A la mesa d’educació estatal del ministeri s’ha iniciat la negociació del nou Estatut docent, un marc normatiu que ha de regular la nostra professió i introduir-hi canvis substancials. Pots veure la xerrada que vam fer USTEC·STEs per explicar-ne els detalls a aquest enllaç.

En aquesta negociació, USTEC·STEs (IAC) hi participem coordinant-nos amb el conjunt dels STEs-i, sindicats de l’educació d’arreu de l’Estat, amb els que mantenim una col·laboració estreta.

La negociació es realitzarà en 4 grups de treball per abordar els canvis en la selecció del professorat –qui ha d’accedir a la professió–, la formació inicial –inclosos els plans d’estudi universitaris–, la tutorització/acompanyament del nou professorat, les condicions laborals i el desenvolupament professional. Els grups quedaran de la següent manera:

1. Marc de competències professionals docents i formació inicial del professorat (document marc, graus i màsters en educació).
2. Sistemes selectius i ingrés en la funció docent (models d’ingrés, tutorització de pràctiques i iniciació a la docència, temaris).
3. Formació permanent del professorat, sistemes i procediments per al desenvolupament professional docent.
4. Condicions del rendiment docent (jornada, ràtios, suports per a necessitats específiques, desburocratització).

Què és l’Estatut docent? 

Es tracta d’un marc normatiu que ha d’homogeneïtzar i regular la professió docent arreu de l’estat. Rep altres noms com “carrera docent”, “estatut del professorat”, “carrera professional”, etc. i pretén regular aspectes clau:

• SELECCIÓ (qui ha d’accedir a la professió): prova d’accés a magisteri i nou format d’oposicions.
• FORMACIÓ INICIAL (a la universitat): plans d’estudi, competència professional docent –què cal saber fer com a docent i domini que s’aconsegueix d’aquestes competències–.
• INDUCCIÓ (el període formatiu d’ensenyament remunerat i acompanyat, *MIR educatiu: generalització d’un programa com el SENSEI): tutorització, mentoratge, etc.
• CARRERA PROFESSIONAL (amb avaluació i desenvolupament professional): condicions laborals, salari, categoria, complements.

Com hauria de ser l’Estatut docent segons USTEC·STEs (IAC) i el conjunt dels STEs-i? 

• Hauria de millorar les condicions laborals de conjunt del professorat, recollint la singularitat docent  dintre de la funció pública
• Hauria de repercutir en la millora de la qualitat de l’educació.
• Hauria d’incloure mesures que suposin un fre a l’augment de concerts educatius.
• Hauria d’augmentar l’oferta educativa pública, especialment en FP i universalització d’infantil.

Principals reivindicacions:

1. Retorn de condicions (reversió de retallades com la paga extra efectivament doble, la retallada del salari base, el FAS, etc.).
2. Millora salarial, almenys per recuperar el poder adquisitiu perdut.
3. Jubilació als 60 anys per a tot el professorat.
4. Establiment a la normativa bàsica d’unes ràtios i hores lectives màximes.
5. Reclassificació de tot el professorat a la categoria l’A1.
6. Possibilitat de contractacions anuals de personal interí encara que encadenin substitucions, així com els dies necessaris perquè el personal interí cobri l’estiu.
7. Reducció de la burocràcia, sobretot de les avaluacions i programació.
8. Legislació contra el tancament de línies públiques i per l’eliminació de concerts.
9. Millores en els recursos per a l’atenció a la diversitat, començant per ampliar les plantilles d’especialistes.
10. Oposicions justes i objectives.

Aspectes que cal evitar:

1. Foment de la jerarquització del professorat: una estructura de nivells introdueix una diferenciació interna basada en avaluacions periòdiques, cosa que genera desigualtats i debilita la cohesió del col·lectiu docent.
2. Imposició d’una càrrega burocràtica insostenible: l’excés de documentació, planificació i avaluació desvia el personal docent de la tasca pedagògica principal.
3. No millora de les condicions laborals: cal la reducció de ràtios, baixada de càrrega lectiva, estabilització del professorat interí i millora salarial d’acord amb les noves exigències.
4. Introducció de models d’avaluació docent lligats a incentius econòmics: això prioritza la competència individual sobre la cooperació, i genera un sistema basat en la competència entre el professorat.
5. No garantia d’un procés de debat real: cal que el personal docent pugui incidir en el disseny.

Primer document presentat: Marc de competències professionals docents

STEs-i i USTEC·STEs mostrem decepció amb el primer esborrany presentat sobre les competències que el ministeri creu que han de desenvolupar tots els professionals. És un document confús i extens, molt allunyat de la idea de desburocratitzar les condicions de treball del professorat.

El Marc de competències professionals docents consta de 154 pàgines agrupades en 4 àrees, 12 competències, 53 descriptors i fins a un total de 212 indicadors. A més, hi ha uns nivells de progressió que permeten avaluar el grau de desenvolupament i domini de les competències. S’hi presenten des de “simulacions” supervisades per responsables a la universitat i pràctiques; passant per l’inici del rendiment docent, on l’orientació disminueix progressivament; fins a una pràctica docent autònoma i eficient, adaptada a accions educatives en diferents contextos. En el nivell més avançat, el personal docent actua com a investigador i promotor de processos d’innovació.

Un model que ja s’ha començat a implementar a Catalunya amb resultats nefastos

Moltes de les mesures que el ministeri vol implementar fa anys que funcionen a Catalunya amb resultats negatius en la majoria de casos, com les proves per accedir a magisteri, les tutoritzacions, el mateix marc competencial docent i el lideratge pedagògic amb una jerarquització de les funcions directives.

Les receptes auspiciades per l’OCDE aplicades a Catalunya, amb la LEC (2009) i els seus decrets, han comportat: un avanç en la privatització del sistema educatiu; una arbitrarietat en els processos de selecció del personal docent; una erosió de la democràcia als claustres; l’atomització i la imposició en la tria de metodologies; un excés de poder concentrat en les direccions; l’aparició d’entrevistes i places perfilades per seleccionar el professorat; inseguretat laboral i desmotivació d’una part considerable del professorat, i competència entre centres, entre d’altres. Alhora, el nostre país té el dubtós honor d’invertir el percentatge més baix del PIB en educació i de tenir el personal docent pitjor pagat.

El discurs alineat amb les tendències internacionals de caràcter neoliberal amaga les desigualtats estructurals i posa el professorat com a primer objecte de crítica. Quan les coses van bé, es posen medalles; quan baixen els resultats acadèmics, es qüestiona la formació i la idoneïtat del professorat i s’activa la rendició de comptes.

Per tot això, per USTEC·STEs i el conjunt dels STEs-i, la veritable transformació educativa ha de prioritzar l’equitat, la qualitat educativa i la justícia social, i abordar les desigualtats socioeconòmiques que afecten l’alumnat. 

Continuarem participant activament en els grups de treball, defensant els drets del professorat i promovent un model educatiu inclusiu i just per a totes i tots.