Full 481/482

Abril de 2024

Retribucions 2024

cada any més mal pagats

Taules salarials

El professorat de Catalunya és dels més empobrits de l’Estat espanyol, situat a la cua salarial i al capdavant en pèrdua de poder adquisitiu.

Els últims tres anys, tant docents com la resta de treballadors i treballadores hem patit una escalada inflacionista que ens ha portat a una pèrdua de poder adquisitiu alarmant, d’aproximadament el 6%. Els acords dels increments salarials insuficients, signats per CCOO i UGT a la mesa general de funció pública a Madrid, han acabat suposant una revalorització dels nostres salaris de només un 9,26% en tres anys, molt per sota del 15,2% d’increment de l’IPC de Catalunya en aquest període.

Si ho mirem amb més perspectiva, des de 2009 la inflació a Catalunya ha estat del 33,6%, mentre la revalorització salarial dels docents de nou ingrés ha estat només de l’11,4% per als professors de secundària i del 13,4% per als mestres de primària. Si prenem com a referència el poder adquisitiu que es tenia el 2009, un/a docent de nou ingrés està deixant de percebre cada any 7.373 € bruts a secundària i 5.860 € bruts a primària, i els docents amb vint-i-cinc anys d’antiguitat estan deixant de percebre respectivament 9.996 € i 8.077 € anuals. En aquest cas, la pèrdua total acumulada des de 2009 fins a finals de 2024 arribarà a ser de 100.200 € i 79.300 €, és a dir, en setze anys haurem perdut el salari de dos anys. La pèrdua salarial és equivalent a treballar dos anys de franc (els imports indicats estan referits a salaris bruts ja actualitzats amb l’increment del 2% de 2024).

Durant els darrers dos anys la pèrdua de poder adquisitiu està superant de manera sostinguda el 20% respecte a 2009: ens trobem en els pitjors nivells de pèrdua dels últims quinze anys. Per altra banda, convé tenir present que la resta de sectors estan tenint actualitzacions retributives més justes: des de 2009 la revalorització salarial del conjunt de treballadores i treballadors de l’estat a jornada completa (dels tres sectors: serveis, construcció i indústria) ha estat del 25% i la revalorització de les pensions ha estat del 30%, xifres força més properes al creixement de la inflació. D’aquestes dades hem de concloure que som les persones al servei de l’administració pública les que continuem sufragant amb els nostres salaris, encara retallats, els costos d’aquella crisi. El gràfic següent mostra l’evolució temporal, des de 2009, dels salaris a Catalunya dels docents de nou ingrés conjuntament amb l’IPC de Catalunya i del conjunt d’Espanya. És destacable que les retribucions del 2024 tot just compensarien la inflació que es va patir des de 2009 fins al 2017, i que més de la meitat de la inflació acumulada fins ara es concentra en els darrers tres anys.

Us animem a conèixer la vostra pèrdua salarial personalitzada mitjançant la calculadora de pèrdua de poder adquisitiu:

https://www.sindicat.net/calculadora-perdua-economica-per-lipc

La inflació no és l’única causa del nostre empobriment. També ho són les retallades salarials als treballadors i treballadores públics en plena crisi financera de 2010, encara no revertides:

• Baixada de salari base i complements:

• Baixada de les pagues extraordinàries:

• Congelació salarial des de 2010 fins a 2016.

• Suspensió des de 2012 de les prestacions i ajuts dels Fons d’Acció Social (FAS) de les persones al servei de l’administració de la Generalitat.

• Suspensió des de 2012 de les aportacions, per part de l’administració, al fons de pensions de les treballadores i treballadors al servei de la Generalitat.

Però encara patim més factors que aprofundeixen en la precarietat de les nostres condicions salarials: cobrar un sol càrrec malgrat que se’n desenvolupi més d’un, el no reconeixement d’alguns càrrecs (com la tutorització d’estudiants universitaris, anteriorment retribuïda) i no cobrar les sortides ni les colònies. Continua vigent la retallada del primer sexenni de 6 a 9 anys i el deute acumulat amb les persones afectades va en augment. L’anomalia en els estadis (recordem que a Catalunya som els únics docents de l’Estat espanyol amb aquesta afectació) creix any rere any. L’any 2024 acabarà amb més de 65.000 docents amb antiguitat posterior a gener de 2006, dels quals 39.000 es trobaran afectats (més de 6 anys d’antiguitat) per un deute que assolirà els 265 milions d’euros. Acabarem l’any amb 5.000 persones més afectades pel deute, que es veurà incrementat en 37 milions d’euros.

Amb relació al deute dels estadis, cal tenir present que el passat mes de gener, el Departament d’Educació, CCOO i UGT el deixaven de banda amb la signatura d’un acord que no comprometia al seu reconeixement. Com ja vam explicar en un Full anterior, l’acord no només deixava retallades importants per revertir, sinó que esdevenia paper mullat si no s’aprovaven nous pressupostos. És per això que gairebé el 80% de la part social no el vam signar, i el temps ens ha donat la raó: rebutjat el projecte de llei de pressupostos de la Generalitat de 2024, tot ha quedat en paper mullat: l’afectació del primer estadi continua creixent; l’equiparació salarial dels docents de l’FP encara no es fa efectiva, i les persones de més de 55 anys continuen sense reducció lectiva.

Seguim defensant que els acords de reversió de les retallades han de venir d’un compromís polític no condicionat a l’aprovació de pressupostos, de la mateixa manera que fa uns mesos el nou conveni de l’ICS al Departament de Salut va poder ser pactat sense subjecció a pressupostos. Les recents declaracions que la consellera Simó va fer als mitjans de comunicació, afirmant que s’havien revertit les retallades derivades de la crisi de fa catorze anys, ja eren inacceptables i mancades de veracitat tot just després de signar en minoria aquell malaurat acord, i encara ho són més avui dia, sense pressupostos aprovats.

L’empobriment de les persones al servei de l’educació a Catalunya contrasta molt amb l’enriquiment de les que continuen acumulant riquesa i omplint-se les butxaques. La cronificació de les mesures adoptades per la crisi i les seves conseqüències impliquen unes desigualtats que aboquen molts professionals a no arribar a final de mes (prop del 30% dels infants i joves estan per sota del llindar de la pobresa), una emergència d’habitatge que ha suposat una pujada del 66% en el lloguer els últims deu anys (pot arribar a suposar un 50-60% del nostre sou), un increment terrible dels preus dels productes bàsics i un augment de preus en les factures dels subministraments.

La situació esdevé insostenible i cal prendre’n consciència per tal d’assenyalar els culpables i els còmplices, que han situat el professorat de Catalunya a la cua salarial de l’Estat espanyol, sent Catalunya la segona zona més cara on viure.

A banda d’uns salaris inacceptables, les condicions a l’aula són indignes: ràtios abusives, manca de recursos per a l’educació inclusiva, sobrecàrrega de feina i burocràcia, pèrdua de la democràcia als centres i falta d’estabilitat laboral. Tot això fa que treballar a l’educació pública del país s’hagi convertit en una de les últimes opcions per a moltes persones, que decideixen apostar per altres sectors laborals amb més garanties i qualitat de vida. Cada dia de nomenaments, entre un 40-50% de les substitucions queden sense cobrir per manca de personal a la borsa i la xifra puja a un 60-70% de mitjana si ens centrem en el professorat de secundària.

Cada vegada són més les evidències que demostren que la nostra professió s’està desajustant pel que fa a les condicions del mercat laboral. Davant de la manca de professorat, especialment greu en algunes especialitats de secundària i FP, i la pèrdua de prestigi social de la tasca, és urgent dignificar les condicions laborals i materials a les aules. Per això, calen millores retributives als diferents cossos docents i es fa del tot necessari un pressupost expansiu per a l’educació pública, que assoleixi el 6% del PIB que marca la Llei d’Educació de Catalunya. En aquest sentit, convé tenir present que el recentment publicat avanç del PIB de Catalunya de 2023 (https://www.idescat.cat/dades/piba/pibaca.html) situaria aquest indicador en 277.750 milions d’euros. Per assolir el 6% d’inversió en educació, caldria destinar-hi gairebé 16.700 milions d’euros. Actualment, el Departament d’Educació hi està dedicant només 6.820 milions d’euros i els recentment rebutjats pressupostos de la Generalitat contemplaven no invertir-hi més de 7.500 milions.

La dignificació dels sous seria possible amb un important increment salarial a partir de diverses mesures que USTEC·STEs (IAC) defensem a la mesa general:

• Revertir les retallades: la baixada del salari base de 2010 i la baixada de les pagues extraordinàries.

• Aprovar un sistema d’actualització salarial semblant al de la llei 21/2021, que garanteix el poder adquisitiu dels pensionistes, directament vinculat a l’augment de la inflació.

• Restablir els sexennis i reconèixer el deute adquirit des de 2012, uns diners robats que cada dia que passa continuen augmentant.

• Garantir un complement específic de la comunitat autònoma més digne, augmentant-ne la quantia.

• Recuperar les prestacions i ajuts dels Fons d’Acció Social (FAS) de les persones al servei de l’administració de la Generalitat.

• Actualitzar els complements específics singulars, com el cas de la coordinació digital, entre d’altres.

• Reclassificar diverses categories professionals (personal laboral, cos únic d’FP, mestres, etc.)

• Cobrar tots els càrrecs que es desenvolupen.

• Cobrar dietes per sortides i colònies.

• Incorporar el sisè sexenni.

Per recuperar tot el que ens han pres i per avançar cap a salaris dignes, caldrà molta organització, mobilització i lluita.

Taules de pèrdua de retribucions acumulades els anys 2022, 2023 i 2024 a causa de no ajustar els salaris a la inflació (acord subscrit per CCOO i UGT en mesa estatal de funció pública l’octubre del 2022):

TAULES SALARIALS

Fins a la nòmina de març no es va incorporar l’increment variable del 0,5% (retroactiu a gener de 2023) vinculat al creixement del PIB. S’escau fer esment que la Secretaria de l’Estat de Pressupostos i Despeses ja fa unes setmanes va dictar-ne les instruccions de pagament: «el incremento deberá hacerse efectivo en la nómina del mes de febrero de 2024, abonándose como atrasos los importes correspondientes desde el mes de enero de 2023»(https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2024-2324). Un any més, hem de lamentar que la Generalitat demori les percepcions dels increments i dels endarreriments a les treballadores i treballadors que n’estem al servei. Recordem que el març de 2023 encara no havíem percebut l’augment retributiu, quan tota la resta de docents d’altres comunitats autònomes de l’estat ja l’estaven cobrant.

Els imports que es recullen en aquest Full informatiu ja inclouen, a més del 0,5% vinculat al PIB, l’augment salarial del 2% pendent d’aplicar encara des de gener de 2024. Les taules salarials i els valors que presentem mostren imports en brut. Les percepcions en net no es poden consignar, ja que depenen de les diferents deduccions (IRPF i cotitzacions socials) que a cada treballador/a li corresponen. Recordem que la consulta de la nòmina està disponible al portal ATRI i que és important comprovar les percepcions cada mes.

 

Taules de retribucions brutes anuals (sense complements per càrrecs) en funció de l’antiguitat: