Reivindicacions d’USTEC

Adaptacions del lloc de treball

No es realitzen les adaptacions del lloc de treball per motius de salut que requereixen una dotació de personal o una reducció de l’horari lectiu tot complementant-lo amb feines de suport a la docència.

El Departament d’Educació diu que aquesta situació no es correspon a una adaptació del lloc de treball sinó a una situació en que la persona ja no pot efectuar la seva feina durant tot el temps que li correspon i per tant és susceptible de jubilació anticipada. Com USTEC·STEs no compartim aquesta opinió del Departament, però aquest ha dit clarament que pensa seguir actuant així mentre no hi hagi una instància superior que els hi obligui (judicial, inspecció de treball, etc..). Com que les denúncies només poden ser nominals, i les persones afectades són persones amb problemes de salut, rarament arriben a denunciar i acaben acceptant la jubilació com a mal menor.

De la mateixa manera, el procediment d’aplicació de les adaptacions que sí es concedeixen segueixen sense complir-se de manera adequada, sobretot quan afecta a l’organització del centre.
Les persones afectades es troben, moltes vegades, que han de comunicar a les direccions quina és la seva nova dedicació al centre quan els horaris ja estan fets, perquè les direccions no han estat informades. Això representa una situació molt incòmoda tant per les persones afectades com també per les direccions i molts cops es tradueix en mals entesos que perjudiquen a tothom i al bon funcionament dels centres.

No existeix un seguiment per garantir l’aplicació de les mesures recomanades en l’adaptació del lloc de treball ni per valorar la seva efectivitat. Com a delegats i delegades de salut tampoc se’ns informa de la seva implementació i resultat. Sovint ens arriben queixes de les persones afectades dient que no s’han aplicat totes les mesures que es recomanen, que les indicacions són massa genèriques i no es tradueixen en situacions concretes o que no són suficients per resoldre la problemàtica.

 

Bossa d’hores d’absència per malaltia

Actualment les absències que es produeixen per motius de salut durant la jornada de treball o abans d’iniciar-se i que no responen a una situació d’incapacitat temporal, no generen cap descompte retributiu en les primeres 15 hores laborables d’absència en un mateix curs escolar. A aquest efecte es computen com a hores per justificar en un dia d’absència 7 hores i 30 minuts si s’està realitzant jornada ordinària o 3 hores i 45 minuts si es fa mitja jornada i 5 hores si està fent dos terços de la jornada.

Històricament disposàvem de 30 hores i es descomptaven seguint aquest criteri. Posteriorment es va reduir a 15 hores però el còmput es feia a raó de les hores de permanència al centre d’aquell dia d’absència.

Denunciem que estem davant d’una nova retallada ja que ara es mantenen les 15 hores però no es té en compte les hores treballades aquell dia sinó que a tothom se li descompte el dia complet en funció de la jornada.

 

Incapacitats temporals i ICAM

Denunciem que les incapacitats temporals són sempre qüestionades. S’envia repetidament a les persones a l’ICAM que dona sovint l’alta forçosa a persones que no estan en condicions per poder treballar adequadament i que empitjoren clarament al fer-ho, fins i tot amb perill per la seva integritat física o psíquica.

Moltes vegades ni tan sols són visitades pel tribunal mèdic i, en arribar al temps màxim de baixa, són donades d’alta havent-se de reincorporar al seu lloc de treball al dia següent de rebre el comunicat del Departament.

 

Reducció de dues hores d’activitats complementàries per al personal funcionari, interí​ i laboral docent que té entre 55 i 64 anys

Reivindiquem que es reverteixi aquest retallada i que les hores de reducció siguin lectives i no complementàries.

Moltes vegades el centre ocupa les persones treballadores amb activitats de suport com elaboració de recursos, memòria d’activitats… suposant això una càrrega extra més costosa que si no haguessin demanat la reducció.

A més, les persones majors de 55 anys no es senten amb el dret a disminuir la seva  jornada perquè el Departament no aporta recursos per compensar-ho. Això significa que, o bé disminueixen els desdoblaments, els grups flexibles, les hores de diversitat… o bé, els altres professors/es i mestres han de fer la feina que no es pot fer per culpa de les reduccions. Això fomenta que als centres es creïn situacions de malestar entre el professorat, que poden derivar en conflictes interpersonals i problemes de salut mental.

 

Infermera escolar

El personal dels centres educatius (professorat i personal d’atenció educativa) no som personal sanitari i no tenim la formació necessària per poder administrar certs medicaments i/o dur a terme determinades cures o protocols sanitaris, que sovint se’ns demanen en els centres educatius. Aquestes no formen part de les seves funcions com a professionals de l’ensenyament, ni tampoc és el seu àmbit competencial.

Salut ha posat una infermera de referència del CAP per als centres educatius, i educació ha creat una nova figura, la dels “vetlladors sanitaris”, per poder fer les tasques sanitàries que corresponguin i per a les quals té competències la infermera. Aquests vetlladors i vetlladores  sanitaris, han estat formats amb un senzill curs de poques hores, a inicis d’aquest curs escolar, per dur a terme tasques sanitàries que requereixen una formació molt més específica i concreta.

Exigim:

Assignació de personal tècnic sanitari als centres educatius, contractat pel Departament d’Educació, per realitzar les tasques de cura i d’administració de medicaments a l’alumnat.

Establir un acord de col·laboració amb Salut, de manera que el personal sanitari del CAP o centre hospitalari més proper a un centre educatiu pugui atendre les necessitats sanitàries.

Un protocol clar, concret i que contempli tots els casos en un sol document, especialment tot el que fa referència al Decret d’inclusiva.

Establir la pràctica de trucar sempre al 112 en cas d’urgència.

Establir un referent sanitari/coordinador/a d’infermeria  per a tots els centres.

 

Temperatures

Als centres ens trobem amb edificis i instal·lacions obsoletes, on sovint les temperatures són infernals. Les aules, sense un sistema de climatització adequat, es converteixen en autèntics forns durant els mesos d’estiu.

Les mesures ofertes pel Departament fins ara són totalment insuficients i els protocols establerts deixen a criteri de les direccions les accions a prendre en cada moment. Lluny de buscar fórmules de millora, el Departament encara empitjora més la situació anunciant l’avançament del curs escolar.

Reivindiquem:

Centres adaptats a les necessitats climàtiques actuals, amb sistemes de climatització adequats per afrontar les altes temperatures.

Implementació de la jornada continuada, de manera que les hores de major calor es puguin evitar o reduir.

Establiment d’un calendari escolar racional, que tingui en compte les temperatures extremes i permeti adaptar l’horari escolar segons les necessitats climàtiques.

Implantació d’un protocol únic a tots els centres educatius per afrontar les situacions de calor extrema, incloent-hi pautes per a la protecció de tota la comunitat educativa.

Suspensió de les activitats temporalment als pics de màxima calor, per garantir la salut i el benestar de tota la comunitat educativa.

 

Avaluacions de riscos

El Departament ha fet les avaluacions inicials de riscos de la majoria de centres educatius, però no n’ha fet el seguiment. Per tant, actualment, a la majoria de centres s’han produït canvis importants en la seva estructura, el seu funcionament o la seva activitat, i tot sovint no s’ha fet la revisió de l’avaluació.

Les avaluacions de riscos psicosocials s’haurien de fer de manera preventiva i no per una demanda concreta motivada arran del problemes sorgits. El ritme d’execució és molt lent per manca de personal tècnic, amb un temps d’espera de fins a dos anys en alguns territoris. Generalment quan es realitza l’avaluació la plantilla ja ha canviat ja que és habitual trobar un alt grau de mobilitat en aquests centres conflictius.

Les estratègies d’intervenció que es proposen (cursos, gestió del temps, …) són totalment insuficients i estan orientades a actuacions sobre les persones i gairebé mai sobre les condicions de treball (encàrrecs sobredimensionats, burocràcia excessiva, manca d’espais i temps de coordinació, ràtios elevades…)

Tampoc es fa un seguiment de les mesures proposades, verificant la seva aplicació i avaluant la seva eficàcia.

 

Sobrecàrrega de feina

El Departament d’Educació, amb la pretesa i falsa autonomia de centres, pretén que es doni resposta als reptes educatius actuals. Elabora decrets i resolucions, literatura, orientacions… de tot allò que caldria aconseguir i assolir però sense facilitar les eines, els espais i els recursos necessaris.

En pràcticament totes les avaluacions de riscos psicosocials que realitza el Servei de Prevenció de Riscos Laborals surt l’indicador de sobrecàrrega de feina afectat. Les mesures que es proposen tenen ha veure amb l’organització i la gestió del temps obviant l’autèntica problemàtica que radica en els encàrrecs del Departament.

L’estrès, el cansament, la sensació que treballem més que mai i que els resultats no acompanyen, són una percepció molt palpable per part de tot el col·lectiu. La necessitat de callar i assumir per por a no ser reclamats o perjudicats el curs vinent és generalitzada. Si a això li sumem el desprestigi social que viu la tasca educativa és fàcil entendre el sentiment de frustració que es pateix i l’afectació emocional que acaba repercutint en la salut del col·lectiu derivant, en nombrosos casos, en trastorns per ansietat o per depressió.

 

Conflictes als centres

Cada cop més ens arriba el malestar que pateixen les persones en els seus centres de treball. Les dures condicions laborals (ràtios elevades, augment de la burocràcia, decret de plantilles, sobrecàrrega de feina…) desencadenen estrès i síndrome del treballador/a cremat que acaben generant situacions tenses entre companyes i principalment amb el equip directiu.

Segons la normativa, és l’equip directiu el responsable de resoldre aquests conflictes però no té la formació per fer-ho i sovint estan ells mateixos implicats.

Fa temps que estem a l’espera del protocol de conflictes que ha de començar a elaborar-se a Funció Pública però es va dilatant en el temps. Aquest protocol només definirà un marc general per tots els col·lectius de treballadors i treballadores de la Generalitat però serà cada departament qui haurà de concretar els paràmetres específics adequats al conjunt del seu personal.

Ara per ara l’únic protocol al que podem recórrer és el protocol d’assetjament laboral de Funció Pública  que té unes particularitats  molt específiques on no s’inclouen els conflictes interpersonals. Moltes vegades la persona veu en aquesta via l’única oportunitat de ser escoltada, tot i saber que molt provablement es desestimarà la seva sol·licitud per no reunir pròpiament les característiques constitutives d’assetjament, generant així encara més frustració i impotència.

Mentrestant segueixen produint-se disputes que afecten a la salut de les persones i repercuteixen en el desenvolupament de la feina.

 

Agressions alumnat

Per altre banda, ha augmentat la dificultat d’atendre la diversitat a l’aula per la manca de recursos i la laxitud en l’aplicació de les mesures disciplinàries en un gran nombre de centres.

Lluny de posar límits, s’empodera a l’alumnat i a les famílies que es senten amb el dret de qüestionar la tasca del professorat i exigir tolerància davant de comportaments censurables.

El professorat i el personal de suport educatiu es senten desprotegits davant algunes actituds agressives i intimidants de l’alumnat, que són cada cop més freqüents, conseqüència de la impunitat.

No tenim tampoc cap protocol que reculli la violència exercida per l’alumnat cap a les persones treballadores. No es registren aquest tipus d’incidents, invisibilitzant-los. Els centres no volen posar-se en evidència mostrant els nombrosos conflictes que es produeixen ja que això indicaria que no estan actuant de manera adequada.

El mateix Servei de Prevenció de Riscos Laborals (SPRL) ens ha indicat que quan el personal treballador es sent intimidat, amenaçat o agredit, encara que sigui verbalment, ha d’omplir el full de notificació d’incident laboral per a què la direcció del centre el faci arribar al SPRL. Ens trobem que moltes vegades la direcció del centre minimitza els fets i es nega a fer aquest procés, deixant en un estat d’indefensió a la persona afectada.

Cal que el Departament doni instruccions clares a les direccions del que cal fer per a què no s’encalli el procediment.

També exigim un protocol de violència que reculli i registri les agressions produïdes per l’alumnat cap el personal docent i de suport educatiu dels centres amb la finalitat de visibilitzar-ho i evidenciar la manca de recursos.

Sense recursos no es possible fer prevenció!