garanteix un sou de 65.000 euros anuals per a qui acaba de sortir del MIR, una xifra que anteriorment era de 50.000 euros. A més, els metges de primària reben complements de 19.000 euros anuals a les zones urbanes i 20.000 a les rurals.

Pel que fa als mossos d’esquadra, s’ha anunciat un creixement de plantilla del 30% en els pròxims anys. A més, un mosso que comença cobra 40.727,96 €, mentre que una mestra en cobra 32.810,72. Per tant, parlem que els mossos d’esquadra cobren d’entrada un 25% més que els mestres de primària i un 12,5% més que el professorat de secundària.

És a dir, la recepta per la pressió als centres de salut ha estat un augment de sous contundent, i la recepta per la pressió en seguretat, un augment contundent de la plantilla.

Davant d’això, la pregunta és inevitable: quina és la recepta del Departament d’Educació per afrontar la tensió als centres educatius?