Aquesta setmana hem emès al Consell d’Educació de Catalunya (CEC) un vot particular negatiu davant del plenari sobre el projecte d’ordre del calendari escolar per al curs 2025-26 (dictamen 2/2025).

Prèviament al projecte d’ordre de calendari, es va treballar l’organització del temps escolar dins la Comissió de Programació, on hi va haver força consens entre els representants dels diferents estaments educatius i es va arribar a fer un dictamen essencial i força plural. No obstant això, el dictamen va ser desmantellat en el plenari, quan l’administració, que havia mantingut un perfil baix –imaginem que per evitar generar polèmiques i accelerar l’elaboració des de la comissió–, va decidir presentar esmenes de supressió a les parts més interessants i cabdals del document. En molts anys no s’havia vist una maniobra així. 

L’ordre presentada consolida l’avançament del curs sense tenir en compte el bon funcionament del sistema, que requereix una preparació exhaustiva. Començar el 8 de setembre, amb només cinc dies de preparació i sense tenir tota la plantilla educativa (com ha succeït els cursos anteriors) no és gens positiu. Entenem que l’inici del curs hauria de ser passada la Diada nacional de Catalunya, i a partir d’aquí, encetar una veritable negociació amb la comunitat educativa i la part social. 

A més, l’obsessió del Departament d’Educació de deixar d’incloure la frase “l’activitat programada del centre finalitza el 30 de juny” ha causat, causa i causarà conflictes greus en el si de la comunitat educativa, especialment entre direccions i claustres. Tanmateix, no sembla que el clima de convivència interna interessi al Departament, que ja ha tingut prou coneixement de fets irregulars que s’han produït arran de l’ambigüitat normativa.

Tampoc entenem que, a diferència de l’estat espanyol, on la jornada compactada és generalitzada, i arreu d’Europa, on la mitjana de finalització de les classes és a quarts de tres, no sigui possible que els centres d’educació infantil i primària puguin acollir-se a aquesta modalitat. El pla pilot n’evidencia els beneficis i convindria no haver de recórrer a una disposició addicional per permetre als 25 centres que hi participen seguir-la gaudint; cal legalitzar la jornada compactada permanentment.

A més, no s’està aplicant la recomanació del mateix CEC de reduir el temps del migdia (font de conflictes, d’allargament de la jornada d’alumnes i d’increment de la fatiga); es podria universalitzar acabar l’activitat lectiva a primària a les 16 h. En qualsevol cas, pensem que si hi ha una majoria qualificada a dins del consell escolar del centre, i si hi ha garantia que es pugui organitzar convenientment el servei de menjador i una oferta raonable d’activitats extraescolars, els centres d’infantil i primària haurien de poder-se acollir al Pla Pilot de la Jornada Continuada de 9 a 14 hores. 

Com s’exposa, sembla que l’administració no té en compte totes les condicions (hores d’escolarització, clima, temperatures, fatiga, etc.) en el disseny del temps escolar, i només gestiona el temps per generar guarda i custòdia. Un altre exemple el trobem en el fet que l’ordre estableix que només es pot aplicar la jornada continuada a partir del 8 de juny. En el passat, aquesta possibilitat es contemplava des de l’inici de curs fins a finals de setembre i tot el mes de juny. Les transformacions climàtiques reforcen que caldria retornar a aquestes dates. 

Polítiques com aquesta no ajuden a atraure docents a la professió, ans al contrari. Precisament la qüestió de l’horari i calendari representa un dels principals factors del malestar docent. Malgrat que el Consell ha conegut, no només l’opinió, sinó la descripció objectiva d’aquesta situació, no n’ha fet cas, i continuem tenint un calendari de conveniència política i inconveniència social.

Pel que fa al primer cicle d’infantil, considerem que perllongar el curs lectiu constitueix una forma tàcita de menystenir el sentit educatiu de l’etapa i constitueix una discriminació del personal que exerceix en aquesta etapa.

Una nova mostra de com, any rere any, hi ha la voluntat de desmantellar experiències que s’havien mostrat positives té a veure amb el període d’adaptació d’infantil 3. Aquest període d’adaptació dels primers dies de classe, pel qual s’incorpora l’alumnat en un nombre reduït, ha passat de cinc dies a tres. A més, en el plenari s’ha impedit expressament que aquest període sigui més extens. L’experiència deixa ben clar com és de necessari ampliar els terminis.

Un dels problemes d’aquesta ordre és que hi manca honestedat, el text insisteix que la modalitat minoritària partida és l’ordinària. La jornada ordinària a l’ensenyament secundari és la modalitat de continuada. Caldria que s’acceptés i hi hagués un reconeixement públic dels beneficis d’aquesta opció (reducció d’incidències i absentisme, cap reculada de rendiment educatiu, més temps lliure al jovent). A més, es permet passar de continuada a partida, i injustament no es permet fer a l’inrevés. També d’acord amb les recomanacions reiterades del CEC, l’esbarjo en aquesta etapa hauria de tenir consideració lectiva a fi d’avançar l’hora de sortida i reduir el temps de permanència al centre. 

Pel que fa als instituts escola, no se n’ha debatut prou. Són dues etapes diferents, que impliquen càrregues lectives i hores d’entrada diferents; per tant, s’hauria de permetre que tinguessin modalitats horàries diferents. L’obsessió en contra de la jornada continuada del Departament obliga professorat i alumnat a seguir una modalitat partida que els discrimina respecte als seus companys d’etapa. Això genera, no només insatisfacció i malestar, sinó un elevat nivell de rotació. 

En qüestions transcendentals com és l’organització del temps escolar, el professorat és qui té un criteri més honest, científic i empíric sobre què resulta millor per a l’activitat educativa, i és qui millor coneix l’alumnat, com aprèn i com no aprèn. No obstant això, tenim molt poc pes en decisions del CEC, òrgan consultiu i de representació de la comunitat educativa. Per tot això, demanem que se’ns escolti i es tinguin en compte totes aquestes consideracions abans de tirar endavant el projecte d’ordre de calendari.