Fa anys que el Departament d’Educació, sigui del color polític que sigui, fa esforços per treballar en contra de l’educació pública.

Cada inici de curs sembla un començar de nou i de zero. No hi ha planificació, ni a mitjà ni a llarg termini; cada any s’introdueixen canvis, que tornen a modificar-se l’any següent sense haver-ne pogut valorar els resultats. Ja fa temps que hi ha una voluntat de desproveir l’ensenyament de continguts: primer vam veure com desapareixien hores de les matèries vinculades a l’àmbit artístic, més endavant va passar el mateix amb les matèries vinculades a les humanitats i ara li toca el rebre a l’àmbit científic. Aquest panorama aixeca moltes sospites: o el Departament no té gens clar cap on va, o ho sap perfectament. I, tant si és una cosa com l’altra, l’educació està en perill.

Pel que fa, doncs, a l’àmbit científic, si bé amb la LOE (2008) l’alumnat de l’itinerari cientificotecnològic cursava 6 matèries comunes, amb la posterior aplicació de la LOMLOE (2022) va desaparèixer l’assignatura de ciències per al món contemporani (CMC), una retallada acadèmica que des d’USTEC·STEs (IAC) ja vam denunciar en el seu moment i que considerem que cal recuperar.

Per altra banda, l’aplicació de la LOMLOE també va suposar una disminució d’1 h setmanal en les matèries de biologia, geologia, física, química, dibuix tècnic i geologia quan de manera paradoxal els continguts d’aquestes matèries romanien intactes. Això va ocasionar un trasbals metodològic i emocional tant a l’alumnat com al professorat, que s’havien d’enfrontar als mateixos temaris amb una reducció horària considerable.

El nou canvi que ara proposa el Departament té a veure, doncs, amb el repartiment de les hores de les especialitats que s’imparteixen al batxillerat. La proposta inicial feia desaparèixer les literatures catalana i castellana com a matèries de modalitat, fet que ja s’ha revertit. Però manté els canvis en les matèries del batxillerat científic (la distribució horària i l’agrupació de matèries), amb la consegüent pèrdua d’hores per part d’algunes matèries de modalitat en els itineraris científics.

Quins arguments fa servir el Departament per a imposar aquests canvis? Un criteri tan poc pedagògic com el de voler-se equiparar al que es fa a l’Estat espanyol. Promoure l’autonomia fent que els centres de Catalunya tinguin “perfils” diferenciats i, en canvi, voler-se regir pels mateixos criteris estatals, sembla del tot contradictori. Què en diu el personal docent? Què en diuen les autoritats científiques? Com afecten aquests canvis les condicions laborals? El Departament fa veure que dialoga amb tothom i que ho vol sospesar tot, però sospitem que ho tenen ben decidit.

Què comportarà aquest canvi?

Amb la reducció d’hores, creixerà la impossibilitat de poder fer front als dilatats currículums que trobem al batxillerat i això anirà en detriment del coneixement que l’alumnat ha d’assolir i que necessita per a accedir als estudis universitaris.

L’augment d’optatives comporta alguns problemes, a banda de la dificultat d’organització. No tots els centres podran oferir totes aquestes matèries de caràcter optatiu, especialment els centres petits, i sovint aquesta oferta s’ha de fer en funció de les especialitats del personal docent. Això genera centres de primera categoria i centres de segona, i genera desigualtat entre l’alumnat.

A més, no se’ns ha fet arribar cap estudi jurídic ni marc legal clar que avali aquestes modificacions en el currículum de batxillerat. En aquest sentit, considerem que les autonomies disposen de certa flexibilitat per organitzar les optatives de modalitat. Per tant, si el Departament no és capaç de raonar pedagògicament tots aquests canvis, hauria de mantenir l’actual distribució horària de les matèries de física, química, biologia i geologia de 1r de batxillerat (3 h per cada matèria).

Així mateix, caldria replantejar el tracte que tenen les llengües a batxillerat, que haurien de tornar a les tres hores setmanals, tenint en compte que són matèries de les quals tot l’alumnat s’ha d’examinar a les proves d’accés a la universitat (PAU).

També caldria replantejar com ha estat concebut el treball de recerca fins ara. Representa una sobrecàrrega per als docents, que no tenen reducció horària per tutoritzar-lo, i una sobrecàrrega per a l’alumnat que ha de fer un batxillerat dens i amb poc temps. I tot, amb un afegit que ho capgira tot: l’ús de la IA, que pot arribar a desvirtuar totalment el que ha de ser l’aprenentatge d’investigació. En qualsevol cas, si el treball de recerca (TR) ha d’esdevenir una matèria, s’ha de dotar el professorat amb hores per impartir-la i per fer-ne el seguiment.

Amb tot aquest panorama no és estrany que hi hagi cansament i desmotivació docent. El professorat comença el curs sense directrius clares, i les poques que tenen canvien cada any, cosa que diu del poc del respecte que l’Administració hauria de mostrar-los. S’ha de vetllar pel benestar del personal perquè pugui dur a terme la seva tasca amb garanties i no sotmetre’ls cada cop més a canvis estructurals i sobrecàrrega laboral.

No s’ha fet un replantejament seriós de com han de ser els currículums al batxillerat; no s’ha fet una anàlisi a fons sobre la durada que haurien de tenir aquests estudis postobligatoris; no s’ha fet un debat rigorós de la importància de mantenir els coneixements artístics, humanístics i científics en la formació de l’alumnat i d’entendre que formen part d’un tot.

Reclamem un model d’educació pel país que respecti el professorat i no n’obviï l’experiència, que escolti les autoritats acadèmiques i els experts. Exigim un model de batxillerat que prepari l’alumnat per a accedir a altres estudis superiors sense dèficits ni mancances.

Per tot això, des d’USTEC·STEs (IAC) ens manifestem en contra de qualsevol modificació en la distribució de matèries actual i, en cas de produir-se, hauria de ser orientat a incrementar el nombre d’hores de les matèries de modalitat i no a reduir-les o compactar-les. En qualsevol cas, tota proposta de modificació del currículum de batxillerat ha de partir del diàleg i la negociació amb el conjunt del professorat. En cas contrari, USTEC·STEs pensem que és el moment d’impulsar mobilitzacions.