Les darreres setmanes han estat notícia les mobilitzacions a diversos punts del territori contra els tancaments de línies públiques, com les de Lleida contra els tancaments a les escoles Alba i Espiga, a Tremp per recuperar la línia d’I3 de l’escola Valldeflors, a Sant Hilari Sacalm contra la fusió dels centres del municipi o l’amenaça de marxes lentes a Tortosa que ha pogut evitar el tancament d’una línia de primària a l’escola del Temple i una de secundària a l’Institut Dertosa. Aquesta setmana novament es preveuen mobilitzacions a altres punts de la geografia catalana com Mataró, Granollers o Terrassa també per fer front a amenaces de tancament a la pública. 

Aquests casos són només la punta de l’iceberg: el Departament d’Educació de Catalunya preveu tancar 111 grups d’educació pública el curs 2025-2026. Aquesta reducció inclou 43 grups d’I3 i 68 grups de primer d’ESO.

El tancament de línies es produeix en el context de davallada demogràfica dels darrers anys i des del sindicat creiem fermament que ens trobem davant una oportunitat històrica per fer una aposta ferma per reduir les ràtios per aula, especialment en zones desfavorides socioeconòmicament i geogràfica. Una mesura d’enorme consens que seria aplaudida per tota la comunitat educativa i que permetria treballar amb una atenció més individualitzada que facilitaria l’atenció a la diversitat i una veritable escola inclusiva, element clau per incrementar la qualitat educativa.

El tancament de línies de l’escola pública i l’increment de recursos a l’escola concertada són dos clars símptomes del que considerem més greu: la desorientació d’un govern que es fa dir d’esquerres i la pèrdua d’una oportunitat històrica per dissenyar l’estratègia per a la construcció d’un sistema educatiu públic robust que sigui capaç d’abordar els reptes educatius del segle XXI.

La consellera Niubó segueix per ara una línia continuista: s’està blindant el model d’escola concertada. 

A les escoles i instituts públics se’ls tanquen les línies abans de la matriculació mentre que a la privada-concertada, que  cobra quotes il·legals a les famílies, se li permet oferir totes les línies autoritzades de cursos anteriors, fins i tot mantenir línies per sota de les ràtios establertes. Amb aquest model, als centres públics se’ls nega l’oportunitat d’oferir places abans del període de preinscripció i als privats concertats se’ls permet matricular fins a l’inici  del curs següent.  De fet, des del curs 2023, als centres concertats els resulta més fàcil arribar al final de tot el procediment d’inscripció, ja que només necessiten 15 alumnes per mantenir el concert del grup d’I3. Aquest nombre mínim contrasta un altre cop amb el que s’exigeix a la pública, on calen 20 alumnes per evitar el tancament d’un grup. 

A més, l’anunci de la consellera d’Educació sobre la incorporació de la matrícula viva en la planificació inicial per al curs 2025-2026 ens genera dubtes importants. Si bé entenem la necessitat de tenir en compte la matrícula viva, és essencial que aquest augment es contempli amb la possibilitat d’obrir nous grups per garantir una resposta adequada a la demanda. No podem permetre’ns que aquesta “planificació dinàmica” es quedi només en una intenció sense prou recursos per afrontar un increment real de l’alumnat, com passa curs rere curs.

Arribats a aquest punt, pensem que cal obrir la carpeta dels concerts educatius. Cal derogar el decret que regula els concerts, un instrument de segregació social i perpetuació de les desigualtats.

USTEC·STEs (IAC) tenim el ple convenciment que ens cal un sistema únic d’educació públic i de qualitat, per això reclamem al govern un full de ruta en aquesta direcció, com ja vam fer amb l’impuls de la ILP en defensa de l’educació pública.  

Sabem que aquest pot ser un procés llarg, però cal planificar-lo i augmentar de forma significativa la inversió per enfortir la xarxa de centres de titularitat i gestió públiques, l’única que pot garantir la igualtat d’oportunitats, l’equitat i la cohesió social. Això implica invertir en la creació i construcció de centres i aules per a l’erradicació dels barracons i també, sens dubte, reduir les ràtios a 15 alumnes per aula.

Està més que demostrat que:

1. Per a la millora de la qualitat educativa, cal reduir les ràtios.
2. Per a una atenció personalitzada de les necessitats personals i educatives de l’alumnat, cal reduir les ràtios.
3. Per a una atenció a la diversitat i escola inclusiva efectiva, cal reduir les ràtios.
4. Per a la millora de la convivència a les aules i centres educatius, cal reduir les ràtios.

Per garantir la igualtat d’oportunitats, l’equitat i la cohesió social:

CAP TANCAMENT DE GRUPS A LA PUBLICA MENTRE N’HI HAGI DE CONCERTATS!

CAP TANCAMENT DE GRUPS A LA PÚBLICA, REDUCCIÓ DE RÀTIOS JA!