Full 471

Novembre de 2023

PALESTINA: LA LLUITA EDUCA

Una educació transformadora

Des de la llibertat d’educar, des d’unes bases positivistes i humanistes que són la rel del desenvolupament de l’esperit crític i el far de l’educació emancipadora, USTEC·STEs (IAC) creiem que convé aprendre els orígens de la construcció de l’estat-nació actual. A les aules no només s’ha de parlar de la història passada o de l’economia com si fossin fets immutables o fenòmens meteorològics; també s’hi ha de poder parlar de filosofia, sociologia o geopolítica aplicades al context actual. Fer-nos preguntes sobre els drets dels pobles, l’imperialisme, el control de recursos i les guerres actives al món, entre altres temes, no hauria de ser quelcom conflictiu ni estrany als centres educatius.

La realitat del conflicte a Palestina

Per tot això, la qüestió palestina és indefugible, atesa la seva arrel colonial europea i la negligència de les institucions occidentals i internacionals a l’hora de trobar solucions efectives d’acord amb els principis dels drets humans, els drets dels pobles i la justícia. Aquest Full no ens permet, per extensió, una anàlisi profunda de la història del conflicte, però entenem que és convenient explicar la naturalesa de les agressions actuals.

L’Acord d’Oslo de 1993 es va presentar al món com un procés de pau, que havia de conduir a la solució dels “dos estats”. Però, en realitat, Oslo va permetre a Israel continuar amb l’expansió d’assentaments colonials a Cisjordània i incorporar permanentment els territoris conquerits a la guerra del 1967. El poble palestí va quedar amb una autonomia de govern molt limitada i supervisada per Israel, és a dir, sense sobirania real. I el retorn dels refugiats de la Nakba va esdevenir impossible.

Els governants d’Israel mai no han acceptat la solució dels dos estats, al contrari, han impedit la creació d’un Estat palestí al costat d’Israel. Tampoc contemplen la creació d’un sol Estat palestí laic, on israelians i palestins fossin part d’una sola entitat política, en igualtat de drets.

La formació d’infraestructures paral·leles per israelians i palestins té més a veure amb un règim d’apartheid que no pas amb la construcció de sobirania palestina; així ho han començat a reconèixer les principals organitzacions internacionals de drets humans, els darrers anys. La població palestina s’enfronta a tot un sistema dissenyat per sotmetre-la, mitjançant brutals mètodes d’opressió, control i vigilància. La franja de Gaza està subjecta a una política draconiana de setge des del seu bloqueig l’any 2008, i a bombardejos periòdics anteriors a l’actual genocidi; més que una presó a l’aire lliure, ha esdevingut un enorme camp de concentració on qualsevol dels més de dos milions d’habitants pot perdre la vida en qualsevol moment.

L’escalada dels atacs israelians enguany a Gaza només es pot entendre sota la lògica d’un salt de règim d’apartheid cap a una nova neteja ètnica; una segona Nakba, amb un fals pretext d’autodefensa reproduït per la immensa majoria de mitjans de comunicació occidentals. L’estratègia del Likud, partit d’extrema dreta que governa Israel, és clara: fer la vida impossible als palestins perquè marxin a altres països àrabs o, si s’hi resisteixen, assassinar-los.

Palestina: un problema europeu

El paper de la “comunitat internacional” des de l’Acord d’Oslo no podria ser més vergonyós: la total connivència amb Israel no para d’alimentar el monstre sionista. Per definició, aquesta ideologia reaccionària, que promet un territori per a un poble amb una única religió i n’exclou la resta de persones que hi viuen, no és compatible amb la democràcia ni els drets humans.

USTEC·STEs (IAC) hi prenem part, com a part de la societat civil organitzada. La nostra solidaritat amb el poble palestí no és nova: hem organitzat quatre brigades a Palestina amb la IAC i ens hem mobilitzat sovint en suport al moviment BDS i dins la plataforma Prou Complicitat amb Israel. Prenem partit davant del genocidi a Gaza, com ho hem fet al llarg de la història contra les guerres imperialistes a l’Afganistan i l’Iraq, convocant vagues feministes pel 8M o la vaga de país del 3 d’octubre de 2017.

No podem romandre impassibles davant les injustícies flagrants, en especial quan gaudeixen de la complicitat de les nostres institucions. Hem de denunciar els vincles econòmics amb l’estat sionista que permeten finançar aquest genocidi, així com els interessos geoestratègics de l’OTAN a la regió. La comunitat educativa i la societat en general hem d’alçar la veu i evidenciar el desacord amb els poders que, per acció o omissió, permeten que aquesta massacre tingui lloc. Per tot plegat, animem a professionals dels centres educatius, famílies i alumnat a denunciar la situació i actuar.