Full 484

Abril de 2024

L’escola rural, la gran oblidada

Com ja fa temps que anunciem des del grup de treball d’escoles rurals d’USTEC·STEs (IAC), ens mostrem en absolut desacord amb com el Departament d’Educació implementa canvis en l’escola rural sense convocar meses ni tenir en compte la part social.

Com a sindicat hem demanat, reiteradament i sense treva, reunions amb el Departament i amb els màxims responsables. Creiem necessària una valoració conjunta amb la part social de l’aplicació definitiva d’un projecte massa temps experimental com és el primer cicle d’educació infantil en escoles rurals. Un projecte amb canvis continuats de normativa que es van sobreposant, amb una implantació definitiva precària pel que fa a finançament i amb dificultats per casar les tasques dels professionals, docents i laborals, que l’han de portar a terme. És per aquesta raó que hem insistit a mantenir una reunió conjunta amb els responsables del Departament, tant amb la direcció de personal docent com amb la de personal laboral, a fi de definir millor la tasca conjunta d’implantació. No hi ha hagut voluntat de fer-la.

El Departament, com acostuma a fer, va tirar pel dret el curs passat i en els criteris de les plantilles hi va contemplar la realitat i el reconeixement de la implantació, però sense precisar l’increment de plantilles necessari, utilitzant frases ambigües com “es podran preveure dotacions addicionals de plantilla”. Això mostra que no és que no vulguin consensuar una valoració amb nosaltres, és que no n’han feta cap! I aquest no és l’únic aspecte en què ens mostrem en desacord. El Departament sovint utilitza l’escola rural com un model a seguir, però demostra no fer-ne gaire seguiment. Nosaltres sí que en fem.

Una de les demanades des de fa molt temps és una normativa d’escola rural concreta i aclaridora, elaborada amb docents, personal d’atenció educativa i representants dels treballadors/es. La normativa ha de situar, entre altres punts, les tasques i responsabilitats de cada professional implicat en l’àmbit de l’escola rural, per tal de crear un precedent en l’escolarització de 0 a 3 anys i poder-se emprar en una futura implantació generalitzada d’aquesta etapa educativa. La normativa, com el nom indica, ha de ser el referent normatiu de l’escola rural.

Pel que fa a plantilles, en general hem observat que s’han reduït els coeficients per a l’obtenció del nombre de mestres que pertoquen a cada ZER. Com ja hem expressat anteriorment, l’interval és molt gran i, com ja sabem i sabeu, aquest fet pot implicar una minoració en la dotació de la plantilla. A més, no es pot permetre que quan es perd un/a escolar del còmput total, la situació provoqui canviar de tram i perdre un mestre o mestra de la plantilla. Endemés, cal que recordem al Departament que hi ha d’haver dues persones adscrites a cada centre com a mínim, independentment del mestre de religió. A més a més, exigim que les substitucions tant del personal laboral com del personal docent siguin des del primer dia. Tampoc entenem que el Departament d’Educació, que presumeix de l’escola rural, no s’adoni que les especialitats itinerants en són una part fonamental. Per això demanem en totes les escoles rurals totes les especialitats docents, igual que en les escoles completes.

Un altre aspecte que fa temps que denunciem i que és un problema general en tots els centres és la burocratització i la manca d’hores per poder fer la tasca docent i el que se’n deriva. Per començar a revertir la situació, demanem més hores per fer la tasca de gestió de les direccions i de les coordinacions. Caldria diferenciar unes de les altres, ja que el Departament no ho fa i posa totes les hores en un paquet. Considerem que no és el mateix gestionar que dedicar les hores a qüestions pedagògiques. Sobre aquesta qüestió també exigim personal administratiu en totes les escoles rurals. Amb el concurs de mèrits de personal de l’administració s’ha augmentat la dotació de mitja jornada a jornada sencera, però només en alguns centres. Cal personal administratiu en totes les ZER i escoles incompletes. La burocràcia en els centres se’ns menja.

En un altre punt, també denunciem els serveis mínims en situació de vaga. És necessària una resolució amb un criteri dels serveis mínims en situació de vaga per a l’escola rural, que permeti exercir el dret de vaga dels treballadors i treballadores, ja que en les darreres vagues els serveis mínims han estat abusius.

Un altre aspecte important que cal tenir molt en compte és el desenvolupament del decret d’inclusiva en les escoles rurals. Calen mesures de suport intensiu, addicional i universal com indica el decret, per això en sol·licitem un desenvolupament real. També per aquest motiu ja fa temps que requerim l’especialitat de pedagogia terapèutica en totes les ZER; tot i que sembli mentida, encara hi ha algunes ZER que no la tenen. Així mateix, demanem els mateixos professionals que en les escoles d’una línia. Pel que fa a personal, també exigim TEEI, INS, FIS i a AEE del Departament en lloc de vetlladores subcontractades per empreses externes. El Departament té una borsa i cal que s’obri i s’utilitzi.

Quant a formació, caldria formació de qualitat dins de l’horari del centre, amb professionals experts en metodologies pedagògiques per potenciar la inclusivitat i amb una atenció directa i continua dels serveis educatius: EAP, CREDA i CREDV. Per tot això demanem una coordinació i un diàleg directe entre els professionals de l’EAP i les escoles rurals.

Finalment, pel que fa a la sisena hora, com a sindicat sempre l’hem rebutjada. Una vegada més tornem a denunciar els motius per no continuar amb la sisena hora en tots els centres, i especialment en les escoles rurals, on resulta encara més irracional. El Departament la justifica per oferir un servei als i les alumnes que no tenen accés a activitats extraescolars o bé que estan en un entorn amb un context desafavorit. Com es pot dir això d’una zona rural? Qui ho diu no ha trepitjat mai el nostre entorn rural, un entorn que enriqueix la vida dels infants i del qual tots els nens i nenes haurien de gaudir.

D’altra banda, cal també tenir en compte la realitat de les escoles rurals per exemple en els desplaçaments per fer sortides. Resulten més inviables que en una escola d’un centre urbà, ja que el nombre d’alumnes és menor, però el cost del transport és el mateix. A més a més, en les ZER s’ha de recollir l’alumnat de totes les poblacions que les integren. Cal que el Departament destini una dotació pressupostària per revertir aquesta situació.

Aquestes i moltes més mancances que hem detectat en les nostres visites als centres rurals no queden recollides en les instruccions d’inici de curs ni en els criteris de confecció de plantilles ideats en un despatx per algú que desconeix la realitat d’unes escoles petites, però molt importants en la xarxa educativa d’aquest país. Escoles que són garants de la cohesió i de la igualtat social.

Demanem un interès real per part del Departament per aquests centres, els seus professionals i la seva realitat concreta, més enllà d’anar-hi a fer-se fotos.