Avalaució de riscos

Definició

Un procés que permet identificar tots els riscos associats a un lloc de treball, amb la finalitat d’eliminar-los o, si no es pot, de disminuir-los al màxim, adaptar les condicions  de treball o a minimitzar els efectes dels riscos inevitables.

Cal diferenciar una avaluació, una auditoria i una inspecció. Els processos i la metodologia són iguals, però l’objectiu és molt diferent.

L’objectiu d’una avaluació de riscos és millorar-los. Una auditoria és fer-ne un informe i una inspecció és multar per les mancances.

És molt habitual confondre els tres conceptes, per això a vegades, i no poques, els mateixos treballadors/es amaguen informació a l’avaluador, sortint-ne perjudicats ells mateixos.

 

Objectius de la prevenció de riscos

• Evitar riscos.
• Avaluar riscos que no s’hagin pogut evitar, i reduir-los
• Combatre els riscos en el seu origen.
• Adaptar el treball a la persona.
• Tenir en compte l’evolució de la tècnica.
• Substituir el que és perillós pel que comporta poc o cap perill.
• Planificar la prevenció.
• Adoptar mesures que anteposin la protecció col·lectiva a la individual.
• Donar les instruccions (informació, formació i motivació) que calgui al personal.

 

Procés de l’avaluació de riscos

Un procés que permet identificar tots els riscos associats a un lloc de treball, amb la finalitat d’eliminar-los o, si no es pot, de disminuir-los al màxim. L’avaluació de riscos ha de ser feta per personal tècnic, però les persones delegades de prevenció tenen el dret d’estar  informades de quan es realitza i d’acompanyar els tècnics/ques en el seu treball de camp, o sigui, mentre avaluen els llocs de treball o recullen la informació dels i les treballadores. També tenen el dret d’assistir a la devolució que el personal tècnic fa als treballadors/es.

Un cop exposats,  els informes de les avaluacions de riscos s’entreguen a la direcció del centre i han d’estar a disposició de tota la plantilla.

Per fer una avaluació de riscos correcta cal seguir les següents passes:

1. Identificació dels diferents riscos associats a cada un dels llocs de treball que existeixen, en funció de les condicions de treball considerant:

• Les condicions de seguretat, o sigui les condicions estructurals de l’edifici i de les seves instal•lacions.
• El medi ambient físic (temperatura, soroll, il•luminació, ventilació, radiacions..), químic (substàncies químiques perilloses) o biològic (perill de contaminació microbiana).
• Les condicions ergonòmiques, o sigui la necessitat d’adaptar els mètodes, els equips i les condicions de treball a l’anatomia, la fisiologia i la psicologia de la persona.
• Les condicions psicosocials relacionades amb la càrrega de treball psíquica i els aspectes relacionats amb l’organització del treball ( model de direcció, periodicitat de reunions, model de funcionament..)

 

2. Localització dels riscos

• En l’espai (font, medi,,,,)
• En el temps ( quan s’origina i com, quan es presenta…)
• Sobre les persones (a qui afecta, quant de temps, on, etc…)

 

3. Avaluar i prioritzar els riscos identificats i que no s’hagin pogut evitar. Per a fer-ho es poden utilitzar diverses metodologies que tindran en compte, entre altres, factors com:

• La possibilitat de que el risc esdevingui un accident o provoqui una malaltia.
• La quantitat de persones que estan exposades a un risc concret.
• La durada a què s’està exposat el risc avaluat.

 

4. Establir les mesures de prevenció

• Eliminació del risc
• Reduir-lo si és inevitable
• Solucionar-lo al seu origen
• Protecció col·lectiva i si no és possible, individual
• Formar i informar al personal exposat a un risc

 

Mesures preventives

Les mesures de prevenció són de dos tipus:

Mesures col•lectives
. Actuar sobre el focus del risc: l’objectiu és impedir que el risc s’estengui (eliminar o substituir-lo, aïllar-lo, modificar el procés de treball, efectuar manteniment preventiu, etc…) .
. Actuar sobre el medi de propagació: (neteja, ventilació, organització…)

Mesures individuals
. Evitar l’exposició directa del risc sobre les persones.
. Informar i formar el personal, disminuir el temps d’exposició, reconeixements mèdics específics als riscos detectats, equips de protecció individuals (mascaretes, ulleres…)

Un cop elaborades les mesures de prevenció, el Servei de Prevenció ha de fer un informe on es reculli l’actuació efectuada, els riscos detectats, les mesures preventives proposades , la prioritat que s’assigna a cada una i quin organisme té la responsabilitat de la seva aplicació (el centre, la inspecció, la direcció dels SSTT…).

Aquest és l’ informe que s’envia a la direcció del centre, qui té l’obligació de posar-lo en coneixement dels i les treballadores del centre. És convenient que aquests informes es retornin al centre per part dels i les tècniques de prevenció mitjançant una reunió on es pugui parlar de les mesures preventives proposades, de si s’hi està o no d’acord i proposar-ne d’altres i de com aplicar-les.
Els delegats i delegades de prevenció han de poder disposar puntualment dels informes de les avaluacions de riscos fetes pel Departament d’Educació.

 

Tipus d’avaluacions de riscos 

Avaluació de riscos psicosocials

Segons l’Agència Europea de Segu​retat i Salut en ​el Treball els riscos psicosocials són aquells aspectes del disseny, organització i direcció del treball i del seu entorn social que poden causar danys psíquics, socials o físics a la salut dels treballadors i treballadores.

L’OMS defineix el concepte de salut de manera integral, considerant-lo com un estat de benestar complet físic, mental i social, i no tan sols l’absència de malaltia o condició patològica.

Des d’aquesta visió integral de salut, convé tenir en compte els factors psicosocials que són aquells factors de risc per a la salut que s’originen en l’organització del treball i que poden generar respostes de tipus fisiològic, emocional (ansietat, depressió, apatia, etc.), cognitiu (restricció de l’habilitat per a la concentració o la presa de decisions, etc.) i conductual (abús de substàncies, violència, etc.) que són conegudes popularment com estrès i que poden ser precursores de malaltia en certes circumstàncies d’intensitat, freqüència i durada.

Prenent tot això en consideració, la prevenció de riscos psicosocials procura evitar o reduir al mínim aquells aspectes de l’organització del treball que dificultin un treball saludable i productiu.

Les empreses estan obligades, per tant, a posar els mitjans necessaris per que les condicions de treball siguin adequades i no perjudiquin el benestar ni la salut de les persones.

La Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL) estableix, com una obligació de l’empresari, planificar l’activitat preventiva a partir d’una avaluació inicial dels riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors (article 16.1).

L’avaluació dels riscos ve expressament definida en l’article 3.1 del Reglament dels Serveis de Prevenció (RSP) com: «el procés dirigit a estimar la magnitud d’aquells riscos que no hagin pogut evitar-se, obtenint la informació necessària perquè l’empresari estigui en condicions de prendre una decisió apropiada sobre la necessitat d’adoptar mesures preventives i, en tal cas, sobre el tipus de mesures que han d’adoptar-se».

En aquesta avaluació dels riscos laborals han de contemplar-se tots els factors de risc, inclosos els de caràcter psicosocial. Per tant, l’actuació sobre els factors de risc psicosocial ha d’estar integrada en el procés global de gestió de la prevenció de riscos en l’empresa.

Objectius de l’avaluació

• Detectar les situacions de risc psicosocial.
  • Establir estratègies d’intervenció adequades per tal de millorar les condicions psicosocials.
  • Afavorir la salut física, psíquica i social i el desenvolupament del treball.

El Departament d’Educació utilitza la metodologia FPSICO 4.0 per fer l’avaluació de riscos psicosocials. L’objectiu de l’avaluació és recollir la percepció que tenen els treballadors i treballadores sobre factors de risc, com ara: Temps de treball, autonomia, càrrega de treball, demandes psicològiques, varietat/contingut, participació/supervisió, interès pel treballador/compensació, desenvolupament de rol, i relacions i suport social. El FPSICO està dissenyat per ser administrat de manera informatitzada, podent també ser aplicat en paper. Cal remarcar que els qüestionaris són anònims, per garantir la participació de les persones treballadores i la veracitat de les respostes. Posteriorment s’estableixen les mesures preventives que es considerin més adients per a millorar les condicions de treball.

Mètode FPSICO 4.0 d’avaluació​ de riscos psicosocials

 Fases de l’avaluació

1. Recull d’informació del centre i la seva situació.
2. Entrevista amb l’equip directiu.
3. Administració d’enquestes a tot el personal del centre.
4. Entrevistes individuals.
5. Anàlisi de la informació.
6. Elaboració de l’informe.
7. Planificació de l’activitat preventiva: estratègies d’intervenció.

Actuació del Departament en la detecció i prevenció dels riscos psicosocials i reivindicacions d’Ustec

• Realitza avaluacions psicosocials generalment a demanda, excepte quan ho fa per a col•lectius. Quan fa la devolució d’aquestes avaluacions, ho fa amb massa temps de retard.
• Realitza alguna avaluació del lloc de treball de persones afectades (quan el cas és prou greu).
• Proposa mesures correctores (cursos, gestió de l’organització, …) que són totalment insuficients. Fan èmfasi només en les actuacions sobre les persones i gairebé mai sobre les condicions de treball.
• Oferta cursos en formació de zona sobre gestió de conflictes, de l’estrès, de les emocions…
  …I aquí s’acaba…

Ustec considera que,

• Les avaluacions haurien de ser preventives, a tots els centres, i abans que es produeixin els problemes.
• S’hauria d’informar correctament els claustres de què és i com es realitza l’avaluació de riscos psicosocials, abans de fer-la.
• S’hauria de fer el retorn molt més ràpidament al claustre
• S’hauria de fer el seguiment de les mesures correctores proposades i avaluar els seus resultats.

Avaluació de seguretat

 Objectius de l’avaluació

La seguretat en el treball és la disciplina que té com a objectiu principal la prevenció dels accidents laborals en què es produeix un contacte directe entre l’agent material, sigui un equip de treball, un producte, una substància o bé una energia, i el treballador, amb unes conseqüències habitualment, però no exclusivament, traumàtiques (cremades, ferides, contusions, fractures, amputacions, etc.).

Fases de l’avaluació

Per ajudar a la identificació dels factors de risc, es mostra una relació de possibles deficiències i factors de risc estructurada en 4 unitats, que responen a les agrupacions dels diversos agents materials presents als llocs de treball:

Locals de treball (parets, terra, sostres, vies de comunicació).
Equips de treball (màquines, eines, aparells).
Energies i instal•lacions (electricitat, gas, aire comprimit, etc.).
Productes i substàncies (matèries primeres, productes químics, etc.).

Una vegada s’han classificat els riscos en evitables o no, es passa a l’avaluació (valoració) dels riscos que no s’han pogut evitar per quantificar-ne la gravetat (magnitud). De sistemes per quantificar la gravetat dels riscos de seguretat n’hi ha diversos. La seva adequació depèn de la qualificació de qui els aplica i de la manera en què es fa.

Actuació del Departament en la detecció i prevenció dels riscos de seguretat i reivindicacions d’Ustec

Ha fet les avaluacions inicials de riscos de la majoria de centres educatius, però no n’ha fet el seguiment. Per tant, actualment , a la majoria de centres s’han produït canvis importants en la seva estructura, el seu funcionament o la seva activitat, i tot sovint no s’ha fet la revisió de l’avaluació.

D’altra banda, els informes de les avaluacions que es remeten a les direccions del centres, no sempre són donats a conèixer als treballadors i treballadores que, per tant, ignoren els riscos a què poden estar sotmesos en el seu lloc de treball, les mesures de prevenció proposades per evitar-los i qui ha de portar-les a terme. És obligació de la direcció del centre donar a conèixer el lliurament de l’informe de l’avaluació, així com tenir-lo a disposició dels treballadors/es del centre que tingui en plantilla el Departament d’Educació.

Avaluació ergonòmica i del medi físic

Objectius de l’avaluació

Tot i que, actualment, no hi ha una definició teòrica oficial d’ergonomia, sí que hi ha una tendència a recollir uns quants aspectes comuns, que permeten de definir-la com una activitat o un camp de caràcter multidisciplinari que s’encarrega d’adequar els sistemes de treball a les característiques, les limitacions i les necessitats dels seus usuaris amb l’objectiu d’optimitzar-ne l’eficàcia tot minvant l’esforç destinat a aconseguir-ho, i també amb l’objectiu de millorar la seva seguretat, salut i qualitat de vida laboral.

A la pràctica, l’ergonomia és una disciplina o un camp destinat a:

• Millorar el nivell de seguretat en el lloc de treball, i també la salut física i mental dels treballadors i treballadores.
• Promocionar i incrementar l’eficiència, el benestar i el confort dels i les treballadores i, a la vegada, minimitzar els riscos per a la seva seguretat i salut.

Riscos que cal valorar

Risc per adopció de postures forçades i d’execució de moviments repetitius.
Risc per aixecament o transport de càrregues.
Risc per adopció de postures forçades i d’esforç muscular mantingut. Risc d’exposició a vibracions.
Risc per disconfort ambiental, lumínic i sonor.

Actuació del Departament en la detecció i prevenció dels riscos ergonòmics i reivindicacions d’Ustec

El Departament, mitjançant el Servei de Prevenció, ha fet algunes avaluacions ergonòmiques de llocs de treball (educadores de llars d’infants, professors/es de 2n cicle d’ESO…) i s’han proposat mesures preventives, algunes de les qual s’han aplicat, mentre que n’hi ha d’altres que no se sap.

 

També ha fet avaluacions termohigromètriques a demanda de centres que pateixen temperatures molt altes els mesos de maig, juny i setembre, però que no han servit per aplicar mesures que evitin la calor, malgrat que el recull de temperatures d’aquests centres és superior al que diu el RD 486/1997Article 7 sobre condicions ambientals: “En los locales de trabajo cerrados deberán cumplirse, en particular, las siguientes condiciones: La temperatura de los locales donde se realicen trabajos sedentarios propios de oficinas o similares estará comprendida entre 17 y 27º C. La temperatura de los locales donde se realicen trabajos ligeros estará comprendida entre 14 y 25º C.” Cal continuar insistint al Departament perquè es puguin fer les classes amb les temperatures adequades que diu el RD.

Trobareu més informació en la pestanya Temperatures en el lloc de treball.

Normativa

Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de prevención de Riesgos Laborales.

Real Decreto 486/1997, de 14 de abril, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo.

REIAL DECRET 39/1997, DE 17 DE GENER, PEL QUAL S’APROVA EL REGLAMENT DELS SERVEIS DE PREVENCIÓ